Aquesta va ser una de les conclusions de la Núria Sara Miras al final de la seva conferència “Dones i filosofia: una altra història del pensament és possible.” Sobretot perquè encara que quedi molt per fer hi ha avenços constatables de la presència de la dona en les arts, les ciències i en les humanitats. Queda camí per fer, però s’està fent de manera raonable per avançar potser sense la rapidesa que ens agradaria .
Va començar fer una pregunta Quantes dones filosofes recordeu? La resposta van ser 5 o 6 noms dels més coneguts , però la majoria ja desaparegudes. I a partir d’aquí la Núria Sara va fer la reflexió de com al llarg del anys s’han invisibilitzat moltes de les pensadores que al llarg dels temps i de totes les èpoques han aportat reflexions i pensament crític.
Va començar aportant algunes dades sobre la funció docent i així constatà que essent més les dones les que fan estudis universitaris quan s’arriba a les càtedres un 75 % són homes i el 25 són dones i aquesta diferència comença a trobar-se en al franja fins els 35 anys, quan les dones es plantegen ser mares o han de prendre decisions respecte a la seva situació laboral/personal o bé han de tenir cura dels familiars.
En el camp de la filosofia les dades són encara més baixes ja que només sobre un 15 % arriben a les càtedres de filosofia.. Aquesta separació també es dóna en altres matèries tant científiques com humanistes.
Ens va passar un vídeo molt interessant en que venia dir que si les noies o les nenes no tenen referents de dones que practiquen la ciència o la investigació, difícilment seguiran aquest camí. El vídeo que va passar està fet per de l’organització #NoMoreMatildas que vol recuperar figures de dones científiques, portant-les als llibres de text perquè despertin amb el seu exemple, les troballes i les aportacions, la vocació científica de totes aquestes nenes a les quals fins avui, s’ha fet pensar que la ciència era cosa d’homes.
Aquesta va ser una de les conclusions de la Núria Sara Miras al final de la seva conferència “Dones i filosofia: una altra història del pensament és possible.” Sobretot perquè encara que quedi molt per fer hi ha avenços constatables de la presència de la dona en les arts, les ciències i en les humanitats. Queda camí per fer, però s’està fent de manera raonable per avançar potser sense la rapidesa que ens agradaria .
Va començar fer una pregunta Quantes dones filosofes recordeu? La resposta van ser 5 o 6 noms dels més coneguts , però la majoria ja desaparegudes. I a partir d’aquí la Núria Sara va fer la reflexió de com al llarg del anys s’han invisibilitzat moltes de les pensadores que al llarg dels temps i de totes les èpoques han aportat reflexions i pensament crític.
Va començar aportant algunes dades sobre la funció docent i així constatà que essent més les dones les que fan estudis universitaris quan s’arriba a les càtedres un 75 % són homes i el 25 són dones i aquesta diferència comença a trobar-se en al franja fins els 35 anys, quan les dones es plantegen ser mares o han de prendre decisions respecte a la seva situació laboral/personal o bé han de tenir cura dels familiars.
En el camp de la filosofia les dades són encara més baixes ja que només sobre un 15 % arriben a les càtedres de filosofia.. Aquesta separació també es dóna en altres matèries tant científiques com humanistes.
Ens va passar un vídeo molt interessant en que venia dir que si les noies o les nenes no tenen referents de dones que practiquen la ciència o la investigació, difícilment seguiran aquest camí. El vídeo que va passar està fet per de l’organització #NoMoreMatildas que vol recuperar figures de dones científiques, portant-les als llibres de text perquè despertin amb el seu exemple, les troballes i les aportacions, la vocació científica de totes aquestes nenes a les quals fins avui, s’ha fet pensar que la ciència era cosa d’homes.

També es podria aplicar a la filosofia, fixar referents que ajudin a emprendre el treball dels estudis filosòfics ja que a l’hora d’escollir alguna carrera universitària només un 8% de noies es decanta per estudiar filosofia.
Hi ha tot uns seguit de causes que no ajuden precisament a fer aquesta elecció des de l’anonimat, el sostre de vidres – el límit de poder ascendir en la carrera professional, fins una invisibilització de les dones que treballen en la matèria filosòfica o també que des del que anomenem l’Acadèmia hi ha un biaix clarament masculí.
Va explicar les vicissituds de les dones universitàries i va recordar a la primera universitària a Espanya que fou Maria Elena Maseras i Ribera que estudià medecina però li van posar moltes dificultat per doctorar-se i exercir . Va acabar fent de mestre i curiosament va exercir a la nostra ciutat.
Ara això ha millorat però encara cal seguir avançant i generar la possibilitat de donar una perspectiva de gènere tant en els estudis com en la relació professional.
Va comentar que encara calen canvis culturals importants i ho explicitava en la història d’una jove filòsofa que es va fer un retrat amb la imatge del pensador David Hume i va generar tot un seguit de reaccions contra la presència de la dona en aquest camp del pensament. Insults , qüestionaments de capacitats etc, etc…. Realment descoratjador.
Ens va parlar de l’anomenada querelle des femmes, que significa “la qüestió de la dona“, fa referència a un debat literari sobre la naturalesa i l’estatus de la dona. Aquest debat va començar cap al 1500 i va continuar més enllà del final del Renaixement.

A finals de la dècada de 1500, la majoria dels estudiosos van coincidir que la virtut era la mateixa tant per als homes com per a les dones, i es van centrar en l’educació com a forma d’apropar la igualtat als sexes. L’estudiosa holandesa Anna Maria van Schurman, una de les dones més educades del seu temps, va defensar l’educació de les dones a Whether a Christian Woman Should Be Educated (1638).
Finalment la doctora Miras va enunciar alguns dels aspectes que al llarg de la història han menystingut el paper de les dones des de la negació de l’autoria d’alguns treballs que havien fet dones fins la recerca d’un espai propi per poder reflexionar passant per l’apropiació d’obres i de reflexions filosòfiques de dones per part d’altres autors homes.
S’ha volgut també com ens va explicar fent una falsa categorització de gènere del tot innecessari ja que el pensament és fruit d’una reflexió personal més enllà del gènere, s’ha volgut també qualificar com testimonial la presència de les dones en el camp de la filosofia , quan no és cert, al contrari, hi ha una llarga nòmina d’autores de gran categoria que han patit l’oblit
La Núria Sara Miras va acabar la xerrada amb un to optimista i creient que els passos per canviar aquesta realitat van fent-se decididament i va reclamar més fotos de dones filòsofes.
Una xerrada de molt interès que es va voler fer coincidir amb 8 de març,dia internacional de la Dona , data en que hi ha un clam general contra qualsevol marginació, segregació i voluntat de invisibilitat del treball en tost els àmbits i també en el camp acadèmic que fan les dones.
També es podria aplicar a la filosofia, fixar referents que ajudin a emprendre el treball dels estudis filosòfics ja que a l’hora d’escollir alguna carrera universitària només un 8% de noies es decanta per estudiar filosofia.
Hi ha tot uns seguit de causes que no ajuden precisament a fer aquesta elecció des de l’anonimat, el sostre de vidres – el límit de poder ascendir en la carrera professional, fins una invisibilització de les dones que treballen en la matèria filosòfica o també que des del que anomenem l’Acadèmia hi ha un biaix clarament masculí.
Va explicar les vicissituds de les dones universitàries i va recordar a la primera universitària a Espanya que fou Maria Elena Maseras i Ribera que estudià medecina però li van posar moltes dificultat per doctorar-se i exercir . Va acabar fent de mestre i curiosament va exercir a la nostra ciutat.
Ara això ha millorat però encara cal seguir avançant i generar la possibilitat de donar una perspectiva de gènere tant en els estudis com en la relació professional.
Va comentar que encara calen canvis culturals importants i ho explicitava en la història d’una jove filòsofa que es va fer un retrat amb la imatge del pensador David Hume i va generar tot un seguit de reaccions contra la presència de la dona en aquest camp del pensament. Insults , qüestionaments de capacitats etc, etc…. Realment descoratjador.
Ens va parlar de l’anomenada querelle des femmes, que significa “la qüestió de la dona“, fa referència a un debat literari sobre la naturalesa i l’estatus de la dona. Aquest debat va començar cap al 1500 i va continuar més enllà del final del Renaixement.
A finals de la dècada de 1500, la majoria dels estudiosos van coincidir que la virtut era la mateixa tant per als homes com per a les dones, i es van centrar en l’educació com a forma d’apropar la igualtat als sexes. L’estudiosa holandesa Anna Maria van Schurman, una de les dones més educades del seu temps, va defensar l’educació de les dones a Whether a Christian Woman Should Be Educated (1638).
Finalment la doctora Miras va enunciar alguns dels aspectes que al llarg de la història han menystingut el paper de les dones des de la negació de l’autoria d’alguns treballs que havien fet dones fins la recerca d’un espai propi per poder reflexionar passant per l’apropiació d’obres i de reflexions filosòfiques de dones per part d’altres autors homes.
S’ha volgut també com ens va explicar fent una falsa categorització de gènere del tot innecessari ja que el pensament és fruit d’una reflexió personal més enllà del gènere, s’ha volgut també qualificar com testimonial la presència de les dones en el camp de la filosofia , quan no és cert, al contrari, hi ha una llarga nòmina d’autores de gran categoria que han patit l’oblit
La Núria Sara Miras va acabar la xerrada amb un to optimista i creient que els passos per canviar aquesta realitat van fent-se decididament i va reclamar més fotos de dones filòsofes.

Una xerrada de molt interès que es va voler fer coincidir amb 8 de març,dia internacional de la Dona , data en que hi ha un clam general contra qualsevol marginació, segregació i voluntat de invisibilitat del treball en tost els àmbits i també en el camp acadèmic que fan les dones.
