El llegat de l’Antoni Gaudí en motiu del Centenari de la seva mort, a càrrec de la Doctora Belén Onecha Pérez.
El 25 de juny de 1852 neix a Reus/Riudoms. El 1878 obté el títol d’arquitecte i aquell mateix any participa a l’Exposició Internacional de París, amb un disseny d’un aparador de la botiga de guants d’Esteve Comella (C/Avinyó) de Barcelona. Aquell disseny va captar l’interès del Comte Eusebi Güell qui a partir d’aquell moment, li va encarregar la construcció del Palau Güell (1886-1890).
Posteriorment va fer el disseny i obra de la Casa Batlló (1904-1906). I tot seguit rep l’encàrrec de fer la Colònia Güell (1908-1914). El Compte Güell, vistos els aldarulls obrers de les fàbriques de Barcelona, volia traslladar la seva fàbrica ubicada a Sants, a l’exterior de la ciutat per tal d’allunyar als seus treballadors dels moviments revolucionaris. D’aquesta manera volia fer una Colònia tèxtil a l’estil d’altres situades al riu Llobregat, on els obrers disposaven de tot allò que podien necessitar: escola, metge, botiga (cooperativa), teatre, habitatge, església, etc. Decideix ubicar el seu projecte al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló.
Gaudí va definir l’esquema o planta de la Colònia i es va centrar en el disseny de l’Església: no estava interessat en dissenyar els habitatges o els altres edificis de caràcter social de la Colònia, que van ser dissenyats per altres arquitectes companys seus.
Cal dir que el 1883 rep l’encàrrec del projecte de la Sagrada Família, que l’ocuparà des d’aquell moment fins a la seva mort accidental el 10 de juny de 1926.
La Colònia i la Cripta Güell son declarades Be d’Interès Nacional perquè representen molt bé els valors de l’arquitectura industrial (murs estructurals de maó, sense revestiments, amb àmplies obertures per tal que els interiors disposin de llum natural) i pels materials de construcció que utilitza: materials que procedeixen de restes o deixalles com ceràmiques o vidres trencats i que son integrats a l’edifici en funcions estructurals i decoratives.
Els carrers de la Colònia segueixen dues rectes perpendiculars, a l’extrem d’una hi apareix l’edifici de l’escola i a l’altra, l’Església, posant de relleu el simbolisme del plantejament.
A diferència de les Colònies del riu Llobregat, la força motriu de la fàbrica no va ser l’aigua sinó el carbó.
Durant la Guerra Civil, els treballadors van mantenir l’activitat de la fàbrica a través de la cooperativa que van crear. Un cop acabada la Guerra, la fàbrica torna a mans dels Güell fins el 1973, que la tanquen i la venen a diferents propietaris.
Tornant a la Cripta. Com hem dit, l’Antoni Gaudí dissenya l’Església i la Cripta i ho fa, segons un dels seus deixebles, amb la voluntat de superar l’arquitectura de les catedrals gòtiques, que la comparava amb els malalts que necessiten “crosses” per poder caminar: les “crosses” son els arcs exteriors que aguanten les voltes del sostre de les catedrals. Sense elles, les altes naus gòtiques no podrien existir. Ell vol dissenyar una catedral sense aquests contraforts i per això cerca en les formes de la natura, la possible solució, atès que observa que a la natura, les formes sempre tendeixen a ser corbes i no rectes.
En base aquestes observacions, estableix la “Teoria Funicular”, segons la qual, si agafa una cadena i li penja uns pesos, aquesta adopta una forma de corba en funció dels pesos i el seu repartiment. Si aquesta corba la fotografiem i li donem el tomb, aleshores apareix una volta estructural que si es reprodueix amb obra (maons, etc.), es sustentarà sense més suports.
És amb aquest sistema que fa una maqueta de l’església i a partir d’aquí, tot el seu disseny arquitectònic. De fet, es comenta que l’església i la cripta li van servir com un gran assaig de laboratori per posteriorment, dur a terme el projecte de la Sagrada Família.
A partir del 1912, els fills del Comte Güell assumeixen la direcció del negoci i no tenen la mateixa passió filantròpica del seu pare pel projecte de l’església ni els negocis van tant bé. De manera que valoren que aquell projecte estava sobredimensionat per a les necessitats de la Colònia i que no cal dedicar tants recursos, que ara ja no disposen. Això genera moltes tensions entre ells i l’arquitecte qui, el 1914 cansat de tantes dificultats i tensions, abandona el projecte.
En aquell moment s’havia construït la Cripta malgrat que no tenia tancaments, ni paviments i la coberta era provisional, atès que a sobre, si havia de construir l’església. Davant d’aquesta situació, els fills li demanen a un constructor local que acabi la Cripta, posant una teulada, el paviment i els tancaments. A més, aquest també fa el campanar, seguint l’estil de l’obra però no dissenyat per l’Antoni Gaudí.
Amb tot, a la Cripta, quan plou hi entra aigua i es filtren humitats. Això fa que sigui necessari fer una altra intervenció per evitar aquestes filtracions que malmeten l’obra. Fan un altre encàrrec per tal de resoldre aquesta situació, de manera que la Cripta sigui una obra finalitzada. Per dur a terme aquesta finalitat, fan una teulada de fibrociment, aixecada amb uns murs que no existien i que son ficticis. Aquesta intervenció genera crítiques: es diu que sembla un xalet i no una església.
El 1969 es va fer una altra intervenció, amb l’objectiu d’evitar les filtracions al porxo. A sobre del porxo s’hi construeix una escala que dona accés a la part superior de la Cripta. Aquesta escala no estava prevista en el projecte original del Gaudí.
A l’Any 2000, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, decideix intervenir a la Cripta Güell atès el progressiu deteriorament i també, per mirar de resoldre totes les actuacions posteriors que van suposar afegits no previstos per Gaudí. Es volia tornar la Cripta al seu disseny original, respectant al seu autor.
Aquesta intervenció elimina l’escala construïda damunt del porxo, restaura el porxo per solventar les humitats, fa una nova coberta de la Cripta per tal de protegir el sostre de les humitats i esquerdes i fa un nou accés a la teulada.
L’eliminació de l’escala sobre el porxo provoca una gran polèmica pel fet que trenca una imatge del porxo que s’havia fet popular després de tants anys i també per altres factors.
Aquesta intervenció va ser aprovada per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat el 1996. Cal destacar d’aquesta intervenció que es proposa:
- Utilitzar materials d’obra molt diferents per diferenciar l’obra del Gaudí de la rehabilitació.
- Al nou paviment de la coberta, s’hi remarquen els emplaçaments de les columnes de l’església.
- Retirar l’escala del porxo, per tornar a la situació original.
La conferència ens ha permès conèixer amb detall la història i les vicissituds del disseny i la construcció de la Cripta Güell, Patrimoni de la Humanitat, que properament visitarem, gaudint en directe d’una de les obres més representatives i úniques del genial arquitecte Antoni Gaudí, tal com la va deixar.
