El passat divendres vam poder escoltar la conferència Per un sistema de salut més valuós a càrrec del doctor Jordi Varela. El doctor Varela ha estat director de diversos hospitals de Catalunya , Puigcerdà, Sant Pau, Hospital del Mar. Col·laborador docent d’ESADE. Editor del blog Avenços en Gestió Clínica i president de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Ha publicat diversos articles i llibres i, en el terreny de la narrativa, és autor de quatre novel·les i de contes per infants.
El seu últim llibre és «De Vulnerables i Poderosos» i sobre aquest va fonamentar la seva conferència.
Va estructura-la en diversos apartats sobre aspectes socials de la medicina i del sistema sanitari.
Va iniciar la xerrada fent atenció en la demografia , com ha anat evolucionant l’espècie humana i com es va expandir, a partir d’un grup d’homínids evolucionats des de l’Àfrica. L’augment espectacular de la població es fruit també de la necessitat de la supervivència de la mateixa espècie.
Evolució homínids
Mentre la mortalitat infantil era alta, les famílies tenien més fills. En el moment en que es va aturar la sagnia de la mort de nens , la població ha crescut de manera més reduïda. Els experts consideren que es aturarem al 11 mil milions, quan les zones més pobres tinguin una millora de les seves condicions socials i per tant es redueixi la taxa de fertilitat i de la mortalitat infantil.
Va seguir parlant del determinants de la salut. Considera que un 75% d’aquets determinants són mesures socials, salubritat, habitatge, educació, higiene col·lectiva…. Mentre que els temes sanitaris seria el 25 % d’aquets determinants. I posava un exemple pràctic: a principis de segle XX la tuberculosi matava força gent , amb la millora de les condicions socials la taxa de mortalitat es va tallar de manera ràpida, els que encara emmalaltien eren ja uns casos de tractament sanitari directe. I encara un exemple alliçonador, els EEUU gasta més el doble de diners en sanitat que el Canada i paradoxalment l’esperança de vida és més alta al Canadà perquè les condicions de benestar i ajudes socials estan molt més afermades.
Un altre aspecte que va tractar va ser el de les pandèmies.
I va explicar com per investigacions a voltes prospectives de vegades serveixen per trobar solucions a grans mals. Posà tres exemples el de James Lind que va trobar la solució de l’epidèmia que afectava els mariners dels vaixells que feien llargues estades al mar,l’escorbut. Lind es va desplaçar amb un vaixell i va fer diverses proves fins determinar la necessitat d’aliments frescos i molts cítric per combatre la malaltia.
Ens parlà del doctor John Snow que davant una epidèmia de còlera a Londres que va matar a moltes persones, va anar fent un seguiment dels lloc on havia mort molta gent fins trobar el lloc comú anaven a una font que va fer tancar i va disminuir la pandèmia. Una prospecció sobre el terreny va ajudar a resoldre un problema.
Broad Street
I finalment ens va parlar del doctor Ignaz Semmelweis que constatava moltes infeccions en dones que acabaven de parir i en morien moltes, després de diverses observacions va detectar que molts metges joves després de fer autòpsies assitien parts sense rentar-se les mans. I aquí és on va considerar que hi havia un focus de infecció i per tant era necessària una higiene específica dels metges abans d’atendre un part. Una acció sobre el terrenys que va ajudar a millorar i molt la salut de les parteres.
En el capítol de les vacunes va tractar de la necessitat de les observacions i va posar també un exemple pràctic, la del doctor Edward Jenner que l’any 1976 va observar que algunes dones que munyien les vaques tenien unes pústules que tenien contacte amb les vaques. Aquetes pústules van ser la clau per trobar la vacuna de la verola.
Les vacunes han permès eradicar moltes malalties, malgrat algunes d’elles encara estiguin presents en les zones pobres del sud.
Parlà també de l’evolució del sistema sanitari amb aspectes tant importants com la Seguretat Social, una conquesta social que encara no està present en molts països. La millora del sistema hospitalari que ha passat de estar sota el concepte de la caritat i gestionada masses vegades per les esglésies fins uns hospitals de caràcter públic, ben equipats i còmodes. El canvi de mentalitat es va produir després de la segona guerra mundial amb la percepció que la població necessitava, després del desastre de la guerra,unes atencions dignes i de qualitat.
Finalment el Dr. Varela ens va parar dels pacients i d’alguns aspectes que caldria tenir en compte a l’hora de fer atencions.
Des del coneixement personal del metge amb el pacient, fins a evitar la confrontació com a sinònim de fracàs de la relació, passant per aspectes tant senzills com importants com poden ser, explicar les coses amb claredat , no mirar el temps a l’hora de l’atenció, mostrar empatia pel malalt, incorporar la mateixa experiència del malalt en possibles solucions …
Ho resumia en diversos conceptes “El temps del metges és or però el del pacient no és palla”. En resum, respecte pel pacient i implicació del mateix en els tractaments que calgui prescriure.
Va fer atenció també al tema cultural de les societats com un element a tenir en compte i molt en les tractaments preventius.
Uns excel·lent xerrada que ens va aportar algunes observacions molt interessants i precises a l’entorn de la medecina i dels elements que poden ajudar a millorar-la
