VEUS DE DONES
De vegades no som prou conscients del potencial dels nostres mateixos socis i sòcies i no explotem la riquesa que s’amaga rere les seves vides i aficions.
Aquest divendres, tanmateix, la programació de l’Aula va sortir al pas d’aquesta carència i va recollir l’oferiment d’una de les nostres sòcies més actives, Dolors Juan –poetessa i sòcia de fa molts anys de l’AEUGG, conductora del Club de Lectura i guardonada en diversos certàmens poètics– i de Magda Altabella –també poetessa amb una àmplia trajectòria i guardonada amb el primer premi de la nostra setena Convocatòria del Concurs de Relats Breus en la categoria de no-soci– oferint-nos una sessió de Poesia, titulada VEUS DE DONES.
El tàndem format per Dolors Juan i Magda Altabella ja havia ofert recitals semblants a d’altres fòrums de la comarca i va evidenciar el seu domini de l’espectacle i la cura, variació i encert en la selecció de les autores glossades.
S’iniciava cada bloc amb la projecció d’una fotografia de la poetessa, on s’indicava el seu any de naixement i defunció, i a continuació la rapsoda que l’havia triada feia un breu apunt biogràfic i de la seva obra. Tot seguit, recitava una petita selecció dels seus poemes i cloïa el bloc amb un altre de propi, escrit en honor de l’autora homenatjada.
Així, i amb una voluntat de variació i de no circumscriure la poesia a l’àmbit només català, es van anar alternant les obres d’una poetessa anglesa –Emiliy Dickinson (1830-1886): El vent, Poema davant de la gallina morta – i dues d’americanes –Sylvia Plath ( 1932-1963): Sóc vertical, Les tulipes i Marge Piercy (1936): Portar dol, Desordre – amb tres de casa nostra: Maria Mercè Marçal (1952- 1998): Divisa, Pujaré la tristesa dalt les golfes, Drap de la pols…, Contrallum, Aquell mirall, Maria Oleart (1929-1996): Mantinc un sord diàleg amb el silenci, Solitud, i Montserrat Abelló (1918- 2014): Memòria de tu i de mi, Deixa’m tornar-te a dir i Plaer de viure.
Els poemes compostos per les poetesses/rapsodes van evidenciar l’admiració i sintonia que Dolors Juan i Magda Altabella professaven per les escriptores seleccionades i la sensibilitat amb què van posar veu a les veus ja callades de les sis autores, va commoure l’auditori i va fer venir ganes de seguir escoltant-les o, en el seu defecte, llegint-les, una bona estona més.
