Divendres dia 22 de març acabarem el trimestre i per fer-ho tindrem a l’Albert Beorlegui, conegut ja a l’Aula, que ens impartirà la conferència “ L’atzarosa i apassionada història del doblatge”. La xerrada com sempre a les 7 de la tarda a la sala d’actes de la UPC.
Entenem per doblatge la gravació d’una veu en sincronia amb els llavis d’un actor d’imatge o una referència determinada, que imita el més fidelment possible la interpretació de la veu original. La funció del doblatge consisteix a realitzar sobre l’obra audiovisual un canvi d’idioma que faciliti la compressió del públic al qual va dirigit.
El doblatge ha permès doncs veure les pel·lícules i alhora entendre els diàlegs amb la mateixa o similar expressivitat en que les van rodar els protagonistes.
El doblatge ha portat a nombrosos actors a compartir la seva activitat amb donar veu a altres artistes estrangers siguin de renom o simplement secundaris.
Aquestes veus se’ns han fet ja familiars i ja assimilem a determinades cares protagonistes i principals a actors catalans.
El tema del doblatge va passar a ser protagonista en la darrera festa dels premis Goya en rebre el premi Internacional l’actriu Sigourney Weave quan al final de la seva intervenció va explicar que l’actor Bill Murray sempre diu que les seves interpretacions són millors doblades a l’espanyol, i va tenir un bonic record i reconeixement envers l’actriu María Lluisa Sola, que és la que posa veu espanyola a les seves pel·lícules.
“María, espero que estiguis veient aquesta nit, perquè t’ho agraeixo des del fons del meu cor”, ha afirmat davant el públic assistent. “Ella m’ha doblat en més de 30 pel·lícules, començant amb “Àlien”.
Aquesta frase posa de relleu la importància que el doblatge ha tingut en el cinema. Així mateix la televisió també ha dinamitzat el doblatge, i així el naixement de Televisió de Catalunya va aportar a que el doblatge en català va començar a ser més ben considerat i a donar moltes oportunitat a actors.
De tot això ens parlarà l’Albert Beorlegui que, avança sobre la seva conferència: Poques professions relacionades amb el món del cinema han estat tan qüestionades com la del doblatge. I si bé algunes de les crítiques no deixen de tenir el seu fonament (el doblatge no deixa de ser una grollera manipulació de la pel·lícula, com, en certa manera, també ho és el subtitulat), d’altres són inexactes, per no dir injustes, com el fet que és un invent franquista o que només es fa a Espanya. I no: el doblatge és tan antic com el cinema i està present a molts països.
De fet, els precedents els trobem molt abans de l’arribada del cinema sonor, a finals dels anys 20 del segle passat. Però serà amb la irrupció de les pel·lícules parlades quan a Hollywood se li plantejarà un problema ben seriós que no tenia el cinema mut: ja no serà universal.
De manera molt precària, hi haurà diverses fases fins a arribar a la consolidació del doblatge, que passaran primer per fer diverses versions d’una mateixa pel·lícula amb actors de diverses nacionalitats. A Espanya, les primeres pel·lícules es doblaran en uns estudis situats a Joinville (París), i no serà fins a principis dels anys 30, quan trobarem els primers situats a Barcelona, com Trilla-Rovira (1932), Orphea Films (1932), o Voz de España (1936).
Amb l’arribada del franquisme i l’obligatorietat de doblar-ho tot al castellà, començaran uns anys daurats del doblatge, en què el realitzat a Barcelona passava per ser un dels millors d’arreu del món. I veus com les de José Maria Ovies, Rafael Luis Calvo, Maria Victòria Durà, Juan Manuel Soriano, Felip Peña o Elsa Fábregas van ser-ne algunes de les més destacades. La culminació d’aquella època vindria al 1950, amb el doblatge de la llegendària Lo que el viento se llevó (1939).
Aquesta conferència parla de la història del doblatge, dels seus difícils inicis, de la seva consolidació i d’algunes veus que van fer encara més grans les pel·lícules que s’estrenaven al nostre país.
Albert Beorlegui (Sabadell, 1971), és llicenciat en Dret, i Tècnic de Comunicació de L’Ajuntament de Matadeperoa. Col·labora des del 1994 en nombrosos mitjans de comunicació com a comentarista cinematogràfic, entre els quals actualment destaquen emissores com RAC-1 ( El Basar de les sorpeses)
Autor de diversos articles de cinema, va ser coautor amb Josep Torrella del llibre Sabadell, Cent anys de cinema (1996), i amb Jordi Tomàs del llibre El cinema ameteur a Catalunya (2009), a banda de participar en el Diccionari del Cinema a Catalunya (2006) que va coordinar Joaquim Romaguera.
Va ser comissari de “Sabadell, càmera i acció. Exposició sobre la història del cinema a Sabadell”, organitzada per l’Ajuntament de Sabadell el 2019. Des que va començar a fer conferències, ja n’ha impartit més de 1.000.
Us esperem doncs divendres a les 7 de la tarda. Escoltarem a Albert Beorlegui que ens parlarà sobre : “ L’atzarosa i apassionada història del doblatge”