D’aquesta manera definia la Mariona Millà, l’exposició sobre els dos grans pintors del segle XX, Pablo Picasso i Joan Miró.
Com que el 14 de febrer hi ha programada una sortida a veure l’exposició Miró-Picasso al Museu Picasso, va semblar adient que la Mariona Millà ens oferís la conferència Picasso i Miró. Dos gran artistes comparats. I en l’inici de la xerrada va fer aquesta comparació de tsunamis artístics ja que la personalitat i producció artística dels dos grans personatges del món de l’art van sacsejar en el seu moment la condició artística. I avui encara mantenen influences en les avantguardes pictòriques.
Picasso i Miró són dos autèntics genis en la seva concepció de l’obra d’art i en l’execució de la seva forma artística.
Ambdós tenen una llarga trajectòria i per tant influïen al llarg de molts anys en els corrents artístics diversos. Se’ls ha volgut encasellar en algun corrent com el cubisme o el surrealisme , i certament tenen alguns elements que ho són, però ells sempre van rebutjar ser encasellats.
Provenien també de famílies on l’art era present. El pare de Picasso era professor d’art i el pare de Miró un reconegut artesà. Això, sens dubte, els va influir per bé i per mal.
La coneixença però, comença quan Miró va a casa de la família Picasso per veure algunes obres ja que havia quedat impressionat pels decorats que veu en el Ballet de Mercure. Una escenografia molt atrevida pel moment en que es fa.
Decorat del ballet de Mercure.
La mare de Picasso li fa algun encàrrec a Miró ja que aquest està a punt de Marxar a París on es coneixeran personalment i començarà una llarga amistat. Miró farà allà les primeres exposicions ajudat per Picasso que l’introdueix en els ambients artístics i en una d’aquestes exposicions presenta un quadre que serà emblemàtic: l’autoretrat presentat al Saló de París a l’any 1920.
És el segon autoretrat que es fa des de l’any 1917 i forma part del conjunt d’obres que es poden anomenar “detallistes” i que estan realitzades de manera minuciosa descrivint tots els detalls amb precisió i a més contenen també elements de cromatisme molt definit . Una composició de la imatge de manera frontal que li dóna una certa forma estàtica en la figura, fet que recorda algunes de les figures del romànic català. L’obre va ser molt ben rebuda i demostra ja una certa influencia del cubisme bàsicament en el tractament de la roba que porta Miró en el retrat.
Autoretrat 1920. París
Picasso i Miró van compartir , com altre artistes, elements diversos en la seva obra. La Mariona Millà en va tractar alguns:
Ballarines i erotisme, en aquest element hi trobem diverses pintures d’ambdós que tenen ja acusades formes trencadores respecte al tractament del nu i del cos , sobretot de la dona que s’havia fet fins el moment.
Cossos amb posicions complicades, membres , cames i braços exageradament llargs, desconstrueix una certa estètica massa formalista.
Pel que fa a Miró fa un àmplia col·lecció de ballarines espanyoles on va evolucionat i simplificant el seu estil amb influències dels dadaistes i que cada cop s’acosten més a objectes que no poden encasellar-se en el concepte de pintura ni al collage. Són produccions molt intuïtives i amb diversos elements que les caracteritzen i singularitzen
Ballarina espanyola.
Altres aspectes que va tractar al Mariona Millà van ser les natures mortes, els paisatges urbans , els paisatges rurals i d’aquest darrers va destacar el quadre la Masia de Joan Miró que és una de les obres més representatives de l’autor .
Una obra extraordinària, una de les pintures més importants del segle XX és fruit de l’amor que sentia Miró per la terra, en ell hi ha tot el que pot significar el camp, des de els arbres com el garrofer, a els animals més petits que s’hi poden trobar i és també el compendi de la vitalitat de l’artista. Fou l’obra que va culminar una etapa de la seva pintura, en el quadre ja hi ha reflectits diversos corrents com els surrealisme, el fauvisme i el cubisme. A parit d’aquet quadre Miró ja va situar-se a l’avantguarda dels canvis en la pintura.
No podem oblidar el compromís de Miró i Picasso contra la dictadura franquista i els estralls de la guerra civil. Picasso va pintar el quadre icònic d’aquesta posició contra el franquisme amb l’obra Guernica que és una explosió de dolor, del clam contra la barbaritat que va representar el bombardeig planificat i ben executat contra la població civil de Guernica. L’obra va ser un crit contra la guerra que va tenir ressonàncies mundials .
Fragment de l’estudi del Guernica.
Miró va presentar també la seva posició contra la guerra i el feixisme amb la seva obra Home i dona davant d’un munt d’excrements, una de les conegudes coma pintures salvatges.
El mateix Miró descriu el perquè de la seva realització : Inconscientment vivia l’atmosfera de malestar característica de quan ha de passar fatalment alguna cosa greu. […] Pressentia una catàstrofe i no sabia quina: van ser les guerres civil espanyola i mundial. Vaig provar de representar aquest ambient tràgic que em torturava i que sentia a dins de mi.»
Una magnífica xerrada de la Mariona Millà en la que ens va presentar , comparar i contraposar dos del genis artístics del segle XX. Avui la seva actualitat encara perdura, van revolucionar el món de l’art i encara mantenen el punt de modernitat que els fa imprescindible en la història de l’art contemporani.
El regal de la Mariona Millà per acabar la conferència. Moltes Gràcies.
