Vam tenir divendres passat l’oportunitat de conèixer detalladament la història de més de cent anys de les biblioteques populars del nostre País. La Teresa Mañà ens va fer un documentat recorregut per aquestes institucions que formen part del corpus cultural de Catalunya. La xerrada Més de cent anys de Biblioteques a Catalunya: una història cultural amb final obert ens va aportar molta i bona informació històrica de com es va crear i va evolucionar el conjunt de biblioteques de Catalunya fins a esdevenir una xarxa de centres culturals de primer ordre.
Va començar remuntant-se al segle XIX i principis del XX on ja trobem algunes mostres del que serien després les biblioteques. Així trobem biblioteques populars creades pels treballadors en ateneus, centres populars i parròquies. Les biblioteques privades d’entitats com ara el Centre de lectura de Reus, l’Ateneu de Barcelona, i altres Biblioteques públiques sostingudes per part de polítics com Balaguer o burgesos com Rossend Arús. I fins i tot hi ha una biblioteca només per dones creada per Francesca Bonnemaison. En aquesta època no hi ha ni coordinació ni treball compartit entre biblioteques
La segona etapa que va esmentar la Sr. Mañà va ser la que va entre 1907 i 1914. En aquesta època es donen avenços significatius en el tema de la lectura pública. Es funda l’Institut d’Estudis Catalans que dóna origen a la creació de la Biblioteca de Catalunya.
L’any 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya i comença l’època de gran realitzacions en el tema de les biblioteques. El president de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba va afirmar que “Que no hi hagi ni un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”.
Així doncs la biblioteca va ser considerat un servi públic important.
La Mancomunitat va encarregar a Eugeni D’ors el pla de biblioteques que va ser una translació del que ja s’havia implementat al món anglosaxó, proximitat, diversitat de llibres, sala de lectures i préstec… El 1914 es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya. En poc temps, el nombre d’usuaris va créixer de forma espectacular: va passar de 4.634 lectors el 1914 a 43.797 el 1922.
Poc després es crearia la xarxa de biblioteques públiques amb l’ambició que totes les poblacions poguessin accedir al préstec de llibres. Va ser un projecte innovador el préstec, el lliure accés al fons o l’existència d’unes sales per a públic infantil van ser elements característics de les biblioteques
Si d’Ors va ser el creador dels sistema, Jordi Rubió va ser el braç executor del projecte. Considerat un dels grans referents de l’escola historiogràfica catalana, és autor d’una eminent obra d’erudició, amb manuals per a la catalogació de biblioteques, i nombrosos treballs d’investigació i estudis sobre temes d’historiografia i filologia, que abracen des de Ramon Llull fins al segle XIX, escrits en català, castellà i alemany.
Dirigeix la Biblioteca de Catalunya des de la seva fundació, el 1913, i organitza la xarxa de Biblioteques Populars.
Es va crear l’Escola de Bibliotecàries que era estrictament per a noies i el cert és que hi van anar joves molt preparades que van formar un cos de bibliotecàries molt potent.
Tot això va trontollar amb la dictadura de Primo de Rivera que va tallar la progressió en la construcció de noves biblioteques. Sorgeix però a iniciativa de la Caixa les primeres biblioteques d’aquest entitat bancària.
Amb la República va tornar a refer-se el projecte i la consolidació de la xarxa de biblioteques populars que va funcionar fins i tot en el temps de guerra. Com a novetat durant el conflicte bèl·lic es van organitzar biblioteques als hospitals i un bibliobús anava al front a portar llibres als combatents.
La derrota de la República i la instauració del franquisme va trencar el progrés que havien fet els biblioteques. El nou règim depura a les bibliotecàries, censura els llibres, suprimeix el català i utilitza les biblioteques com espai d’adoctrinament.
A partir de l’any 1976 es crea la xarxa de biblioteques de la Diputació que és l’embrió del que després seria “El Sistema de Lectura Pública de Catalunya”. També en el moment de la recuperació de les institucions, la Generalitat assumeix la competència que delega a les Diputacions, sobretot la de Barcelona i a els ajuntaments. Així mateix diverses entitats d’estalvi creen les seves pròpia biblioteques, sobretot la Caixa que n’arriba a tenir més de cent. Mica en mica però es desprendran d’aquest equipaments amb convenis amb els ajuntaments.
La Generalitat legisla i planifica i en l’actualitat la biblioteca és competència municipal i és obligat fer-la en aquells municipis de més de 5000 habitants
Una de les conclusions de la xerrada de la Teresa Mañà és que més de cent anys després les bases que va posar la Mancomunitat, han servit per crear un servei, que amb les mateix propostes que es van fer actualitzades a les necessitats d’avui, ha perdurat i ha estat una història d’èxit malgrat els inconvenients que ha patit,.
I com reptes de futur va plantejar, l’equilibri territorial, suport real als ajuntaments, horaris i personal suficients, perfil professional divers, arribar al màxim de segment de la població i arribar a molta més gent que ara.
Reptes ambiciosos però, que amb una base sòlida com hi ha, es poden assolir.
