“Blancaneus i els set nans”, la bogeria de Disney
Aquest divendres a les 7 de la tarda i al lloc habitual Sala d’Actes UPC tindrem una sessió sobre el cinema amb el títol de “Blancaneus i els set nans, la bogeria de Disney” a càrrec de l’Albert Beorlegui que ens transportarà un cop més al món imaginari i fantàstic del cinema.
Sobre la conferència ell mateix diu :
“Blancaneus i els set nans”, la bogeria de Disney
La increïble i fascinant història de com es va fer la primera pel·lícula d’animació de Walt Disney Productions.
Amb ella va començar tot. Sense la Blancaneus i els set nans (1937) no existiria ni en Pinotxo (1940), ni Dumbo (1941), ni la Ventafocs (1950), ni la Bella Dorment (1959), perquè el seu èxit va propiciar que s’acabés de cimentar un imperi creixent, el de Walt Disney Productions, que des de feia deu anys només havia fet que créixer.
“No oblidem que tot va començar amb un ratolí”, acostumava a dir Disney en referència a Mickey Mouse. I certament, des de la seva primera aparició publica, al 1928, el famós productor s’havia anat imposant reptes cada vegada més ambiciosos: a l’aparició d’altres personatges, a principis dels anys trenta, com Donald, Goofy o Pluto, i d’una sèrie de curts cada vegada més perfeccionats, les “Silly Symphonies” (1929-1939), es va anar veient que el pas més lògic seria el de la realització d’un llargmetratge animat.
Concebuda en plena Gran Depressió americana, doncs, el risc de produir Blancaneus i els set nans va ser enorme i el seu ambiciós plantejament i un pressupost que es va acabar desbocant, van fer que l’aventura fos considerada “la bogeria de Disney”. Més de 600 dibuixants, la utilització del Technicolor, l’ús de la càmera multiplà, encara experimental i que proporcionava una extraordinària profunditat a l’acció, i el gran repte de fer creïble un conte de fades explicat en dibuixos, només van ser alguns dels obstacles que va afrontar Disney. Els esforços van valdre la pena: una qualitat artística mai assolida fins llavors, un èxit descomunal i la demostració que les pel·lícules d’animació també podien ser per grans.
En aquesta conferència analitzem aquest primer llargmetratge de la famosa companyia i també com aquesta gesta sense precedents va revolucionar el cinema d’animació. Per tot això, no només està considerada unànimement com una de les millors pel·lícules de la història del cinema, sinó que en certa manera, va forjar records que van acabar marcant la nostra infantesa.
Sobre l’Albert Beorlegui : Llicenciat en Dret, i Tècnic de Comunicació de l’Ajuntament de Matadepera, col·labora des del 1994 en nombrosos mitjans de comunicació com a comentarista cinematogràfic, entre els quals actualment destaquen emissores com RAC 1 ( El basar de els sorpreses), o Catalunya Ràdio ( El suplement), tot i que també ha col·laborat en emissores com Cadena SER (“El crepuscle dels déus”), o Onda Rambla (“El club del cinèfils impenitents”) entre d’altres.
Autor de diversos articles de cinema, va ser coautor amb Josep Torrella del llibre Sabadell, Cent anys de cinema (1996), i amb Jordi Tomàs del llibre El cinema amateur a Catalunya, a banda de participar en el Diccionari del Cinema a Catalunya (2006) que va coordinar Joaquim Romaguera.
Durant 15 anys (2001-2016) ha estat director del programa cultural de Ràdio Sabadell La Caixa de Pandora i ha format part del jurat en una trentena de concursos de cinema amateur.