El passat divendres el doctor Enric Contreras ens va oferir la xerrada El sistema nerviós, un centre de comandament d’alta complexitat que és la continuació de la que ens va oferir l’any passat , però que són perfectament comprensibles separadament.
El primer que va indicar-nos és que el que fa diferents els humans dels ximpanzés i es precisament el sistema nerviós complex ja que genèticament hi ha una coincidència de més del 99 %.
I el que fa que siguem el que som, és el sistema de xarxes neuronals que conformen el sistema nerviós.
Va ser molt interessant el repàs històric de com la humanitat ha anat evolucionant respecte al tractament del sistema nerviós.
Tenim que el egipcis no donaven importància al cervell i sí al cor, mentre que a Grècia ja es va valorar el cervell com a centre de la intel·ligència i a Roma , Galé ja va relacionar cervell i sistema nerviós. Noms com Versalius o Galvani són noms associats als avenços del coneixements sobre el cervell i el sistema nerviós. Un gran pas endavant va significar el cas de Phineas Gage un treballador del ferrocarril americà que va patir danys cerebrals en un accident i va canviar la seva manera de ser i reaccionar, el seu cas va servir per localitzar i ubicar reaccions en els diverses funcions cerebrals i en les parts del cervell.
Phineas Gage
Seguim amb Ramon i Cajal que va il·lustrar el cervell i amb Wilder Penfiels que va demostrar que el cervell era molt més complex del que es pensaven. A través experiments va afirmar que aquest òrgan és capaç d’ emmagatzemar records de forma organitzada i, no només això, sinó que és possible activar-los artificialment.
Tot això fins a l’actualitat en que s’ha avançat molt en electrofisiologia, neuroimatges i la microscòpia electrònica que ajuden a estudiar, conèixer i observar l’activitat neuronal al cervell.
Va explicar després la composició del sistema nerviós.
El sistema central ubicat en el cervell i el perifèric que es transmet a través de la medul·la espinal que té com a missió repartir ordres entre el sistema nerviós i per tant emetre i rebre impulsos que generen els funcionament dels sentits. Tenim el sistema nerviós simpàtic que és l’accelerador del nostre cos. És el responsable d’activar una resposta de “lluita o fugida” quan enfrontem una situació de perill o estrès. I el el sistema nerviós parasimpàtic és el contrari al sistema simpàtic actua com el fre del cos, encarregat de restaurar i mantenir la calma després d’una situació d’estrès. Aquest sistema promou factors tan rellevants com el descans, la digestió i la recuperació.
Va abundar en explicacions de com cada una de les parts del cervell actuen i com es la transmissió de les ordres del cervell que es fan a través de l’apropament entre les neurones del nervis. Aquesta funció és la sinapsi.
La sinapsi és el procés mitjançant el qual les neurones es comuniquen entre si per transmetre informació. La sinapsi és essencial per al nostre funcionament, per poder sentir, pensar i actuar.
La sinapsi permet que els senyals elèctrics es transmetin d’una neurona a una altra perquè així puguem dur a terme qualsevol funció.
Finalment el Dr. Contreras va fer una breu immersió en la memòria com un dels elements imprescindibles del humans per formar la seva identitat. La memòria permet donar significat a tot allò que percebem, alhora que ens permet adquirir nous coneixements i aprenentatges. Sobre la memòria hi ha processos reconeguts:
- registre i codificació
- emmagatzematge i consolidació de la informació
- recuperació o evocació de la informació
Va fer algun comentari també sobre com la memòria no és rígida i va evolucionant i també ens enganya ja que moltes vegades el nostre record difereix del que tenen altres persones que han viscut el mateix fet.
Som el que recordem, va concloure.
Interessant la xerrada per conèixer una mica més de la complexitat del nostre cos i de la part bàsica com és el sistema nerviós,.
