En Pere Andreu Jariod va desglossar la conferència “La Novena de Beethoven, de la gènesi als nostres dies” començant amb una afirmació contundent , la novena no és una simfonia, és La Simfonia. Pel seu contingut musical innovador, per la seva força espiritual, per la seva influència i per la seva identificació en molts aspectes, polítics, socials …
La simfonia va ser estrenada a l’any 1824 a Viena, tot i que el compositor volia estrenar-la a Berlín, però hi va haver pressions i es va fer finalment a Viena, amb un èxit extraordinari. En el mateix concert es va interpretar La Consagració de la Llar i Tres himnes que eren peces religiosos d’una missa del mateix Beethoven.
Beethoven afronta aquesta simfonia després de 10 anys de l’anterior, per tant va trigar temps a emprendre de nou una composició completa. Havia ja perdut gairebé tota la capacitat auditiva, no estava tampoc anímicament en el seu millor moment, amb un cert aïllament social i políticament decebut amb la restauració monàrquica.
Finalment La Novena Simfonia de Beethoven es va estrenar el 7 de maig de 1824 en el Theater am Kärntnertor, teatre que avui ja no existeix però hi ha algunes plaques commemoratives que recorden l’esdeveniment. L’orquestra, integrada pels instrumentistes més prodigiosos del moment, va ser dirigida a quatre mans: les de l’autor de l’obra i les de Michael Umlauf que era el director del teatre. És va fer això perquè Beethoven ja sense ,o amb mot poca capacitat d’audició, podria haver tingut dificultats. L’obra va ser acollida amb entusiasme del públic.
L’obra va ser un encàrrec de la Societat Filharmònica de Londres
La novena trenca motlles en la seva forma i també per la incorporació de la veu i els cors. En una època conservadora musicalment, la irrupció de la La Novena va generar uns canvis en el panorama de la composició musical.
Pere Andreu va fer una dissecció de l’obra musical analitzant cadascun dels moviments. I constatà que Beethoven fa una autèntica revolució en la confecció de l’obra musical. Genera diàlegs entre els diversos instruments, fa variacions de la clàssica manera de fer entrar els instruments i les seves combinacions, l’ús de la veu i dels cors poc freqüent en les simfonies i que tot plegat li donen a la composició una grandiositat i solemnitat mai igualades. En el quart moviment hi ha repetició d’alguns fragments dels altres moviments per trencar –los amb la veu interpretant el Cant a l’Alegria.
La combinació de la música amb l’Oda de Schiller constitueix una memorable mescla que en el seu moment va tenir un èxit clamorós i s’ha mantingut al llarg dels temps com una obra majestuosa.
El conferenciant va també analitzar el context humà i social del moment en que l’obra de Beethoven es coneix i com ajuda a altres autors a modernitzar la composició musical i també té una enorme influència a partir d’aquell moment en la manera de concebre les peces musicals.
També cal dir que l’èxit del quart moviment es deu en part al poema de Schiller Ode an die Freude ,Cant a la Joia, peça que Beethoven va musicar donant com a resultat el magnífic i mil vegades utilitzat el Cant a l’Alegria.
Joan Maragall el va traduir i va ser el que es va interpretar l’any 1900 en l’estrena de la Novena al Liceu a càrrec de l’Orfeó Català
Amics! No pas aquests tons!
Ans entonem-ne uns de més agradables
i alegres!
Joia ! (Joia !)
Joia ¡ (Joia !)
Siau abraçades, gernacions!
Vagi aquest petó al món sencer!
Germans! Damunt la volta estrellada
Hi ha de viure un pare amorós!
Caieu de genolls, gernacions?
Món, intueixes el teu Creador?
Cerca’l més enllà de la volta estrellada,
Que més enllà de les estrelles ha de viure.
Altres interpretacions de la Novena són recordades, com la que va fer Pau Casals amb la seva orquestra i l’ Orfeó Gracienc. Interpreten, sense públic, l’últim moviment de la Novena de Beethoven en el que havia de ser la inauguració el 17 de juliol de l’any 1936 de l’Olimpíada Popular de Barcelona,
o el concert que es va fer a la caiguda del mur de Berlín. El director nord-americà Leonard Bernstein va dirigir a Berlín la Novena simfonia de Beethoven, en un concert celebrat a la sala de la Filharmònica de la capital alemanya, amb motiu de la caiguda del mur. Sota la pluja, més de 6.000 persones es van congregar a la plaça de la Gedaechtniskirche, al centre de Berlín, per assistir a través de dues pantalles gegants de vídeo, a la retransmissió en directe del concert. En aquesta ocasió el director va canviar la paraula alegria per llibertat.
Al marge d’aquestes dues efemèrides la Novena simfonia ha estat present en nombrosos esdeveniments i se’n han fet moltes versions des de la més popular de Miguel Rios fins les que interpretava el director Von Karajan , una versió seva és avui l’himne da la Unió Europea, malgrat altres règims totalitaris com el nazisme o el sud-africà durant l’apartheid l’hagin usat també com a himne oficial. Però també ha servit d’himne a favor de la llibertat com les mares xilenes que reclamaven la llibertat dels detinguts per règim totalitari de Pinochet
També hi ha aportacions d’artistes pictòrics o d’obres de cinema inspirades en l’autor i en la simfonia. Tot plegat és una mostra de la gran importància i influència que te aquesta composició musical. La partitura original es conserva i està a Berlín i es considerada Patrimoni de la Humanitat.
Pere Andreu Jariod va fer un complert repàs de la l’obra més coneguda i emblemàtica de Beethoven que ha aconseguit per la seva grandesa esdevenir una obra de referència musical i una simfonia d’extraordinari valor, reconeguda pel món sencer. El seu quart moviment és una de els peces més interpretades i més valorades per la seva significació i aspiració : Tots els homes seran germans !
