El passat divendres vam comptar amb la presència del Sr.Joan Ramon González que ens va parlar sobre “D’Iltirda a Lleida, apunts per comprendre la singularitat de la terra ferma”. La xerrada va esdevenir un magnífic passeig per la història de la ciutat de Lleida i la importància de la Seu Vella com centre neuràlgic de la ciutat i el seu desenvolupament.
El ponent va començar explicant que la Crònica de Ramon Muntaner, escrita entre el 1325 i el 1328, recull els fets des del naixement de Jaume I el Conqueridor (1207) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328). Escriu … “Barcelona és cap de Catalunya en la marina, e en la terra ferma Lleida”.
I la Terra Ferma ha arribat fins avui com el lema descriptiu de les terres de Lleida.
La configuració orogràfica de la terra de Lleida és una plana extensa però que hi ha elevacions que es coneixen com a “tossals” o turons. En la majoria dels tossals que envolten la ciutat de Lleida s’hi ha trobat restes arqueològiques del Ibers. Són les restes de l’antiga Iltirda. Els ilergets, d’origen iber, formen un poble constituït a mitjans del segle VI aC. El seu hàbitat se situa en llocs elevats, per tant, és evident que en els tossals s’hi anaven construint els assentaments habitats.
Dels ibers en destaquen els seus cabdills més significatius que van ser Indíbil i Mandoni, que van defensar els ilergets dels cartaginesos i dels romans. Aquest dos dirigents tenen un monument a la ciutat, amb la curiositat que l’original molt més petit i de guix va estar al Museu Víctor Balaguer fins l’any 1946.
Van passar per Lleida els romans que van construir un pont que ajudava a travessar el Segre i permetre el creixement dels assentaments. La ciutat estava fortificada i queden restes de la muralla i esdevé un punt important de comunicació per arribar fins Barcelona des de l’interior o de les vies que baixaven del Pirineu, seguit el curs dels Segre i altres rius.
La presència sarraïna amb prop de quatre-cents anys va deixar empremta com per exemple una mesquita que va ser després desmuntada per bastir-hi la Seu Vella. La ciutat passà a anomenar-se Larida. Entre el records arquitectònics musulmans hi ha el Castell de la Suda, fortalesa de caràcter militar.
La ciutat fou conquerida per Ramon Berenguer i a partir d’aquí van anar creixent i al tossal s’hi va començar a construir la Seu Vella. La primera catedral cristiana comença a construir-se l’any 1193 amb l’objectiu d’atendre la població creixent de la ciutat. D’aquesta construcció romànica en destaquen actualment les portalades.
A finals del segle XIII s’introdueixen elements del nou estil gòtic . Durant aquesta època s’acaben les obres més importants del temple i es construeixen les capelles, el claustre, el campanar i la Porta dels Apòstols , treballs que s’allarguen durant els segles XIV i XV.
El claustre és just davant de la façana principal de l’església; una disposició inusual a les construccions cristianes, que recorda més el pati interior de les mesquites àrab que recorda el passat àrab de la ciutat.
Aquesta Seu Vella va esdevenir un element destacat del paisatge del contorns de Lleida, perquè encara avui conforma un punt de referència des de molt lluny. El pas per les vies de comunicació que circumden la ciutat tenen la Seu Vella com un punt distingit. La ciutat va creixent i es va ocupant la plana al costat del riu i s’abandonen els espais just al costat de la Seu Vella.
Joan Ramon González va donar algunes dades rellevant que indiquen la importància de la ciutat al llarg dels anys .
La signatura del Pariatges d’Andorra a l’any 1278 que donen forma al govern del Principat
La Querimònia d’Aran al 1313, document que dona els trets singulars del govern a la Vall
Document dels privilegis d’Aran.
El 1460 s’hi celebren corts.
Aquest fets demostren la importància de la ciutat
El conferenciant ens va fer una detallada exposició de les característiques de la Seu Vella i d’altres monuments importants de al ciutat , la Catedral nova, sense campanar perquè la ciutat és reconeix amb el Campanar de la seu Vella . Seu que fou espoliada després de la conquesta de Felip V i passa a er un edifici amb presència de militars. I seguirà així durant forces anys.
Després de la guerra civil el monument va ser un camp de concentració de presoners republicans.
La Seu va ser restaurada i avui s’ha convertit en un atractiu important per la ciutat de Lleida i n’ha esdevingut una imatge potent.
Joan Ramon González va fer una menció a Francesc Macià que era originari de les Borges Blanques i nascut a Vilanova,. Macià fa fer alguns projectes a les rodalies de Lleida, algunes canalitzacions d’aigua i alguns projectes vinculats a la portada d’aigües des del Canal d’Aragó i Catalunya.
La conferència va ser una interessant immersió a la ciutat de Lleida que servirà com a preparació per la vista que l’Aula hi farà els dies 13 i 20 de novembre.
L’explicació va mostrar l’extens coneixements que Joan Ramon González té dels monuments més importants de la ciutat , de la Terra Feram i tot allò que té a veure amb passat històric i arqueòlogic de la ciutat de Lleida.
Perfil de Lleida amb la Seu en el centre
