El passat divendres de la ma, o del fil, de l’Albert Soler ens vàrem endinsar en el “laberint” per seguir la recerca del sentit i també entendre que el més important és el recorregut fins a trobar el centre dels laberints, els físics i els que ens creem els humans per avançar. Albert Soler en la seva conferència Per què els humans hem creat laberints? Reflexions sobre un símbol ancestral ens va explicar la significació simbòlica dels laberints i la llarga tradició de moltes cultures.
Va començar la seva xerrada indicant que segons un dels pares del psicoanàlisi Carl Jung, el símbol implica una expressió respecte a un concepte per al qual fins i tot no va ser possible trobar una altra millor.
Vam veure diversos exemples de laberints de diverses èpoques, des del petroglifs que tenen molta presència a les zones de Lleó a Papoura a l’illa de Creta en que s’ha descobert una estructura que s’assembla cada cop més a un laberint, ja que els espais es comuniquen entre ells mitjançant estretes obertures. A més, s’han descobert dues possibles entrades principals situades a les zones centrals dels costats sud-oest i nord-oest.
Laberint de Papoura
Ens va parlar de la pica baptismal d’Aguilar de Campoo amb esgrafiats que recorden les formes laberíntiques , o el laberint d’Horta de Barcelona o el que hi ha a l’entrada de la Catedral de Chartres. Tot plegat ens indica que en totes les cultures i des de temps immemorials els laberints ha estat presents en l’imaginari col·lectiu.
Laberint d’Horta
Els laberints tenen alhora la capacitat simbòlica contraria, hi ha l’espai lineal o circular, és simple i alhora complex, espais estrets i altres d’amples, sembla una garbuix però hi ha un ordenació hàbil i semblen sempre idèntics i alhora diferent.
L’Albert Soler ens explicà que hi ha dues classes de laberints . Els unicursals que són els que tenen un sol camí, una sola sortida– que simbolitza que anem per una línia ja predestinada definida. És un espai de recepció per poder entrar en les espais més nobles
Laberint unicursal de la Catedral de Chartres
Al laberint multicursal hi ha diversos camins, més d’una sortida, alguns punts foscos sense sortida podria venir a significar que tenim davant nostre diverses possibilitats i podem escollir a risc d’equivocar-nos. Però més enllà del desconcert que hi pot haver en no trobar sortida també tenim l’empara de l’espai. Empara a la vegada que desorienta en ocasions però sabem que hi ha un punt de sortida.
Laberint multicursal
Però encara hi podria haver en l’actualitat un nou tipus de laberint: el de les “xarxes” el més clar és l’internet anem entrant en molts llocs diversos, tenim recorreguts infinits però no hi ha centres…
Simbòlicament el laberint s’ha tractat com un elements de caràcter iniciàtic, un accés tortuós al centre de la realitat , però també una sortida a la nostra pròpia presó.
Finalment l’Albert Soler va llançar la pregunta estem ara – el món, eh- en un laberint?
Les respostes eren més aviat pessimistes que estenen el caos o ben a prop del mateix que no pas en el laberint.
Però va fer una crida a afrontar els laberints en que estem situats amb la voluntat de trobar el centre que és el sentit, és a dir la percepció que tenim de les sensacions i vivències i interpretar-les adequadament. Si important és trobar el centre del laberint, el sentit tant o més important és el camí que fem fins arribar-hi, entendre el símbols des de la racionalitat amb una ment analítica que ens ajudi a fer el recorregut.
Uns magnífica xerrada de l’Albert Soler, vam entrar la laberint, vam conèixer la història i ens va facilitar elements de reflexió per arribar a la sortida.
