Per començar el darrer trimestre del curs vam comptar amb la presència del professor de la universitat Rovira i Virgili Jaume Camps que ens va oferir un concís , inevitablement curt però molt interessant i ben documentat , recorregut per la història del Orient Pròxim.
Obrint el prisma de la història es va remuntar a l’època en que la zona era gresol de cultures. Les tres religions monoteistes convivien i la construcció de ciutats es va fonamentar en aquell territori del proper Orient amb un llegat cultural notable.
Però a mesura que es va tancant el prisma també s’intueix una zona massa conflictiva i amb una història convulsa i carregada d’enfrontaments.
Occident al segle XVII amb la doctrina de l’orientalisme descobreix aquet espai geopolític. L’orientalisme crea un interès per l’estudi de les societats del Pròxim Orient i de l’Orient Llunyà per part de la cultura occidental. Hi ha la sensació de que l’orient és exòtic , s’idealitza un orient fantàstic i fabulós . A partir d’aquí neix la voluntat de portar els avenços d’occident cap a les terres de l’Orient. Napoleó juga un paper important amb gran campanyes a Egipte i Algèria i aporta molt informació sobre aquells territoris.
Però aquesta presencia d’occident a l’orient es fa amb un determinat paternalisme i bàsicament amb el colonialisme , amb la voluntat de desterrar usos i costum propis en contra de les tradicions i creences . La metròpoli vol imposar la seva llei i la seva civilització.
Això va aixecar la pulsió nacionalistes en molts indrets i es generen els primers enfrontaments en la primera dècada del segle XX
Per altra banda, alguns territoris com Turquia comencen a contractar enginyers, professors i directius d’occident, per transportar els coneixements i fer avenços significatius tan pel que fa a infraestructures i en educació. Una occidentalització a base de serveis i escoles.
Després de la primera guerra mundial va caure l’imperi Otomà i la pèrdua dels Balcans i la independització de molts països àrabs ajudats pels anglesos com a compensació del seu suport a les forces aliades en la conflagració mundial.
I és en aquest moment històric que comença la batalla de l’independentisme d’aquets país enfrontant-se als països colonitzadors , lluites llargues i cruentes i amb molta èpica i amb components també religiosos.
Sorgeixen nombroses revoltes . També a Espanya es pateix la guerra colonial amb derrotes sonades de l’exèrcit espanyol en front el líder nacionalista rifeny Abd el-Krim. Derrota que porta una greu crisi a l’estat espanyol que es resol amb el cop d’estat de Primo de Rivera.
Abd el-Krim
De totes maneres, les independències no s’aconseguiran fins després de la segona guerra mundial on ,un cop més, les forces aliades prometen la seva voluntat de cedir la independència als països àrabs si aquets participen a favor seu en la guerra contra Alemanya.
No serà però fins el 56 en que Marroc obté la independència i el 62 Algèria s’independitza de França després d’un conflicte enorme.
Un moment important és l’aparició del corrent del wahhabisme, corrent fonamentalista de l’islam que està en contra dels costums més occidentalitzats i procura expandir-se a través del finançament de mesquites arreu del món. L’Aràbia Saudita en desfer-se l’imperi Otomà adoptà aquesta corrent i el poder es vincula també a la religió. Avui encara és així
Va explicar el professor Camps que hi ha també una batalla entre els corrents més modernitzadors de l’ Islam i els més tradicionals. Els més integristes són moltes vegades perseguits i això genera batalles internes que culminen amb la mort del President d’Egipte Sadat que havia fet transformacions importants i havia canviat l’estratègia internacional, i fins i tot, havia reconegut l’Estat d’Israel. La repressió dels integristes va ser la causa del seu assassinat.
Es va generar més tard la guerra a l’Afganistan entre faccions de l’ islam contraposades que va acabar amb la sortida dels exercits, primer de Rússia i després dels EEUU deixant el país en mans dels Talibans però sense cap mena de capacitat econòmica.
De la radicalització de l’ islamisme més integrista, va explicar Jaume Camps ,va sorgir el DAEHS o Estat Islàmic de l’Iraq i Síria (ISIS), que és un grup gihadista sunnita creat el 2013 com una escissió d’Al-Qaida a l’Iraq. La seva ocupació d’àmplies zones de l’orient proper , ho va convertir en un dels principals grups terroristes a nivell mundial.
Jaume Camps també va fer esment al fenomen e les Primaveres Àrabs que és la plasmació en un moment de diverses lluites d’ alliberament juvenil , anticolonial, antidictatorial i antigihadista, Les primaveres però també van acabar fracassant i només sembla que a Tunísia han aconseguit iniciar un procés de democratització.
I en tot aquest relat cal posar-hi des de l’any 1948 l’Estat d’Israel que ha estat un element moltes vegades desestabilitzador dels fràgils equilibris geopolítics del territori amb continus guerres i enfrontaments entre els palestins i Israel.
Una documentada presentació de Jaume Camps que ens va donar molta informació, que ben segur ens ajudarà a entendre els conflictes en aquell territori..
