Divendres passat el Doctor Joan Tugores en el marc de la conferència El nou ordre mundial: la política, el comerç i l’economia. Com ens afectarà va fer un extens i interessant repàs de la situació econòmica al món i com algunes de les mesures que es van prenen ens afecten a Europa.
La situació la va definir de manera molt gràfica i clara, afirmant que hi ha una erosió del vell ordre ( el món que hem conegut) sense que estigui clar el nou.
Va començar explicant el sentit de la guerra aranzelària que va començar Trump en el moment de que va arribar de nou a la Casa Blanca. Per una banda la resposta que d’altres països com Xina amb una energia comercial pujant que va desafiar a Trump també apujant els aranzels.

Aquets fet determinen un impacte gran a Europa que mantenia uns aranzels baixos i que amb la pujada por generar sotragades a la industria i al comerç i sobretot perjudica quan Trump barreja els aranzels amb la matèria de defensa de l ‘OTAN, amb l’amenaça de deixar l’organisme si els països europeus no compren armes als EEUU com una mesura per activar la indústria nord-americana.
Tot i les mesures que vol aplicar Trump, la Kristalina Georgieva, directora gerent del Fons Monetari Internacional, afirma que amb les últimes dades econòmiques indiquen un cert alentiment de l’economia nord-americana. Georgieva, va dir que és fonamental que els Estats Units treballin per retallar el seu voluminós dèficit federal.
Va abordar també el Dr. Tugores el biaix que va agafant el terme globalització i sobretot la recerca de redireccionament per evitar la dependència exclusiva d’uns mateixos països i també la recerca de nous mercat. I aquí és on sobresurt la Xina com una potència amb qui comerciar com alternativa als EEUU. Tot i que es busquen nous mercats també hi ha un sistema comercial indirecte, la venda a tercers països perquè aquest venguin als mercats de EE UU. El mateix es pot fer amb les importacions tot i que és més complex però pot evitar aranzels. També va considerar la necessitat de que hi hagi un augment comercial entre els mateixos països de la UE, que encara és molt baix, això podria reduir la dependència d’altres països i alhora blindaria part dels productes que es poden intercanviar comercialment.
L’economia i els moviments estratègics de final del segle XX i el final de la Guerra Freda dóna pas a una nova, complexa i creixent rivalitat entre antics i nous actors globals.
Hi ha importants forces geopolítiques i geoeconòmiques dirigint aquest canvi. Algunes són tendències que ja estaven presents des del final de la Segona Guerra Mundial, però d’altres són completament noves.
Hi ha una incertesa evident en el marc internacional, ha augmentat el dèficit exterior i la necessitat de finançament de molts països. L’exemple clar és la voluntat de Trump de que la indústria torni als EEUU però això no vol dir que necessàriament augmentin els nivell d’ocupació l’entrada de l’IA generarà nous models productius . No ajuda a l’estabilitat econòmica els vaivens permanents de les polítiques de Trump respecte a les guerres que s’estan produint.
I encara ens va comentar el conferenciant que el deute global és avui un perill, sobretot per la necessitat de finançament. Des del 2010, el deute dels països en desenvolupament ha crescut al doble del ritme que a les economies avançades. Avui, 3.400 milions de persones viuen a països que gasten més en interessos de deute que en salut o educació

Semblaria important davant d’aquesta situació reformar l’arquitectura financera internacional amb l’orientació del desenvolupament, millorar la disponibilitat de liquiditat en temps de crisi, com es va fer a l’època de la COVID, reestructuració del deute i altres de complementaries.
Algunes accions que podrien permetre una certa sortida de les crisi que van succeint-se i que seran factors determinants en el futur i que podrien ser uns mínims d’entesa.
Defensa davant nous virus, amb la voluntat d’assolir la salut global. Afrontar el tema de la contaminació i les exportacions de C02,veure com s’estructura i evoluciona el moviment econòmic a nivell digital, el paper que han de tenir les industries tecnològiques i el control de la informació versus la desinformació.
A través d’una governança global com la salut i el medi ambient que s’haurien de treure de la competitivitat global en el món econòmic. S’hauria d’evitar la política fonamentada en allò d’empobrir al veí, ja que això significa una guerra entre països que acaba essent un element de desestabilització global. Caldrà veure en el futur el paper del G20 (El Grup dels Vint, o G20, és el fòrum més important de cooperació a les àrees més rellevants de l’agenda econòmica i financera internacional. Reuneix les economies avançades i emergents més importants del món) i d’altres organismes internacionals per intentar fixar un model de comportament en les relacions econòmiques entre els grans països. També tindran un paper important els països emergents .

La conclusió de tot plegat és que les tensions geopolítiques són elements que fan que sigui un mal temps per la governança global.
El Dr. Tugores va fer una exposició molt interessant, agafant els conceptes bàsics i donat unes explicacions precises i excel·lentment estructurades.
Nou ordre o desordre, el pas del temps ens ho dirà.
Una visió d’un expert. No massa optimista certament però sempre va deixar clar que hi ha portes obertes a l’esperança.
