El proper divendres dia 9 de maig visitarem ,de manera induïda per la xerrada, el Japó, un poble de cultura mil·lenària i de tradicions molts assentades en l’imaginari col·lectiu. La conferència “El Jardí japonès: l’expressió de la cultura japonesa” que ens oferirà en Conrad Rovira serà una visió d’aquest element clau en la cultura com és el “jardí”. La conferència com sempre a dos quarts de set de la tarda al sala d’actes de la UPC.
Els jardins japonesos constitueixen autèntiques obres d’art que tenen com a voluntat fer-nos observar la bellesa de la natura i procurar també exaltar les sensibilitats i sensacions que pot generar la visió d’un espai harmoniós, i les sensacions que provoquen en veure’ls són sempre un bàlsam espiritual. Sembla que els jardins com altres coses s’inspiren o tenen els seus orígens en la també mil·lenària tradició xinesa.
La tradició dels jardins japonesos inicia en el segle VI, quan el Japó va adoptar moltes influències culturals i religioses de la Xina i Corea. Al llarg dels segles, aquests jardins van evolucionar i es van diversificar, influenciats pel budisme Zen, el sintoísmo i la filosofia xinesa del paisatgisme. Durant el període Heian (794-1185), els nobles japonesos van crear els primers jardins decoratius en les seves propietats per a reflectir l’estètica i l’harmonia de la naturalesa.
No obstant això, va ser durant el període Kamakura (1185-1333) i Muromachi (1333-1573) que els jardins japonesos van prendre la seva forma distintiva. Els monjos Zen van exercir un paper fonamental en la creació de jardins de pedra, grava i molsa, com el famós jardí de Ryoan-*ji a Kyoto. Aquests jardins Zen, coneguts per la seva simplicitat i simbolisme, representen la cerca de la il·luminació espiritual.
Durant el període Edo (1603-1868), els senyors feudals japonesos van construir jardins exquisits als seus castells i residències, donant lloc a una varietat d’estils regionals, com el jardí de te o el jardí sec (kare-*sansui). A mesura que el Japó es modernitzava en el segle XIX, els jardins japonesos també el van fer, incorporant elements occidentals. ( Informació extreta del webAD100 202)¡
Els jardins japonesos podem considerar-les com autentiques obres d’art , recerca de la bellesa, valoració els elements naturals per ressaltar-ne la bellesa pròpia,
En els jardins japonesos hi ha elements bàsics com són les roques. Són considerades la base i representen la muntanya o illa que es troba coberta pel mar. Les roques més utilitzades són les de basalt, d’origen volcànic.
També l’aigua és un element bàsic ja que conté en ella les diverses illes que conformen un altre element important. L’aigua simbolitza l’energia, la vitalitat i el flux constant a la natura. Tot esta`equilibrat cercant una harmonia que ajudi a al comprensió de la natura i el benestar.
Tot està pensat i res es fa a l’atzar
Hi ha al voluntat intrínseca de portar la natura a espais determinats, que siguin espais de connexió entre la persona i la natura, que siguin espai per la reflexió, espai on la bellesa ajudi a recuperar l’equilibri i l’harmonia necessària per poder estar en comunicació amb la natura i aconseguir les energies que desprenen les formes i els materials que conformen els jardins.
De tot això i amb profunditat ens en parlarà en Conrad Rovira en la seva xerrada “ El Jardí japonès: l’expressió de la cultura japonesa”. Conrad Rovira es enginyer industrial, activista cultural i un profund coneixedor de la cultura japonesa i de la seva expressió com són els jardins. Valdrà la pena escoltar-lo.