El passat divendres en Marc Boada ens oferí una interessant conferència que sota el títol de Qui va matar el dinosaures? es va esplaiar en mostrar-nos l’evolució de l’univers i com a la mateixa evolució porta situacions de canvis ja sigui de manera lenta o bé a través d’elements externs que fan que hi hagi canvis radicals .
D’entrada el Marc Boada ja va manifestar que la teoria de l’evolució és incontestable i per tant és un punt de partida necessari per estudiar el passat i també va advertir-nos que cal un visió global i crítica del procés de canvi en l’Univers per poder entendre moltes coses.
Va afirmar, amb raó, que els dinosaures avui són fòssils. Va explicar que la fossilització és un procés natural que en ocasions es produeix . No és fàcil el procés i cal que es donin tot un seguit de condicions físiques i amb intervenció d’elements químics que anaven recobrint les formes de l’animal mort.
Hi havia un procés de transformació, la carn dels animals desapareixia per acció d’altres animals o per putrefacció, i en restaven els ossos , alguns a vegades soterrats i altres en zones d’aigua. Amb el pas dels anys ( milions) els ossos van sofrint transformacions químiques que acaben esdevenint roca , que manté i conserva la forma dels esquelets o d’alguna part del cos.
Al mateix temps, els moviments de l’escorça terrestre fan que el fòssil pugi cap a la superfície i així els podem trobar . Un cop situats calen forces treballs per poder-los recuperar i classificar.
Dent de tauró prehistòric , es confonia amb punta de llança de sageta.
La majoria d’aquest fòssils primerament durant l’edat mitjana és recollien però sense cap mena d’interès ni consciència de que podien ser elements claus en l’estudi del passat de l’univers.
La presència de fòssils ajuden a conèixer les èpoques diverses en que els animals van viure i també les possibles característiques que tenien. Les descobertes que es va fent ajuden a que es pugui també saber com va ser la seva evolució i com es movien segons els territoris que vivien i els tipus d’alimentació possible.
Segons Boada sempre ens faltaran peces per saber tot el passat però més o menys ja ens podem fer una idea de com es va formar la vida a través del desenvolupament de factors químics que en funció de l‘entorn on es van aparèixer van prendre formes diferents
Recuperant un esquelet fossilitzat
Fòssil de ammonites
L’interès del fòssils com elements per l’estudi del passat arriba amb el renaixement i la figura de Leonardo Da Vinci que emergeix com una persona que va tenir interès en analitzar i especular sobre el passat a través de fòssils que més o menys es van ordenar sistemàticament. Però es dóna un avanç important quan a través de l’ús del llapis es comença a poder dibuixar el que es troba fossilitzat i per tant donar-hi una certa difusió i això permet comparacions entre territoris diferents a través dels dibuixos i il·lustracions.
El jaciments i estudis paleontològics han portat també a fer classificacions del dinosaures i també les seves característiques més importants, com es movien , en el seu medi, l’aparició de les plomes, el moviment dins de l’aire i de l’aigua, el reptar , en definitiva característiques ben diverses, tot sota el concepte paraigua de dinosaures , de gran animals.
Marc Boada va mostrar-nos nombrosos fòssils que anava situant i datant com elements que han servit per conèixer elements importants de la història geològica o morfològica d ela terra. Una ampli ventall de fòssils que ens van fer conèixer elements i coneixements més que interessants.
Va explicar-nos també la importància del jaciment de La Capa Negra situada al barranc del Greder de Caravaca de la Creu. Aquest descobriment va permetre recolzar la teoria de l’impacte d’un gran meteorit sobre la Terra fa 66 milions d’anys, a finals del Cretaci, que va produir la cinquena extinció massiva d’éssers vius.
Aquesta meteorit immens va produir canvis totals amb el que fins el moment existia i la desaparició dels animals fins el moment coneguts . Segons la documentació sobre el jaciment s’explica que: L’impacte va acabar amb la vida dels dinosaures i de multitud d’altres grups d’organismes marins, entre els quals hi ha cefalòpodes, molts tipus de corals, bivalves i un gran nombre de foraminífers (ets unicel·lulars predominantment marins).
La Capa Negra de Caravaca de la Creu és una de les seccions del límit Cretaci-Paleogen (K/Pg) més completes del món.
Mostra extreta de la Capa Negra amb els diversos sediments investigats .
La desaparició ràpida dels dinosaures va donar vida a l’aparició de nous mamífers que es van adaptar a la nova forma d’existència. I és així com des d’aquells moment ja hi ha el compte enrere dels seu extermini. I en aquets sentit Boada va reclamar que hi hagi cura de la terra i que fem tot el possible per mantenir els equilibris ecològics per frenat el procés natural cap l’extermini.
Una interessant i documentada explicació que ens va aportar molta informació d’uns temps remotament llunyans
