Aquestes són les reivindicacions de les germanes de Salvador Puig Antich cinquanta anys després de la seva execució, després d’un consell de guerra farcit d’irregularitats i amb una sentència ja escrita abans de començar.
Aquest divendres hi havia prevista la conferència “50 anys de Puig Antich: una mort a la consciència” a càrrec de Francesc Escribano. Degut a uns lleus problemes físics Francesc Escribano va fer una part de la xerrada i vam comptar amb la inestimable presència de Xavier Sanjuan que és l’autor del documental de televisió emès recentment per TV-3 “Puig Antich, el llibre vermell” que va completar la xerrada.
Va començar les intervencions el Francesc Escribano que va reivindicar els treballs sobre Puig Antich com una reivindicació de la memòria històrica i un trencament del silenci que obligadament algunes generacions han fet del passat. La por i el silenci són elements que van contra la memòria.
Va explicar la seva experiència personal a l’entorn de Puig Antich. Quan el Salvador va ser executat, Escribano té quinze anys però coneix els fets i té una certa sensació de derrota, el franquisme en la seva agonia mata encara. Quinze anys més tard a través del programa de TV-3, Trenta Minuts fa un programa recordant Puig Antich i això el fa conèixer a les germanes que són un exemple de lluita per preservar la memòria i la dignitat. Explica el dolor que cada aniversari torna i com van viure la situació difícil de conèixer la sentència i la seva execució.
També va explicar que més endavant va escriure el llibre Compte enrere entre altres raons en veure que el seus alumnes a la Universitat ja no coneixien ni Puig Antich ni els luctuosos fets succeïts . Va tractar de recapitular sobre els esdeveniments que van conduir al consell de guerra i posterior sentencia. Feia relativament poc de la mort en atemptat de Carrero Blanco i la caiguda dels 113 de l’Assemblea de Catalunya, Franco havia de prendre alguna decisió contundent que el reafirmés i recordés com a vencedor. I Puig Antich va ser víctima d’aquesta embogida, cruel i sanguinària revenja.
Escribano es mostra admirat del treball de les germanes en tota la història, des de la necessitat de buscar advocats fins a aconseguir suports per demanar que es commutés la pena de mort. Tot va ser inútil i el 2 de març de l’any 1974 Salvador Puig Antich era executat. Ens va oferir la imatge d’un jove militant del MIL, que no tenia por, que lluitava contra el franquisme i l’opció de la lluita armada era contemplada sobretot després del maig del 68 en que en diversos països sorgeixen organitzacions vinculades a l’anarquisme i al comunisme.
Escribano va explicar que les històries que l‘han atrapat han tingut sempre personatges militants, Casaldàliga i el mestre Benages com militants de l’esperança i Puig Antich com militant antifranquista.
Xavier Sanjuan autor del treball “ Puig Antich , el Llibre Vermell” va coincidir amb Francesc Escribano en posar de rellevància el paper de les germanes en evitar l’oblit de Puig Antich que amb la seva reivindicació de “veritat, justícia i reparació” posen damunt la taula un seguit de qüestions que passats cinquanta anys encara estan pendents.
Xavier Sanjuan explica que en acceptar la feina de fer el documental es proposa sobretot, trobar la veritat.
És conscient que cada any que passa, les informacions sobre Puig Antich són menors, són un breu temps, perdut entre moltes altres informacions i per tant considera que cal reivindicar els fets per saber que va ser víctima d‘una injustícia i que, per tant , cal esclarir la veritat i saber-ne fins els darrers detalls.
Presentà la figura de Puig Antich com una persona vital, anarquista i contrari al sistema , ens va dir textualment “ no era un sant baró”, però això no vol dir que no se li hagués hagut de fer justícia. Segurament amb un judici just, a l’any 1977 amb l’amnistia hauria sigut lliure. La condemna a mort és pura revenja del sistema que es veu ja a les últimes i incapaç davant l’escena internacional de tenir alguna credibilitat.
Ens va explicar la dificultat que ha tingut per trobar documents que facin referència al cas. Documentació pública que només va poder llegir amb quatre hores després de nombrosos entrebancs i negatives per part dels militars que són els que custodien el sumari.
Sanjuan explicà que el procés, consell de guerra, va ser un autèntic frau, una pantomima per acabar amb les veus dissidents i aplicar una pena de mort com exemple de la “suposada” solidesa ja esquarterada del règim. La tasca dels advocats defensors inútil: no es van acceptar cap dels testimonis de la defensa, no es va acceptar tampoc una proba balística, els informes estaven plens de correccions fets a mà, no hi va haver informe de les autòpsies , i en unes poques hores ja es va dictar sentència. Un cúmul de despropòsits volguts.
En definitiva un cruel esperpent.
I a més es va executar a Puig el mateix dia que el Heinz Chez un pres comú per distreure la condició de pres polític de Salvador Puig Antich, i en aquest sentit Sanjuan va dir que sí, que calia parlar de Heinz Chez però evitant que ens tragués temps de reivindicar la figura de Puig Antich , potser no en la condició de membre d’una organització armada sinó com a persona que va patir una injustícia i una repressió indiscriminada per servir d’exemple de la monstruositat del règim franquista.
Tampoc sembla que hi hagi hagut reparació tot i que va explicar que el fill del policia que dirigia l’operatiu, va demanar perdó a les germanes i fa poc en el congres el Ministre de la Memòria Històrica es va declarar disposat a fer la reparació si així ho demana la família.
Una sessió molt interessant de memòria històrica, de lluita contra l’oblit i la reparació d’una injustícia a càrrec de Francesc Escribano i Xavier Sanjuan.
Més que interessant, imprescindible per conèixer una part fosca de la història del país.
