Divendres passat en Joan Esculies ens va oferir la conferència: Josep Tarradellas. Lliçons per l’actualitat, que va ser un recorregut per la trajectòria vital i política de qui fou el President de la Generalitat restaurada i alguns paral·lelismes amb situacions polítiques actuals.
Tarradellas, neix a Cervelló d’una família treballadora. Els pares van a Barcelona per obrir un bar i al cap d’uns anys el mateix Tarradellas s’instal·la a la capital. Fa estudis al CADCI (El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria). Allà adquireix una formació diversa sobre temes de comerç i aprèn també francès i anglès. I allà també té els seus primers contactes amb joves separatistes, sense però tenir-hi cap responsabilitat, com en algun moments, potser per millorar la seva biografia, digués que sí que en va tenir.,.
Tarradellas emprèn la seva aventura professional un cop ha tornat del servei militar a Melilla on palesa el desastre de l’exèrcit, i constata que és el reflex de que la monarquia està en franca decadència i per tant cal un canvi de política radical.Com representant de productes diversos té notable èxit i amb gestions i representacions de productes de tot el món acumula una certa riquesa que el permet viure folgadament. En aquest sentit Tarradellas sempre va creure que per dedicar-se a la política calia tenir alguna activitat professional que li permetés amb tota llibertat poder deixar els càrrecs per tornar a treballar. Fa viatges per Europa i va consolidant al seva idea de la política per Catalunya , creu que Catalunya ha de tenir veu pròpia i relació bilateral amb l’estat i el màxim de competències sense que mai hi hagi un sostre.
Es casa amb Antonia Macià i tenen la seva primera filla, la Montserrat que neix amb síndrome de Dwon, això representarà una cop anímic molt fort, però alhora també serà un estímul per treballar pel benestar de la noia.
Tarradellas, seguint al President Macià s’adona que cal organitzar i planificar les seves activitat i així esdevé el seu secretari i quan Macià és president segueix en aquesta funció i alhora va estructurant i actualitzant l’acció del partit ERC. A l’any 1933 té un cert enfrontament amb Macià sobre el tema de competència de l’ordre públic però en el fons hi haurà una batalla generacional, els joves d’ERC, entre ells Tarradellas, reclamen el seu moment politic. Ho tornarà a viure però a l’ inrevés quan a l’any 1977 en tornar a Catalunya una nova generació també demana pas i ell, llavors, és el President.
Tarradellas deixa ERC per desacords amb Companys però quan esclata la guerra es posa de nou a les seves ordres i gairebé ocupa en algun moment totes les conselleries.
Al front de la industria d’armament durant al guerra
Un cop a l’exili es trasllada a Saint-Martin-le-Beau on han comprat prèviament una finca. Sabedor que en perdre al guerra el diners republicans no tindran cap valor ha anat comprant obres d’art preveient la seva subsistència. A diferència del govern basc a l’exili que va tenir la previsió de traslladar el seus fons, Catalunya els va cedir al govern de la República i això no els va permetre tenir recursos durant l’exili.
A la mort de Companys els poc diputats que hi ha a l’exili anomenen a Josep Irla com a President de la Generalitat. Tarradellas a partir del final de la segona guerra mundial es dedica en cos i ànima a resseguir tots els nuclis de catalans que hi ha a França i a Sudamèrica per reestructurar l’ERC a l’exili i també per anar conservant el llegat del govern català.
Instal·lat a Sanit Martín es escollit president de la Generalitat a l‘any 1954 , tot i que en principi es pensava en Pau Casals, però aquest va refusar per seguir la seva trajectòria artística. Tarradellas, ja President, pretén des de l’exili marcar les pautes de la política de l’interior i això és difícil. Farà informes, escriurà cartes, marcarà criteris… I ja a principis dels seixanta començarà a rebre a dirigents polítics a Saint-Martin-le-Beau
Amb Jordi Pujol a Saint Martin
Durant els anys seixanta i setanta pateix un forta dificultat econòmica que va esquivant amb ajudes d’amics i amb hipoteca sobre la propietat . Pensa en vendre’s l’arxiu però finalment es ven la propietat i ell i la família s’hi mantenen com a llogaters.
Tarradellas conserva la Generalitat i la seva legitimitat història i no retorna a Catalunya si no és com President de la mateixa Institució que ha presidit des de l’any 54.
Finalment hi ha acord amb l’Estat i Suárez amb una ràpida gestió , no sense problemes , pacta el seu retorn. Ja torna investit com a President i així és rebut i reconegut.
Tarradellas accepta la monarquia si aquesta respecta a Catalunya, . No era massa partidari de que s’estengués el model autonòmic ja que ell considerava que la relació bilateral de Catalunya amb l’estat es podria diluir amb tantes autonomies com així va ser . Un cop forma govern provisional amb els líders del principals partits opta no presentar-se a l’any 1980 perquè`té el temor de ser derrotat a les urnes i això ben segur que per ell seria un cop massa fort.
Un polític intuïtiu, pragmàtic que va mantenir la institució de la Generalitat .
Un polític de cap a peus amb les seves virtuts i les seves ombres, que també n’hi havia, però que va estar al servei del país i al manteniment de la Generalitat a l’exili.
Joan Esculies que ha fet un extraordinari llibre, Josep Tarradellas una idea de Catalunya, va fer una magnífica conferència de gran interès humà i polític
