La sessió de divendres que ens va oferir l’Àlex Pocino sobre Francesc Pi i Margall i el republicanisme federal a Espanya ( 1849-1931) va ser una interessant exposició sobre la figura de Pi i Margall, però també de la formació i consolidació del republicanisme federal a Espanya i a Catalunya.
Pocino va començar per explicar com va arribar a sorgir el Partit Republicà després d’un seguit de passos que van des de la fundació del Partit Democràtic que va ser l’embrió del futur republicanisme i federalisme.
El cert, és que el moviment liberal ja es palesa en els diversos pronunciaments que hi va haver al país en diversos anys des de l’aixecament contra els francesos el 1808 i en els successius amotinaments, dels any 1820, 1835, 1840 i 1843 que en els seu transfons sempre hi havia la creació de “juntes” que ja optaven per tesis molt progressistes.
La fundació del Partit Democràtic l’any 1849 uneix les reivindicacions que fins llavors eren més aviat disperses o circumstancials, així s’apleguen objectius com el sufragi universal, l’abolició de les quintes i l’anàlisi de la desamortització que creien s’havia quedat curta, la intervenció de l’estat per garantir la justícia socials….. objectius que eren agosarats per aquells temps.
Pi I Margall publica en aquell temps un dels llibres més interessants de la seva producció teòrica “ La reacción y la revolución”, en la que es llançava un nou concepte sobre la relació entre la persona i el col·lectiu : “ El poble es substituït per l’individu. A partir d’aquí es construeix la nació mitjançant el pacte i l’autonomia”
A l’any 1866 marxa a l’exili a París i torna quan es produeix la Revolució de 1868, La Gloriosa, un intent força important per establir un règim democràtic a Espanya , tot i que encara es mantenia la forma de monarquia.
A l’any 1869 funda el Partit Republicà Democràtic Federal que volia concretar organitzativament el federalisme i el republicanisme. Inicialment fou sols un moviment que es pretengué fonamentar en la teoria del pacte de que té una ràpida expansió i també es fonament a Catalunya
El moviment es dividí ben aviat fruit d’una visió tàctica diferent entre els moderats, que supeditaren el partit respecte de la representació parlamentària i cercaren l’acord amb altres forces polítiques per avançar en l’aprofundiment dels seus objectius i que acceptaven acord entre els radicals i amb els liberals més progressistes. L’altre facció eren els intransigents, que es mostraren majoritàriament inclinats als pactes regionals i a l’actuació al carrer o a la insurrecció armada ja que no creien en les acords que ralentitzaven la consecució dels seus objectius polítics i socials .
Pi I Margall participa en el pacte de Tortosa juntament amb Valentí Almirall i altres destacats polítics del moment per trobar trets comuns entre els republicans federals en el marc de l’antiga corona d’Aragó.
A partir de les revoltes contra les quintes , entre les ciutat revoltades Vilanova i la Geltrú, es van començar a aprofundir les esquerdes entre el federalisme, el més possibilista i els que volien una actitud ferma de defensa del republicanisme i la confrontació. Fracassada la monarquia democràtica d’ Amadeu de Savoia , es proclama la primera República. Pi i Margall en va ser primer ministre i després President, però va durar molt poc ja que el fracàs de la constitució republicana i els diversos aixecaments cantonals van fer que marxés i segueix treballant pel partit i donant-li una estructura sòlida i aprofundint en el concepte del federalisme.
Consolida la seva estructura a Catalunya amb la figura cabdal de Vallès i Ribot, que va estructurar territorialment el partit, crea el Consell Regional Federalista, esbossa la constitució de l’Estat Català amb exèrcit inclòs i usa la simbologia catalana i popular i s’invoquen a Pau Claris i a Rafael de Casanova com a mostra de la seva voluntat . Una autèntica declaració de principis d’un federalisme estructurant del territori, ideal progressista i socialment avançat que es contraposa amb les Bases de Manresa i el catalanisme cultural i conservador de Valentí Almirall.
A la mort de Pi I Margall, el partit entra en decadència. Va emergir la figura d’Alejandro Lerroux , al front del republicanisme més populista. La figura de Pi i Margall es reivindicada per tot el republicanisme i això és mostra de la seva influència en el pensament i l’acció política republicana.
Pi i Margall té una extensa obra doctrinària i un del llibres que explica més el seu pensament polítics i les seves tesi sobre el federalisme és Las Nacionalidades
Del llibre ha estat molt divulgat i es presenta com l’explicació : D’una banda, l’organització d’Europa i l’articulació territorial de l’Estat espanyol. Pel que fa a Europa, l’autor va denunciar les incongruències i els antagonismes que provocava el Principi de les nacionalitats, en les seves diverses formulacions, com a criteri d’organització del mapa nacional-estatal europeu. Pel que fa a Espanya, va atacar la fórmula de l’Estat unitari centralitzat com a contradictori amb la realitat plural d’Espanya, esterilitzador de les energies i perillós per a la llibertat. Com a alternativa, tant en el pla infraestatal com en el superestatal, va oferir el federalisme
Alex Pocino va acabar la seva conferència fent una ràpida passada pel republicanisme i el federalisme fins arribar a la proclamació de la segona República i Catalunya
Va dir Macià a l‘any 1931 :
Catalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
I Lluís Companys al 1934
En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.
Dos declaracions que confirmen el caràcter federal del republicanisme fins i tot en aquells moments històrics.
Companys proclamant l’Estat Català de la República Federal Espanyola
Un conferència molt interessant, els profunds i extensos coneixements del tema que va mostrar l’Àlex Pocino i la seva claredat expositiva, ens van fer passar una estona molt interessant i vam poder ampliar els nostres coneixements sobre conceptes com republicanisme i federalisme que masses vegades generen confusió.
