El passat dia 7 de maig es complia els 200 anys de l’estrena a la ciutat de Viena de la, després més que coneguda ,”Novena simfonia” de Beethoven. Per recordar aquesta efemèride el proper divendres 18 d’octubre a dos quarts de set de la tarda s’ha programat la conferència “La Novena de Beethoven, de la gènesi als nostres dies” que anirà càrrec de Pere Andreu Jariod, la conferència com sempre a la sala d’actes de la UPC.
Quan es va estrenar l’obra al teatre Kärntnertor de Viena, actualment enderrocat, el 7 de maig del 1824 segurament no es podia imaginar la transcendència i popularitat de l’obra simfònica de Beethoven. L’impacte de l’obra s’estén més enllà dels concerts i els auditoris, fins a esdevenir un símbol musical d’esperança, llibertat i de la capacitat de l’art per unir les persones.
La Simfonia nº9 , de vegades anomenada la Simfonia Coral , va ser l’extraordinari final de la carrera de Beethoven. En els 200 anys transcorreguts des de la seva estrena, s’ha convertit en una composició essencial del repertori orquestral adaptant-se, així mateix, com himne de diverses causes. Es considera que és l’èxit musical més important del món occidental. Potser la part més coneguda de la simfonia és l’Oda a l’Alegria , un poema de Friedrich Schiller que combinat amb la melodia esplèndida del quart moviment s’ha convertit en un autèntic himne i una sintonia que s’assimila a grans esdeveniments .El quart moviment s’ha incorporat a actes cerimonials patrocinats per organitzacions internacionals com ara la UNESCO, els Jocs Olímpics, el Consell d’Europa i ha esdevingut l’himne de la Unió Europea. Està considerada una obra mestra que continua recordant el poder immens i constant de la música per inspirar, emocionar . comunicar i portar-nos a sentiments molt íntims.
En el moment de la seva primera interpretació, el 7 de maig de 1824, en el Teatre de la Cort Imperial de Viena, ja es va considerar una titànica manifestació sense precedents del seu geni rebel, que mai va acceptar cap límit. Quan Beethoven va composar l’obra, la seva sordesa ja era evident i el turmentava. Havien passat deu anys des que va estrenar l’Octava i la seva audició era ja pràcticament nul·la. No obstant això, ell mateix va voler ser present en la direcció de la seva última simfonia, encara que va haver de ser assistit pel seu amic, el director d’orquestra Ignaz Schuppanzigh. L’èxit va ser clamorós i el públic, va respondre amb forts aplaudiments.
Per seguir l’epopeia de la peça musical comptarem amb la presència de Pere Andreu Jariod. El conferenciant va seguir els estudis al Conservatori de Música del Liceu, on es va formar en l’especialitat de piano. Destaca també els anys que va formar part de l’Orfeó Català, i que li van permetre descobrir i interpretar grans obres simfònicocorals.
Des del 1999 es dedica a allò que diu que més li agrada: la divulgació musical. Primer en centres cívics i aules d’extensió universitària, i més endavant en espais com el Palau de la Música Catalana.
Ha col·laborat també amb altres programes més de Catalunya Música i en programes d’altres emissores, com ara Catalunya Ràdio o Ràdio Sabadell. ha redactat programes de mà per a concerts de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), l’Orquestra Simfònica del Vallès i la Simfònica Sant Cugat. També n’ha preparat per al Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu i el festival Nits de clàssica de Girona.
La seva trajectòria l’avala per oferir-nos una magnífica conferència.