La conferència del Conrad Rovira ens va portar fins el Japó i la seva cultura mil·lenària. I també vam poder passejar virtualment pels seus jardins que és una mostra paradigmàtica d’aquesta cultura.
“El jardí japonès: l’expressió de la cultura japonesa” va ser una xerrada molt interessant, no sols pel que es va explicar , molt i ben explicat, sinó també per la descoberta d’una cultura molt diferent de la nostra.
Rovira ens va passar algunes imatges de diversos jardins contrastant-los amb els japonesos , des dels regulats i geomètrics com els de Versalles , fins a parcs propers com el Samà de Cambrils comparant-los amb els jardí japonès que sempre és un camí per endinsar-nos en la natura. Cultures diferents, expressions culturals diferents també.
Ens va comentar que al Japó conviuen dues tradicions religioses , el sintoisme que és un culte a la natura, on les muntanyes, els rius, el sol i la lluna eren reverenciats com a manifestacions divines i el budisme, doctrina religiosa basada en la reflexió, ambdues confessions no tenen deus, però sí que la natura esdevé el eix centrals de les seves creences.
Vam poder veure a través d’unes imatges com es procedia a la tala d’un arbre que havia esta malmès per una tempesta. Un ritual carregat d’ espiritualitat, i la plantació d’un altre per donar continuïtat a la natura.
Aquesta continuïtat és una de les claus d’aquestes creences i també de la concepció dels jardins com una entrada a la natura. El respecte, l’estètica, l’admiració de la bellesa de les formes naturals, de les flors, de les combinacions d’aquestes amb altres elements de la natura.
Aquesta construcció de jardins es fan des d’espais molt grans fins a dintre de les cases i fins i tot s’han creat les formes de les ikebama , petits arranjaments florals que de manera artística barreja branques i flors.
També la cura dels bonsais és una mostra de respecte cap a la natura .
Els jardins, peça clau d’aquesta cultura porten també a elements d’abstracció que es reflexa en l’art i en la creació de sensacions i sentiments. El jardí vist com un camí cap a la natura.
Va fer menció als símbols gràfics i la seva significació, ja que en la seva cal·ligrafia i signe cal·ligràfics transmetem a més del missatge, sensacions i sentiments segons el traç i els seus gruixos
Ens va parlar també del codis , codis diferents en cada cultura i així en els terreny dels jardins hi ha motius de codificació com la grava del terra, els troncs, la composició de l’aigua, les plantes… L’orientalisme va tenir molta influència en l’art sobretot després de la segona meitat del segle XIX que Japó s’obre al món i la seva presència en les Exposicions Universals aixeca molta expectació o i influencia en els artistes impressionistes.
Un mostra és aquest quadre de Joan Miró , retrat del vilanoví Enric C Ricart on hi ha un fons amb motius japonesos
retrat d’ Enric Cristòfol Ricart (Joan Miro, 1917)
També ens va comentar sobre els jardins aquelles construccions que segueixen la línia zen del budisme, una línia que es basa en l’austeritat, la simplicitat, i així espai de jardins amb poca ornamentació cercant més les variacions fruits de la natura, el vent, l’ombra, la pluja…
L’art del jardí japonès ha tingut una forta influència en l’àmbit de l’art i de l’arquitectura, en el cinema i en la fotografia…
Mostra de jardí zen
En l’actualitat segueix aquesta influencia en aspectes com el dibuix , els Anime (és el terme que agrupa els dibuixos animats de procedència japonesa)
i el Manga (El terme manga significa aproximadament ‘dibuix grotesc’) són expressions genuïnament japonesos seguides per molts joves.
Una visió molt interessant de la cultura japonesa, una cultura molt diferent de la nostra però amb un atractiu notable.
Conrad Rovira va fer una xerrada esplèndida, demostrà uns coneixements i una estima per la cultura japonesa que ens van ajudar a entendre una mica més el Japó i la seva expressió cultural.
