Divendres passat vam comptar amb la presencia de l’ex magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona Josep Niubó que va fer una magnífica radiografia del món judicial actual en la seva conferència El poder judicial , és democràtic?.
Va començar assenyalant que el poder judicial és un dels tres poders de l’Estat, juntament amb el poder legislatiu i el poder executiu.
El poder legislatiu representat pel Congrés i pel Senat . El poder executiu , pel govern, amb la funció de portar a la pràctica les lleis que elaboren els diputats i senadors i el poder judicial, que vetlla pel compliment d’aquest lleis. El poder judicial és el que ha d’actuar en la salvaguarda de l’equilibri entre poder i ciutadania i també com a l’organisme que ha de mediar en els conflictes que es puguin generar per les lleis entre la societat.
La justícia cal que sigui equilibrada, ja que actua com àrbitre en els conflictes, però a més, cal que sigui recte, objectiva i digne de respecte .
El ponent va afirmar que avui la justícia ja no és franquista com en ocasions es vol determinar, ara bé, també va deixar clar que hi ha una dretanització ideològica evident entre els membres del poder judicial.
El poder judicial és un poder que surt de la Constitució i concretament del capítol VIè que en el seu article 117 diu textualment La justícia emana del poble i s’administra en nom del Rei per jutges i magistrats integrants del poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei.
Niubó va manifestar l’estranyesa i incomoditat que representa que la justícia s’imparteixi en nom del Rei, que és precisament una figura que està fora de qualsevol possibilitat de que se li apliqui la llei.
Va destacar els altres qualificatius: independent, que no està subjecte a pressions de part de ningú mentre el jutge actua o investiga els fets. Es pot qüestionar després el resultat de la investigació si cal. Inamovibles , els jutges no poden ser separats del seu lloc de manera arbitrària. Responsables, que indica que les seves resolucions han de ser argumentades i raonades ja que del contrari poden caure en el delicte de prevaricació (dictar sentències sabent que no son les adequades) i finalment es parla de que només estan sotmesos a l’imperi de la llei i per tant el seu marc és la legislació vigent.
Aquí es va aturar per fer una crítica de la vaga que van fer alguns jutges – només un va declarar-ho perquè li treiessin part del sou corresponent. Quina paradoxa!!- per la nova llei que preparava el govern sobre la judicatura i facilitar l’accés amb ajudes econòmiques. No és la feina dels jutges en la seva funció qüestionar la llei sinó aplicar-la.
Va explicar-nos la composició del Consell General del Poder Judicial que és l’òrgan de govern dels jutges: El Consell General del Poder Judicial és un òrgan col·legiat compost per:
Vint membres anomenats vocals, nomenats pel rei, elegits per les Corts Generals (Congrés i Senat) entre jutges i juristes de reconeguda competència.
Un president, que serà alhora President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, designat pel Ple del Consell en la sessió constitutiva. És elegit entre membres de la Carrera Judicial o juristes de reconeguda competència.
Els vocals són nomenats per un període de mandat de cinc anys, a partir de la data de la sessió constitutiva. El CGPJ es renova íntegrament, una vegada transcorreguts els cinc anys de mandat, encara que el Consell sortint continua en funcions fins a la presa de possessió del nou.
Aquesta mena d’elecció per part del Congrés i del Senat vol dir que el poder legislatiu i polític designen els membres de l’òrgan de govern dels jutges ha estat criticada perquè es creu que porta a una politització partidista d’aquest òrgan.
La Comissió de Venècia ha considerat (La Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret , més coneguda com la Comissió de Venècia, ja que es reuneix a Venècia, és l’òrgan consultiu del Consell d’Europa en matèria constitucional. El paper de la Comissió de Venècia és oferir assessorament jurídic als seus Estats membres i, en particular, ajudar els Estats que vulguin adequar les seves estructures jurídiques i institucionals als estàndards europeus i a l’experiència internacional en els camps de la democràcia, els drets humans i l’Estat de Dret.) que caldria fer algunes reformes en el sistema d’elecció donant un major pes a la pròpia judicatura.
En definitiva un sistema mixt, perquè no siguin només el jutges, veient el seu biaix conservador seria potser pitjor que ara.
Josep Niubó va plantejar un tema clau Qui jutja als jutges ?
Va donar una resposta metafòrica “ Els llops entre ells no es mengen”.
I va deixar clar que poques vegades els jutges que cometen errades o prevariquen directament són separats dels seu lloc, en aquets sentit va posar el cas de Sandro Rossell, expresident del Barça que va estar empresonat dos anys de manera injusta. La jutgessa que el va empresonar, Carmen Lamela, no va ser ni sancionada ni investigada sinó que la van ascendir. Va parlar del Jutge Aguirre que va tirar endavant la causa sense masses arguments de la “trama russa del procés” amb actuacions recargolades i fora de lloc i encara va considerar que hi ha algunes actuacions poc clares. Així va explicar que ell i trenta jutges més van signar un document en que establia que la consulta no vinculant de l’any 2014 no incomplia cap llei. Per signar el manifest van ser expedientats però l’expedient va decaure per no constituir cap mena de falta. Les seves fotografies van aparèixer al diari el Mundo assenyalant-los i la conseqüència va ser que una jutgessa que aspirava a la Presidència de l’Audiència de Barcelona no va obtenir la plaça, tot i tenir el millor currículum de lluny, per haver signat aquest document. Ja es veu com les gasten els del Consell General del Poder Judicial.
Dubtes doncs de l’actuació .
Va acabar explicant la nova Llei Orgànica d’Enjudiciament Criminal (LOECrim), la primera llei processal penal de la democràcia, que substituirà la del 1882 (!!). La norma atribueix les investigacions penals al Ministeri Fiscal, tal com passa a la majoria de països europeus, modernitza els procediments i reforça les garanties per a investigats i víctimes. Entrarà en vigor l’1 de gener del 2028 i no afectarà els processos en curs,
És un camí interessant al seu parer però hauria d’anar més enllà i caldria també fer un planteig general del poder judicial.
A la pregunta de si és democràtic , doncs va deixar molts dubtes del seu funcionament i va criticar també la lentitud, fent bona la idea que la justícia lenta no és justícia.
Xerrada molt interessant, que va palesar el profund coneixement que l’ex magistral Josep Niubó té del món de la judicatura posant de relleu alguns dels seus dèficits i la necessitat de millora global.
A veure……
