Amb aquest il·lustratiu i significatiu títol, Joan Esculies ens va oferir una conferència sobre la figura d’Ernest Lluch. Ernest Lluch: un testimoni ben viu. Esculies va escriure una biografia del polític català –amb la que va guanyar el premi Gaziel de biografies- i per tant coneix a fons la seva trajectòria vital, professional i política. Aquest coneixement va fer que la xerrada fos realment molt interessant i il·lustrativa d’una de les persones que per la seva feina al capdavant del Ministeri de Sanitat i Consum i per la seva mort – assassinat per ETA-, té un reconeixement popular molt ampli.
Joan Esculies va estructurar la seva conferència en la geografia vital de Lluch.
Ernest Lluch va néixer a Vilassar de Mar en una família de menestrals, va viure ben aviat a Barcelona on la família regentava un comerç. Lluch mai va oblidar els seus orígens i l’esforç de treball de la seva família. Va tenir una experiència interessant quan per la feina de casa seva va “fer les espanyes”, buscant obrir nous mercats. Aquest viatge li va adonar de que hi ha diverses “espanyes” pel que fa a situacions socioeconòmiques i també culturalment.
Comença a estudiar Econòmiques a la Universitat i obté la Llicenciatura en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari de final de carrera. A l’any 1961 és Professor ajudant a la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la Universitat de Barcelona. A l’any 1966 és expulsat de la Universitat de Barcelona per raons polítiques: La Caputxinada, fet en el que no va participar directament, però va ser a causa de la seva implicació en les decisions preses allà, el que ve ser la causa de l’expulsió.
A través de Fabià Estapé, que li dirigeix la tesi doctoral entra al Cercle d’Economia com a secretari i treballa en diversos àmbit econòmics, Ajuntament de Barcelona, Banca Catalana i Universitat. Lluch es connectat per Joan Fuster i accepta començar a treballar al País Valencià on va estructurar la càtedra d’economia de la seva Universitat. Crea grups de treball, s’integra de ple en la societat valenciana i es dels membres fundacionals del Partit Socialista del País Valencià i en aquets aspecte s’allunya de Joan Fuster o Vivent Natura sobretot en l’aspecte nacionalista, ja que Lluch està per fusionar – se amb el PSOE , el socialisme espanyol, en contra del que pensen Fuster i Ventura que voldrien un socialisme d’arrel i obediència valencianista.
Lluch manté contacte amb el Raimon Obiols i Joan Raventós que l’animen a incorporar-se de nou a Catalunya. Ell accepta després de sentir una certa reserva dels sectors valencianistes a la seva figura. Lluch i la família tenen vincles amb la Garrotxa i s’instal·len a Maià de Montcal. Lluch surt escollit diputat per Girona i serà diputat fins l’any 1989 , i entre el 1982 i 1986 va ser Ministeri de Sanitat i Consum on va fer un notable treball amb l’ampliació de cobertura de les prestacions sanitàries, una llei que va ser combatuda per sectors més conservadors dels professionals i de les organitzacions empresarials del sector. Però l’extensió a tothom de l’atenció sanitària és un dels avenços importants de la societat.
En acabar aquella legislatura no repeteix com a ministre i ell queda una mica decebut i començarà pensar en alguna sortida que vagi més enllà de la política institucional i així arriba a La Universitat Menéndez Pelayo, situada a Santander on fa una profunda renovació d’aquesta institució dotant-la de prestigi i rigor acadèmic. Des de Santander aprofundeix la seva relació amb Donosti on acaba comprant un pis i hi va habitualment.
S’interessa pel fenomen d’ETA buscant algunes raons que portin a joves a agafar la lluita armada. S’implica en trobar una sortida raonada i pacífica al conflicte del País Basc i teixeix una xarxa de contactes i sobretot intenta aportar raó i diàleg, sempre el diàleg, com elements de resolució de conflictes.
Però les seves raons no son escoltades i veu al mateix temps, que els atemptats cada cop s’acosten al seu cercle d’amistat i de reflexió. Decideix tornar a Barcelona, on dóna classes a la Universitat, i escriu a molts diaris, col·labora també en moltes tertúlies a ràdio i televisió i per fruir de les seves passions, el Braça i l’òpera.
Fins que el 21 de novembre de l’any 2000, ETA l’assassina.
Esculies va explicar una circumstància que realment fa pensar. Dos dies abans de ser assassinat va ser cridat al Govern Civil. Ell pensava que seria per oferir-li una escorta, però no, es tractava que la delegada, la Sra. Garcia Valdecasas li volia retreure que en un programa de ràdio esmentés el seu pare que havia estat rector de la Universitat , Lluch va dir amb tota la raó del món que havia estat un rector franquista i repressor.
Lluch amb Odon Elorza, alcalde de Donosti
Com hem dit, dos dies després el mataven al garatge de casa seva.
Esculies va definir a Lluch com una persona, franca, cordial, amable, murri, xafarder, una mica garrepa però amb una immensa capacitat de treball i voluntat de cercar sempre el diàleg, compromès amb les idees, un intel·lectual que agitava raons i consciències.
Una magnífica conferència que ens va porta la memòria d’ Ernest Lluch, vint-i-cinc anys després de la seva mort.
