Enguany es celebra el centenari de la mort de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Aprofitant aquesta circumstància es va considerar interessant programar una conferència i una visita a Canet de Mar per conèixer millor l’obra de l’arquitecte.
Per fer la xerrada vam comptar amb la presència de la Gemma Martí que ha estat co-comissària de l’Any Domènech i Montaner.
L’enorme coneixement de la conferenciant de l’obra de l’arquitecte ens va portar a gaudir d’una autèntica immersió en la seva obra.
L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner neix a Barcelona el 30 de desembre de 1849, viu la seva infantesa a Barcelona, tot i que els estius els passa al poble de la família materna, Canet de Mar. D’una família benestant i que pot fer seguir estudis als fills, Lluís començà a fer estudis de ciències però es decanta finalment per l’arquitectura i marxa a Madrid, l’únic lloc on es feien aquests estudis ,a cursar la carrera.
Just acabats els estudis d’arquitectura a l’Escola de Madrid mor el seu pare i el 1874 torna a Barcelona per ajudar a l’empresa d’enquadernació familiar. Alterna els treballs editorials del món de la cultura literària i artística amb els primers petits encàrrecs professionals com arquitecte, així com amb la seva militància política .Quan veu que els germans ja poden fer-se càrrec de l’empresa familiar ell ja comença a treballar com arquitecte, combinat obres d’encàrrecs i obres dependents de l’administració, guanyant alguns concursos.
Una de les seves primeres obres és un monument funerari a Anselm Clavé.
El panteó, inaugurat el 1876, està ubicat al Cementiri Monumental del Poblenou, i en el disseny original reunia diversos estils d’art: renaixentista, egipci, neogòtic i fins i tot japonès. Domènech i Montaner es va encarregar de la barana ornamental de ferro forjat que envolta el panteó, que destaca pels motius medievals i que culmina amb l’escut de la Diputació de Barcelona amb les quatre barres (foto Cementiris de Barcelona).
Domenech pertanyia a una família vinculada amb la burgesia de Canet i Barcelona i això va portar a que Lluís li fessin encàrrecs interessants que li van permetre dedicar-se a l’arquitectura sense masses inconvenients econòmics.
La Gemma Martí, va comentar les tres etapes en que es pot dividir el treball creatiu de Domenech:
L’època eclèctica, que coincideix en la seva primera etapa com arquitecte, en aquest anys combina diversos elements de l’arquitectura clàssica amb els elements innovadors. Una combinació que dóna esplendorositat als edificis que fa. En aquesta època es dedica a la reforma de pisos de la ciutat de Barcelona i a fer algunes torres per la família, com la Torre Simó i alguns edificis de caràcter públic, alguns d’ells no s’arribaran a fer mai com el que va fer per la Institució Provincial de Barcelona. D’aquesta època els dos edificis més rellevants són el Castell de Sant Catalina a Canet i la seu de l’editorial Montaner Simon , seu, avui, de la Fundació Tapias
Una segona època és la que correspon a la de l’Exposició Universal que li va oferir la possibilitat de fer un gran salt professional. De fet, va rebre tres encàrrecs: el cafè restaurant de l’Exposició, l’Hotel Internacional i la reforma de l’Ajuntament . Aquestes feines li van donar fama i va passar a ser un personatge públic reconegut. Va també projectar sense realització posterior una important reforma del barri antic de la ciutat, un projecte que hagués canviat la fesomia d’aquesta part de la ciutat i que malauradament va quedar en això, projecte.
En aquesta etapa professional va executar obres importants com el Seminari de la ciutat càntabre de Comillas, reforma de la casa de la Ciutat, el Castell de sant Florentina i l’hotel Internacional , una obra efímera que calia fer-la amb un temps curt.
En el cas de l’hotel, va idear un sistema de construcció amb unes formes i uns materials que permetien avançar a gran velocitat i recuperar-ne algunes parts quan s’hagués de desmuntar.
Les obres van començar a mitjans de desembre del 1887 i van acabar el 14 de febrer del 1888. Domènech va inventar uns fonaments fets amb vies de tren que a través d’unes voltes invertides repartien el pes de manera uniforme. Sobre les vies, es muntaven els pilars i les parets de maó.
Hotel Internacional
És una època de treball de gran edificis i que culmina amb l’obra de realització de l’ Institut Pere Mata de Reus , fet que l’ajudarà a introduir-se com arquitecte en aquella ciutat i farà després molts edificicacions emblemàtiques de la capital de l’Alt Camp.
Per encàrrec d’un grup de prohoms reusencs, l’arquitecte va dissenyar un centre psiquiàtric innovador i avançat per a l’època, que seguia els paràmetres de l’arquitectura modernista. Un edifici funcional estructurat en diversos pavellons , en funció de sexe, classe social i tipus de malaltia. Malgrat no es va acabar desenvolupant l’obra sencera que Domènech i Montaner havia projectat, es va arribar a construir un imponent conjunt arquitectònic de diversos pavellons que va ser referent de la construcció de tipologia sanitària. Hi havia també una voluntat de que l’espai fos molt atractiu i així els pavellons estaven rodejats de jardins que podien ajudar al guariment els malalts.
La darrera etapa és ja l’Etapa anomenada floral burgesa. Domenech ja es situa plenament en el modernisme, i agafa els elements de la innovació tant de materials, com donant importància a la llum, als gran espais i també incorpora elements decoratius que són un elements més de la l’arquitectura. D’aquesta època destaquen grans mansions per encàrrec i dues obres claus en la seva projecció: el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau.
En aquesta obra Domenech i Montaner reprodueix l’esquema que ja havia treballat en l’ Institut Pere Mata, pavellons diversos per encabir-hi els malats en funció del sexe, de la malaltia, la comunicació entre aquets pavellons es feia mitjançant túnels, gran espais lliures i enjardinats que permetessin el gaudi de la natura com element de millora i elements de ceràmica per millorar les condicions d’higiene i espais amplis oberts i amb molta llum. L’obra no s’executarà amb la seva totalitat però és una mostra cabdal d’una arquitectura funcional i de servei públic.
El tres basics de l’arquitectura de Domenech i Montaner eren , la funcionalitat, abans de fer una casa o equipament cal conèixer els aspectes vitals de qui l’ocuparà o el destí de l que s’hi farà. En funció d’això el projecte agafarà els trets necessaris per executar una bona obra.
Una obra que evoca la natura amb constants elements decoratius i jugant amb formes ondulades que recorden vida i moviment vital , usa les flors com recurrent motiu de decoració, junt amb vitralls, mosaics amb elements que recorden flors i natura.
Arquitectura simbòlica, els elements ornamentals a més de tenir un paper estètic també són elements simbòlics, assimilant cada element ornamental a algun concepte vinculat a virtuts, així el poder, la lleialtat, la vida mateixa hi són representats
Altres elements importants són la lluminositat dels seus edificis, el concepte higienista amb solucions per mantenir la cura dels edificis i la salut dels seus usuaris usant per exemples els elements de ceràmica de fàcil neteja. I finalment la monumentalitat grans espais, columnates per mantenir les il·luminacions i els elements que arrodoneixen les obres i les perspectives dels edificis .
La intervenció de la Gemma Martí va ser va ser una lliçó magistral sobre l’obra de l’arquitecte Domenech i Montaner que ens va permetre fer una immersió en la seva obra.
