Amb aquesta frase tancava l’Enric Garriga la seva conferència “Memòria , deportació , cultura de pau i drets humans”. I ho deia en el sentit que arribar fins la democràcia no havia estat fàcil i havia costat molts esforços i sacrificis personals i que calia mantenir la lluita per seguir gaudint de la democràcia perquè també hi ha dificultats i amenaces que l’assetgen.
Enric Garriga ens va fer una passejada per l’horror nazi i ho va fer amb la voluntat clar de denunciar un fets, però alhora de llançar un missatge de què és possible lluitar i vèncer de nou el feixisme incipient que comença a ensenyar les potetes a Europa amb el creixement de l’extrema dreta en molts països.
Diari Ara
Va començar parlant del què ens pot ensenyar la història. La resposta molt fàcil, evitar els errors que hàgim pogut cometre amb anterioritat i va fer servir la recurrent frase per evidenciar una realitat : el poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la.
I la història no sempre ha estat ni exemplar ni pacífica, però Garriga va senyalar l’època de la victòria del nazisme a Alemanya com el forat negre de la història. Mai s’havien conjuminat tantes circumstàncies que fa creure que va ser el pitjor moment de la història de la humanitat.
Un estat, Alemanya, posava totes les institucions i estructures que tenia per pensar , planificar i executar la repressió contra els dissidents, els jueus, els gais, els gitanos….. de manera indiscriminada.
Una autèntica maquinària de la mort es va posar en marxa per eliminar de la terra a determinats col·lectius. Una operació ben pensada i amb molts recursos per portar a terme el brutal objectiu.
Aquesta planejada eliminació de molt éssers humans es coneix com Holocaust, que és la planificació i execució sistemàtica de més de 6 milions de persones, majoritàriament jueves però també d’altres nacionalitats i ètnies. Es poden esmentar diferents motius de l’Holocaust. La causa més directa és que els nazis pretenien eradicar els jueus i van tenir la possibilitat de fer-ho.
Però la repressió va començar abans d’això. Garriga va explicar el procés dels camps de concentració.
1933– Els primers camps de concentració d’Alemanya es van establir poc després del nomenament de Hitler com a canceller el gener de 1933 que van acollir els dissidents polítics i es van establir a diversos punts d’Alemanya . Es calcula que hi van anar 40.000 persones.
1934-1937 És el moment de la institucionalització i planificació dels internaments, el paradigma és el camp de Dachau, on els presoners són obligats a treballar amb treballs que beneficiés l’economia de guerra .
1938-1941.és el moment de la internacionalització dels interns dels camps. És el moment en que hi arriben els republicans espanyols.
1942-1944 Es el moment de la massificació dels camps i també començament de l’extermini. És el moment en que es planifica l’anomenada “solució final del problema jueu”. La “solució final” va ser la tràgica culminació de la persecució nazi contra els jueus d’Europa. Per dur a terme la “solució final”, els alemanys van coordinar i van perpetrar l’assassinat dels jueus d’Europa. Van assassinar els jueus per mitjà de la implementació de polítiques que van portar a la inanició, a les malalties, a actes aleatoris de terrorisme, portats a cambres de gas, a afusellaments massius i després portats a forns crematoris.
1944-1945. Quan els alemanys són conscients fe que la guerra està perduda els interns el camps són traslladats en els conegudes “marxes de la mort”, inacabables jornades de caminar cap a Alemanya des del centres que estaven a punt de ser alliberats.
Noms com : Mauthausen, els de Sachsenhausen, Dachau, Bergen-Belsen, Ravensbrück, Buchenwald-Dora, Treblinka, Auschwitz i Neuengamme formen part de la vergonya de la humanitat, on es van vulnerar tost els drets humans i es van perpetrar actes contra la dignitat de les persones.
Enric Garriga ens va parlar també dels republicans espanyols que van marxar d’Espanya i es van trobar en una Europa que amb el creixement del nazisme els va portar a molts d’ells a formar part del personal a perseguir i reprimir.
Brigades de treballs forçats, amagats en molts llocs i molts afiliant-se la resistència.
I en aquest punt ens va explicar una història molt propera, la de seu pare Marce·lí Garriga Cristià.
Marcel·lí Garriga
Capità de l’exercit republicà, afiliat a la CNT que va marxar a França i després d’escapar-se d’un camp de treball va arribar a Banyuls, allà enllaçà amb al resistència francesa i en una batuda és detingut i després de passar per diverses presons arribà al camp de trànsit de Compiègne, d’on partí amb el comboi del 17 de gener de 1944 amb destinació a Buchenwald. Amb l’assignació de la matrícula 40.548, va haver de treballar als comandos de les fàbriques Gustloff-Werke, Mibau i Optik Fichtenhain, al temps que entrava en contacte amb els deportats que formaven part de la Resistència interna del camp, sempre a l’espera del final de la guerra, que presagiaven els bombardejos aliats. La resistència contra els intents d’evacuació del camp reeixiren fins que els americans entraren al camp, el dia 11 d’abril, quan ja les SS havien abandonat el recinte.
La situació que s’obrí a Marcel·lí Garriga i als altres deportats republicans era la incògnita del futur, atesa la impossibilitat del retorn a casa. Romangué més d’un mes al camp, fins que després d’un viatge molt accidentat arribà a Paris, on gaudí de la llibertat, amb una sensació d’improvisionalitat; entrà a treballar en una fàbrica, amb resignació i desencís sobre el futur, cosa que el feu decidir a retornar a Catalunya, l’any 1947.(REPUBLICANS ESPANYOLS A BUCHENWALD I DORA.)
Alliberament del camp de Mauthausen-Gusen.
Es calcula que 10.000 republicans van passar pels camps nazis i en van morir més de 6.000.
Molt interessant va ser el paral·lelisme que va traçat l’Enric Garriga d’aquesta situació històrica i l’actualitat:
Veiem que l’extrema dreta avança
Veiem refugiats que marxen de zones de conflicte
Veiem autèntics camps de concentració
Veiem accions clarament de repressió i guerres gairebé d’extermini…
I per tant el que cal és actuar amb coratge, decisió i amb l’activisme a favor de la tolerància i la pau.
En definitiva posar en evidència i practicar els valors republicans i sobretot posar atenció a l’educació per la pau.
La conferència de l’Enric Garriga va ser, a més d’una lliçó d’història d’uns fets tràgics que hem d’evitar que es repeteixen com l’holocaust i un al·legat contra la guerra, la violència i la discriminació, un al·legat a favor de la pau i la convivència.
