Coincident amb l’anada a Sabadell a la representació que fa la Fundació Òpera a Catalunya de Les Noces de Fígaro es va programar la xerrada de la Verònica Maynés per situar-nos en l’obra i la seva història.
La xerrada va constituir un autèntica lliçó sobre l’opera, el seus autors i l’època en que es va compondre i estrenar.
Ens va presentar els autors de l’obra que és considerada una de les grans òperes. La música és de Wolfgang Amadeus Mozart. El juny del 1781 el compositor es va alliberar de la feina que tenia amb l’arquebisbe de Salzburg, una situació gens agradable i això li va permetre treballar amb molta més força fins esdevenir un dels majors i millors compositors de totes les èpoques.
Fou cabdal però, la relació amb un llibretista , Lorenzo da Ponte que havia arribat a Viena, i ja se’l coneixia com un dels llibretistes més originals del moment. Mozart li fa la proposició d’escriure els textos per a una nova òpera italiana, inspirada en la peça de Caron de Beaumarchais, continuació de “El barber de Sevilla”, la nova peça seria Les Noces de Fígaro.
Però sense Beaumarchais que va escriure la comèdia en cinc actes no hagués nascut l’òpera. Dramaturg francès, va tenir una vida molt agitada, financer, agent secret, conspirador i va amassar una gran fortuna. Durant la Revolució va intervenir en els debats pel reconeixement dels drets d’autor. Les seves comèdies van ser El barber de Sevilla, Les Noces de Fígaro i l’Altre Tartuf.
. .
Mozart Beaumarchais Lorenzo da Ponte
Bona part de la producció es coincideix en el moment de l’acció governamental de Joseph II, que va marcar un període de profundes reformes. Engegarà un ambiciós programa de canvis socials, abolició de determinades formes de servitud, condicions a les ordres religioses que no es dediquessin a la cura de malalts, creació d‘hospitals, sales de lectures i teatres així com el lliure matrimoni. Això va significar l’entrada de les idees de la il·lustració com a corrent de pensament que va facilitar la feina dels intel·lectuals.
L’òpera doncs s’estrenarà en un moment d’una certa obertura del pensament modern.
“Les noces de Fígaro” de seguida esdevé una obra coneguda i famosa a Europa. El seu tractament, de marcada al·lusió política i social provocava tota mena de discussions i polèmiques, a tal punt d’estar prohibida en algunes ciutats importants. Només l’afany liberal que pretenia imposar Josep II va fer que a Viena la peça no trobés traves per ser representada i tal com va explicar la conferenciant hi ha alguns fragments que vans ser censurats, sobretot aquells que fan referència a la crítica de les classe socials altes ..
Mozart va compondre una partitura de qualitat extraordinària, mostrant el seu gran domini de la música simfònica. Quan es produeix l’estrena de Les noces de Fígaro , Mozart ja havia compost trenta-sis simfonies. Així la Verònica Maynés va explicar com les diverses tonalitats representen el moment i l’estat d’ànims dels personatges.
La Sra. Maynés va definir alguns del trets més importants de l’òpera,
- Retrat musical dels personatges segons els seu caràcter i classe social
- Equilibri entre els números de solista i de conjunt
- Mozart deixa clar que l’aristocràcia no està per sobre del poble : Els criats tenen més protagonisme musical que els amos
- La música trenca les diferències socials entre els classes retratades
- Confrontació entre amos i criats a través de la música
- Mozart crea prototipus teatrals musicals
L’obra es va anar estrenant en diversos països es va oferir a Madrid el 1802 i a Barcelona el 1916
Va acabar la conferència amb l’audició de diversos fragments significatius de l’òpera.
La magnífica dissecció de l’obra de Mozart la que va fer la Verónica Maynés, ens va fer conèixer l’entrellat de l’obra i les característiques musicals de la mateixa.
La xerrada ha estat una molt bona introducció a l’anada a veure l’obra el proper diumenge 19 d’octubre.
