En el centenari de l’arquitecte Oriol Bohigas vam comptar amb la presència de l’Oscar Valverde, arquitecte vilanoví, que amb la seva conferència Oriol Bohigas, centenari del seu naixement, va fer un recorregut per la llarga i fruitosa trajectòria de l’insigne arquitecte.
Bohigas, ens van explicar Valverde, va néixer en una família acomodada. El pare treballava en el patrimoni històric i va ser un dels encarregats de salvaguardar peces d’art durant la guerra civil i la mare venia d’una família industrial. La procedència familiar ben segur que va conformar la seva personalitat arrelada a la cultura i al treball.
Bohigas fou un home de personalitat polièdrica que va treballar en molts camps i sectors culturals. Valverde el va definir com una Home del Renaixement per la complexitat del seu treball.
Durant la seva estada a l’ institut de secundària coneix a Josep Martorell, ambdós teixeixen una sòlida amistat que es perllongarà a l’àmbit professional.
Es llicencia i més tard es doctora en arquitectura. En els anys finals dels 50 i els 60 manté relació amb Eugeni d’Ors, el que el porta freqüentar Vilanova.
La seva curiositat en el camp de l’arquitectura el porta a reivindicar els arquitectes i obres del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) que va ser un moviment arquitectònic català, que durà de 1928-1939, coincidint en gran part amb la Segona República Espanyola.
El GATCPAC va ser un moviment radical i gran exponent del racionalisme al nostre país, portant el coneixement de les avantguardes europees, Le Corbusier, Gropius i la Bauhaus, Mies van der Rohe, i el grup TECTON entre d’altres.
El grup es va formar exactament el 1929 a Barcelona, incorporant un local pel grup el 1931 ubicat al Pg. de Gràcia, 99.
Entre els membres destaquen , Josep Lluís Sert, Antoni Bonet Castellana, Raimon Duran i Reynals Josep Maria Martino Arroyo, Josep Claret i molts altres.
La voluntat de la reivindicació del GATCPAC de Bohigas era connectar amb l’arquitectura que es feia a la resta del món, i sobretot trencar les cotilles que imposa l’arquitectura del règim franquista. Crea amb altres companys el Grup R.
El grup R
El Grup R es va fundar el 21 d’agost de 1951 a l’estudi de José Antonio Coderch i Manuel Valls a Barcelona. Apart d’aquests dos arquitectes, la resta de membres van ser: Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres, Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell, Joaquim Gili i Josep Pratmarsó. Més tard es van afegir Manuel Ribas, Josep Antoni Balcells, Francesc Bassó, Guillermo Giráldez, Pau Monguió i Francesc Vayreda.
Així doncs estava format per dues generacions ben diferenciades, una anterior a la guerra civil i l’altra de postguerra.
El grup pretenia promoure l’arquitectura moderna, reaccionant a l’arquitectura academicista i monumentalista dels anys de la postguerra, el seu referent més important va ser el GATCPAC. Els principis del Grup R van ser Renovar, reformar, retornar.
Bohigas estudia els corrents estètics i constructius i els arquitectes que en aquells moments en mouen per Europa per intentar posar en el centre de la modernitat l’arquitectura que es fa a Europa i a la resta del Món. L’Oscar Valverde ens va passar algunes imatges de construccions d’aquets arquitectes que Bohigas estudiava, Frank Lloyd, Alvan Aalto, Igancio Gardella i molts d’altres. La seva voluntat era estudiar com es pot integrar en els entorns les noves construccions sense que aquestes malmetin l’espai existent. Això ho porta a la pràctica amb un edifici al carrer Pallars, una promoció d’habitatge social però que recull els principis de que siguin assolellats, ben orientats, fet amb obra vista, sense masses condicions però sí amb uns interiors que fossin còmodes.
A l’any 1962 es crea el taller MBM. Estudi de composició format per Oriol Bohigas , Josep Martorell i David Mackay
L’equip a part de fer els seus treball professionals generen també la reflexió i el debat a través de trobades que anomenen els Petits Congressos , amb la col·laboració de Carlos de Miguel, de la revista Arquitectura de Madrid, que reuneixen els arquitectes més interessants de la península entre 1959 i 1968. Creen un espai de debat fonamental quan l’arquitectura moderna s’expandia per tot arreu com un «estil internacional a prop» tingués en compte el clima i la tradició cultural de cada territori.
El taller va desenvolupar una llarga trajectòria arquitectònica amb nombroses obres com un bloc d’habitatges a la Meridiana amb una tipologia especial sobretot per la dificultat de l’espai, molt soroll i poca llum. En aquest treball els arquitectes incorporen acabaments i il·luminació de la marca Polinax, empresa vinculada a Vilanova i al Geltrú a través de l’empresari Carlos Pablos.
L’Oscar Valverde fa un repàs necessariament breu, com va dir ell mateix, de l’obra de Bohigas, va destacar l’Illa de Sant Feliu de Llobregat. És el primer projecte de l’estudi MBM que abasta una illa de cases sencera, amb un programa d’habitatges socials i un règim de gestió en cooperativa. L’illa presenta una forma irregular a causa de la traça tangencial de la riera de la Salut. El projecte manté rigorosament l’alineació exterior dels quatre carrers i crea una plaça interior a la qual només s’accedeix per dues cantonades oposades. Els blocs es configuren en una doble crugia amb un pati interior que inclou els nuclis de comunicació verticals, als quals s’arriba des de la plaça, a través d’uns porxos. La configuració del conjunt emfasitza el caràcter semipúblic del sistema d’espais de l’interior de l’illa, que són tractats com una xarxa de recorreguts irregulars i situats a diferents nivells. Els habitatges dels blocs interiors, com també els comerços de la planta baixa, donen la façana a aquest sistema interior d’espais, dotat d’un gran caràcter urbà gràcies al tractament dels volums i de les façanes (Arquitectura catalana. Cat)
Un altre projecte emblemàtic és l’Escola Sant Jordi, una construcció pensada per divers possibles llocs, per tant és una escola que en sí mateixa ja té els espais de joc, les classes, els camps esportius i uns espais intermodal que serveixen com espais de reunió de l’alumnat. L’escola dona resposta a un programa d’ensenyament experimental en què les activitats personalitzades prenen molta importància. El conjunt s’organitza al voltant d’un espai central, de doble alçària, destinat al desenvolupament expressiu, i l’accés a les diverses dependències comunes de la planta baixa té lloc per mitjà d’uns recorreguts que eviten les disposicions seriades o en bateria, amb la finalitat que cada àmbit de treball tingui una identitat pròpia. A la planta primera hi ha les aules, si bé els espais de circulació són entesos també com llocs de treball i d’aprenentatge.
Escola Sant Jordi
Valverde va fer referència també a la importància de Bohigas com director de l’Escola d’Arquitectura que es va convertir en al base del conjunt d’arquitectes i urbanistes que van fer la gran transformació de Barcelona amb tres idees base recuperar el mar, monumentalitzar la perifèria i higienitzar el barri antic. La vila Olímpica és el paradigma de la seva concepció de l’urbanisme i l’arquitectura al servei de les persones i el seu entorn, la ciutat.
Valverde comentà finalment la figura intel·lectual de Bohigas, escriptor, ( el seu treball sobre el Modernisme es considera canònic), pensador i també home d’acció que va acabar assumint responsabilitats polítiques.
Va acabar definint-lo com una persona progressista, de pensament republicà, d’un catalanismes integrador i amb una personalitat molt potent i com un arquitecte brillant.
Però encara tindríem un sorpresa final: la presència de Ramon Sanabria un arquitecte que va tenir estreta relació amb Bohigas que ens va comentar algunes de les obres i també anècdotes que definien la seva gran personalitat de Bohigas i finalment va lamentar el fet de que no hi hagi deixebles que segueixin l’obra d l’insigne arquitecte.
Ramon Sanabria
Una sessió magnífica amb l’exposició molt ben treballada i documentada d’Oscar Valverde en al que vam poder revisar part de la vida i una petita part de l’obra de qui va ser un dels renovadors més importants de l’arquitectura catalana i mundial de la segona meitat del segle XX.
