El passat divendres varem poder escoltar la conferència Centenari de F.Kafka: les preguntes que planteja Kafka, a càrrec de la doctora Marisa Siguán , una especialista en la literatura alemanya i també de Franz Kafka. La conferència es va programar per afegir-se a la commemoració del centenari de la mort de l’escriptor.
Kafka segons ens va explicar la doctora Siguan provenia d’una família jueva originària de Wossek, llogaret de població majoritàriament jueva txec-parlant, prop de Písek, a la regió de Bohèmia del Sud.
El pare provenia d’una família molt humil mentre que mare era filla d’una família que fabricava cervesa.
Els pares de Kafka van marxar fins Praga i van establir una petita fàbrica i botiga de productes tèxtil.
Kafka va rebre una educació basada en la necessitat d’un continuat l’esforç per superar aquells hipotètics entrebancs que la vida li podia portar. Una educació rígida i encara agreujada per l’actitud del pare carregada d’autoritarisme i prepotència davant els fills. Aquesta actitud del pare queda reflectida en algunes de les seves narracions.
Kafka va tenir cinc germans, els dos nois van morir ben aviat i les tres germanes que van darrere d’ell van ser detingudes pels nazis i enviades a camps de concentració morint en l’holocaust. Va estudiar dret com una imposició del seu pare però en acabar els estudis va renunciar a exercir per dedicar-se a l’escriptura. Tot i així va treballar en una empresa d’assegurances i a l’empresa familiar. Kafka parlava txec i alemany, i bona part de la seva obra va ser escrita en alemany. El 1912 Kafka va prendre consciència de ser escriptor. Va escriure Das Urteil ( El judici ) i a la fi de novembre de 1912 va acabar Contemplació ( Betrachtung ), una col·lecció de 18 relats que havien aparegut prèviament dispersos en diversos mitjans. L’aparició d’aquest llibre el va donar a conèixer com a escriptor.
El 1915 escriu La metamorfosi . El 1917 se li va diagnosticar tuberculosi, cosa que el va obligar a mantenir freqüents períodes de convalescència i li va impedir algunes activitats i això també va lliurar de formar part de l’exèrcit durant la primera guerra mundial. La malaltia també és part de la seva personalitat i influeix en la seva escriptura. El fet del desenvolupament de la tuberculosi va ser un factor en la seva vida sentimental. Kafka estava promès amb la Felice Bauer, amb qui va trencar a l’any 1917 , posteriorment mantindria un breu romanç amb July Wohryzek i també amb l’escriptora Milena Jesenská i finalment viurà fins a la seva mort amb Dora Diamant.
Kafka i Dora Diamant
Kafka abans de morir li va demanar al seu amic Max Brod que destruís tots els seus manuscrits. Però Brod sortosament no li va fer cas i va controlar i seguir molt meticulosament el procés de la publicació de la majoria dels escrits que tenia. La companya final de Kafka, Dora Diamant, va complir els seus desitjos de destruir el originals però només en part. Va guardar en secret la majoria dels últims escrits, entre ells 20 quaderns i 35 cartes, fins que la Gestapo els va confiscar el 1933. D’aquests documents no se’n ha sabut res més.
Després d’aquest elements biogràfics, la doctora Siguan va analitzar El Procés , la més singular potser de les seves obres.
“Un llibre ha de ser la destral que trenqui el mar gelat del nostre interior”, va escriure Franz Kafka, deixant una reflexió profunda sobre el poder transformador de la literatura. En El procés, Kafka narra la història d’un home, Joseph K., detingut el dia del seu trenta aniversari sota una acusació que no coneix ni se sap qui la denunciat , ni els seus carcellers ni el seu advocat, ni tan sols els jutges que porten el seu cas, coneixen quina és la causa contra ell. L’obra pretén mostrar bona part de les actituds i situacions que predominaven en aquells moments la solitud , la nova competitivat, la rutina i com tot plegat porta l’absurditat.
El procés, és un retrat de la condició humana i de la situació de l’arbitrarietat davant l’acció moltes vegades totalitària de l’autoritat. El llibre va quedar inacabat. Es va publicar de manera pòstuma en 1925. Havia deixat capítols escrits per sense ordenació . S’ha considerat un text obert, amb possibilitat de variades interpretacions i la mateixa Marisa Siguán en va donar algunes la religiosa, amb el tema de la culpa original; l’existencial, amb la història de l’ésser humà abandonat a la seva sort; la psicoanalítica, amb els òrgans repressors com a al·legoria del poder i l’amenaça paterna.
La majoria dels escriptors i crítics del segle XX han fet referències a la figura. Hi ha hagut multitud d’estudiosos que han intentat (i intenten) trobar sentit a l’obra de Kafka, interpretant-la en funció de diferents escoles de crítica literària, com ara la modernista o la realista màgica.
Marisa Siguán acaba la seva lliçó amb un paral·lelisme entre l’intent fallit de K. per trobar el sentit del procés amb la cerca de l’home modern per trobar el sentit de la vida.
Kafka va saber llegir l’absurd de la seva època i anticipar-se a l’avui. A través de la seva literatura, ens ha regalat una manera de mirar, d’interpretar el món. Finalment la Dra. Siguan va analitzar algun dels seus relats breu per constatar que Kafka treballa amb el joc entre el temps i l’espai i s’avança amb alguns dels seus plantejaments a la nostra mateixa actualitat.
Va concloure que bona part de la seva difusió enorme i valor de la seva obra és que cada un dels lectors o lectores en pot fer la interpretació que més li plagui, agradi o intueix.
Una dissecció de la figura i l’obra de Kafka excel·lent molt ben travada.
