Era el 7 de novembre de l’any 1924 quan s’emetia la primera programació a les ones a Catalunya . Per recordar-ho i conèixer la història de la ràdio al país vam comptar amb la presència del comunicador i radiofonista Jordi Margarit que en la seva conferència Centenari de la ràdio a Catalunya va fer un repàs de com va néixer , créixer i expandir-se el servei radiofònic de Catalunya amb aquest segle d’existència.
Tot té un inici ,el 19 de febrer de 1924 un grup d’enginyers i empresaris van fundar l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR) i van posar en marxa EAJ1-Ràdio Barcelona. Aquest associació va ser l’embrió del que després seria l’espai radiofònic del país. Els noms que sobresurten d’aquell moments són entre altres George i Royston Saint Noble, Eduard Rifà, Pau Llorens, Josep Maria Guillem- Garcia, Enric Calvet, Pau Abad, Teodor Garriga, Enric Huet, Rosalia Rovira… Aquestes persones són transcendents per la història de la ràdio però també cal dir que són els gran oblidats d’aquesta història. Podíem dir que són els motors de la radiodifusió a Catalunya i a l’Estat i se n’ha parlat molt poc d’ells.
Vam poder veure un vídeo que s’ha fet expressament per aquest centenari des de Ràdio Associació de Catalunya precisament per reivindicar el paper dels “pioners” en la construcció d’un espai radiofònic català.
Les primeres emissions de ràdio van sers seguides amb molt d’interès per molta gent. La previsió meteorològica, projectes de beneficència, espais musicals o espais culturals van fer les delícies de molta gent que es va enganxar a la ràdio.
El promotors van rebre però també moltes crítiques ja que des dels sectors més radicals es considerava que la pretensió era fer diners, enriquir-se, i no un servei i paral·lelament un negoci amb la venda d’aparells. El cert és que els mateixos promotors publicaven revistes en les que s’explicava la manera de fer un aparell de ràdio domèstic. I curiosament des dels sectors governamentals vinculats a la dictadura de Primo de Rivera eren vistos com un perill per catalanistes i perquè podien econòmicament fer la competència als interessos econòmics de les ràdios espanyoles. I així va ser ja que des del govern es va obligà a que la radiodifusió catalana es fusionés amb la Unión Radio Madrid que es quedarà amb Ràdio Barcelona. Una bona part d’aquells fundadors -quan es veuen obligats a deslligar-se de Ràdio Barcelona- posen en marxa EAJ15-Ràdio Associació (1930), EAJ38-Ràdio Girona (1933), i EAJ42-Ràdio Lleida (1934) , a més de fer un acord de col·laboració amb EAJ33-Ràdio Tarragona (1934).
L’any 1933 aquella associació va canviar el nom pel de Ràdio Associació de Catalunya.
Jordi Margarit va desglossar també la situació en que es va veure la ràdio durant la guerra civil que va convertir-se en un aparell de propaganda com tota la premsa del moment , Quan les tropas nacionales entren a Barcelona, no és l’exèrcit qui ocupa Ràdio Barcelona sinó els falangistes. El primer que demanen és que es posi l’himne franquista, que evidentment no estava en al fonoteca de la ràdio.
Caricatura de Queipo de LLano que va fer profusió de la propaganda franquista a través de ràdio Sevilla
Margarit explica que en aquells moments es trenca l’il·lusionant projecte d’una ràdio destinada a fer país i a ser un element important per la difusió de la llengua catalana. Al contrari, el fet de que s’usi la llengua castellana és una subtil manera de fer immersió lingüística. Tot i així considera que hi va haver grans professional que feien una ràdio excel·lent. Però no era el projecte que Catalunya hauria pogut tenir.
El mateix 1939 va quedar truncada la possibilitat de que Ràdio Associació pogués fer una expansió com Grup mediàtic, ja tenia les emissores de ràdio, revistes diverses i el diari l’Instant. També havia començat a implementar la tècnica d’enviar imatges per la ràdio i també estaven a les beceroles de conformar el que podia haver estat la primera televisió de Catalunya.
Als anys seixanta ja hi ha alguns radiofonistes que començaren a usar el català em algunes emissions. Locutors com Salvador Escamilla o Enric Frigola comencen a fer part dels seus programes en català.
La situació d’idioma no es normalitzarà fins l’any 1976 quan comencen a emetre amb normalitat Ràdio Olot i Ràdio 4.
Però Margarit considera que no és fins l’any 2000 , amb l’aparició de RAC-1 que no es normalitza la situació amb la convivència de la ràdio nacional Catalunya Ràdio i l’oferta privada en RAC-1, a través de l’acord de Radio Associació amb el grup Godó.
Jordi Margarit va donar unes dades interessants: més de 2 milions de persones escolten ràdio en català, hi ha al país més de 800 freqüències i la majoria de les ràdios estatals tenen emissions en català.
El conferenciant explicà que la ràdio va canviar la vida de moltes persones ja que amb les seves emissions els generen una companyia i una manera d’entreteniment sense la necessitat de sortir de casa. La ràdio doncs, es va convertir i és avui encara, un mitjà d’informació i entreteniment que contribueix a la difusió de la cultura i té un paper pedagògic destacat entre la població.
És un bon moment per la ràdio, ja veurem el futur, però sembla també que serà prou interessant.
