Divendres passat vam poder gaudir d’una excel·lent vetllada poètica.
El títol de la convocatòria era clar: Veus a les lletres – Poesia
La Dolors Juan ens va oferir un magnífic recital dels seus poemes.
Sabíem de la seva qualitat literària per haver pogut llegir la seva obra publicada però escoltar de viva veu el seus poemes ens va resultat molt agradable.
Les paraules es van fer vida amb la lectura i declamació dels seus poemes.
La Dolors ens va anar il·lustrant a mesura que recitava els poemes. Va estructurar la vetllada amb quatre gran apartats, Abans , Dona, la Mar i Ara. De cada un d’aquest apartats va recitar uns quants poemes que ens van plaure enormement.
Sensibilitat, capacitat de generar imatges i emocions, sentiments.. en definitiva al lectura poètica ve esdevenir una magnífica mostra ( petita certament) de la poesia de Dolors Juan.
Reproduïm alguns dels poemes que van ser llegits en el decurs de l’acte :
VELLA AMANT
Dormida en la sorra, prop de l’aigua
s’esquartera al sol la barca vella.
Les crostes de sal en la pell de fusta
li aixequen butllofes de pintura seca.
L’amant de la mar es mor en l’arena
desfeta pels anys, despulla, desferra.
Prou que l’enamorada a prop la crida
reclamant-la a planys d’ona, en partir-se,
esquitxant-la d’escuma, bes i saliva,
xiuxiuejant-li cançons de bressol de nit
i enlluernant-la amb mirallets de dia…
Ella sorda al seu crit, malaltissa,
s’esmicola plorant a peu de riba;
recorda els senders d’aigua, fendint-la,
pentinant-li clenxes de llum amb la quilla,
deixant-se brandar per l’amant, tants dies…
Ara espera, ignífera, la flama del foc
que la purifiqui de tot una vigília.
TEMPS DE MÀGIA
He nascut davant del mar
bressolada pel seu cant
matí, nit, capvespre i tarda.
He après a caminar
sobre la sorra mullada,
cabells enredats pel vent
i la sal a flor de llavis.
Per jugar, pales i pals,
rares petxines i nacres.,
entranyables col·leccions
dins de capsetes tancades.
Tardes de sorra i de sol
jugant a cuit amb les barques
que feien d’amagatall
damunt l’arena varades;
s’ajaçaven sobre els pals
plens de seu, d’olor tan rància
que fins l’arena tanmateix
la seva olor agafava.
Ens gronxàvem desprès
en els cabrestants rodaires
que amb quatre pals al voltant
les barques arrossegaven
terra endins, rodant i tibant ensems
la corda seca i mullada.
Passejàvem tot sovint
amb els peus descalços per l’aigua…
Tot aixecant-nos els plecs
de la faldilla mullada,
sobretot cara a la nit
quan la lluna era embruixada
i no l’havia petjat ningú…
eren els bons temps de màgia.
Del llibre “Recull a tres veus, poesia” editat pel IEP amb col·laboració del Consell Comarcal del Garraf, l’Ajuntamentd e Sitges i el GES ( Grups d’estudis sitgatans). Any 2000.
EL LLIBRE AMIC
Un llibre a la mà convida
a entrar en unes històries escrites
que et porten a oblidar l’entorn; el món
absurd i estrany que ens ha tocat de viure.
Són massa els records i els anys
per intentar comparar l’enguany
amb l’ahir idealitzant mentides
per a quedar-nos-hi pensant.
Saps que avui com demà les hores
passaran i seran tristes. Més val tenir a l’abast
un llibre per encetar i entrar-hi
i que en començar-lo t’atrapi
per si pots trobar el tresor amagat.
Les lletres es mouen si és el pensament
el que les ressuscita de la tinta
i les desperta d’un so que no se sent.
Llisquen les pàgines de paper
la tarda s’ha encalmat rere del vidre
on núvols grisos estripant la llum
fan pampallugues a sobre del llibre.
Avança la lectura lentament
i a poc a poc la claror declina,
posarem el punt a la pàgina adient
per retrobar-lo demà, un altre dia.
El llibre amic és company de vida.
DONES ANTIGUES
Som l’exèrcit silenciós que dóna vida.
Som d’un temps que s’acaba en aquest temps.
Afortunadament som la relíquia
d’una raça ben coixa o sense peus
que per amor s’ha anat jugant la vida.
Hem criat fills posant fil a l’agulla
per brodar el tapís de cada dia
i inacabada l’obra ens han deixat
mig amagades rere una cortina.
Són tantes les caretes d’aquest estol:
una, amb la màscara de pintura, crida
ofegant-se en el plor de la injustícia,
alguna, colze amb colze, perd la sort
en la lluita d’igualtat en la vida
sense enflocadures altra mor
remenant la minestra a la cuina.
Tenim a prop de les mans feina desperta
i adormits els dits de feinejar tant,
maldarem, però per deixar-la acabada
tot i sabent que ens han parat paranys.
Va ser doncs una jornada per no oblidar i cal agrair a la Dolors Juan la seva amable predisposició a fer-nos passar una vetllada formidable.
