Començarem el tercer trimestre del curs 2024-25 amb una interessant conferència que amb el títol Per què els humans hem creat laberints? Reflexions sobre un símbol ancestral, ens oferirà el divendres 4 d’abril l’Albert Soler Llopart. La conferencia com sempre serà a dos quart de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC.
Segons la llegenda que parla del Laberint, explica que va ser construït a Creta pel hàbil artesà i arquitecte Dèdal. Aquest intricat laberint va ser dissenyat per a amagar al Minotaure, una criatura nascuda de la unió entre Pasífae, esposa del rei Minos, i un toro enviat per Zeus. Es tractava de que robar-lo fos complex i difícil
Però moltes vegades, el concepte i la imatge del laberint també bé a representar la recerca del centre i en ocasions s’han fet la metàfora de que constitueix ,una recerca personal, del si mateix, del ser humà. I s’ interpreta com els desafiaments interns del pensament humà, que en trobar sortides que ajuden i permeten moltes vegades fer passos decidits en la vida.
La imatge del laberint és potent com a visualització de les dificultats a que cal enfrontar-se per trobar sortides a les situacions més inversemblants i impensades que ens podem arribar a trobar.
Trobem formes laberíntiques a totes les cultures des d’èpoques prehistòriques. De fet, hi ha formes laberíntiques espontànies en la natura; i també laberints artificials que s’han creat inadvertidament. Els laberints són presents arreu i exerceixen una poderosa fascinació. Per què els humans n’hem fet un símbol? Què vol dir recórrer el laberint? Vivim ara mateix en un laberint? Té sortida?.
La presència dels laberints s’ha perpetuat al llargs dels temps i en les diverses cultures.
Tots hem tingut a vegades la sensació d’estar perduts en uns paisatges que ens sembla que coneixem però que no son iguals i ens endinsem en ells sens saber-ne la sortida, llocs que alhora ens resulten familiar i estrany, del qual no podem escapar, on ens resulta impossible orientar-nos
Doncs imaginem aquesta sensació en les reflexions i pensaments que moltes vegades volem retenir o accions que ens costa de resoldre per les vies tancades a que anem arribant fins a trobar la solució mes adequada.
Els laberints han format part també de la cultura i moltes vegades s’han volgut reflectir en jardins i espais com a mostra de la complexitat de les relacions i de possibles sortides positives als reptes que ens planteja el discórrer entre diversitat d’idees, opinions, pensaments…
Diuen dels laberints: Els laberints representen alhora l’ordre i el caos; el rigor d’una ment creadora i la crueltat de la bèstia que hi habita; la protecció més gran i l’extrema fragilitat. El més famós dels laberints, el que resumeix totes aquestes qualitats, és el de Creta. Allí el rei Minos va tancar el Minotaure , la fúria del qual s’aplacava amb sacrificis humans (se li oferien tant joves barons com femelles, que vagaven desesperats pels carrers, sense trobar la sortida, fins que es topaven amb el monstre).
De laberints com símbol ens en parlarà l’Albert Soler, que és professor de literatura catalana medieval a la Universitat de Barcelona. És director del Centre de Documentació Ramon Llull de la mateixa universitat. És autor de diverses edicions filològiques i divulgatives d’obres de Ramon Llull. S’ha interessat per la dimensió simbòlica de la ment humana i també pel coneixement sapiencial en contrast amb el coneixement científic. A Vilanova ha estat president de la Fundació El Cim i patró de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Des de sempre ha format part de la comunitat parroquial de La Geltrú.