Divendres passat vam comptar amb la presència de l’enginyer i historiador vilanoví Albert Tubau que ens va glossar amb la brevetat que dóna el temps de la conferència la proclamació de la República , la feina que va fer i també alguns dels errors que va cometre.
Dues qüestions que Tubau va posar èmfasi , una de personal, la seva convicció republicana i la seva adscripció als valors republicans i en el desmentiment rotund , categòric i clar que la guerra civil no és conseqüència de la República, sinó que va ser un cop d ‘estat contra la legalitat republicana portat a terme pels militars però amb complicitat amb els terratinents, les oligarquies i bona part de la jerarquia de l’església catòlica que , des del primer minut del nou règim van ,conspirar per fer-lo caure.
Albert Tubau va explicar com es va arribar a les eleccions del 12 d’abril de 1931. Descrèdit de la monarquia pel seu suport a la dictadura, les corrupcions més de evidents, el Pacte Sant Sebastià on les forces republicanes es van conjurar per en cas de victòria, fer passos decidits per abolir la monarquia,
Les eleccions són un triomf de les candidatures republicanes , tot i que Tubau considera que una suma total dels vots (a tot Espanya) possiblement no seria de majoria republicana, però els fets es van anar succeint i es va començar a proclamar la República en moltes ciutats i pobles.
Vilanova en fou un exemple. Victòria de la candidatura republicana-catalanista: 15 concejales de la coalición republicana-catalanista; 4 de «Solidaritat Vilanovina» y 2 del *Centre Autonomista», que son los 21 de que debe constar el Consistorio” informava el Diario de Villanueva y la Geltrú.
No hi va haver acord per escollir alcalde i per tant va prendre possessió del càrrec el regidor de més edat i recaigué en Josep Sanmartí encapçalar l’ajuntament.
Les celebracions van ser espontànies i també hi va haver algun aldarull fins i tot es diu que amb algun tret. Tubau considera que part d’aquesta violència és fruit de la situació que es vivia amb al vaga del treballadors del Griffi que va ser molt llarga, dura i violenta.
L’alcalde república va fer una al·locució a la ciutadania en que va ressaltar L’ideal d’emancipació civil que he defensat duran tota la meva vida, és avui una realitat. Ha caigut la Monarquia i s’ ha proclamat l’Estat Català , sense vessar-se una gota de sang. El poble, donant mostres d’un civisme que ens posa a l’alçària de les nacions més cultes, ho ha lograt amb el seu esforç democràtic , imposant la seva voluntat sobirana . Ciutadans! Avui és dia de joia per tots els home que en el seu cor senten glatir idees liberals i democràtiques. La República se’ns obre davant nostre com un nou camí per anar sempre endavant per la via del Progrés i de la Justícia.
I acabava dient : Únicament la confiança il·limitada que tinc en tots vosaltres, m’ha fet acceptar la responsabilitat que enclou en aquests moments el càrrec d’Alcalde , i per a desempenyar-lo encertadament, compto més amb la vostra cultura i el vostre amor a la Llibertat, que amb les mevess pròpiess forces. Ciutadans! Visca la República ! .
El soldats del regiment de Treviño, que estava a Vilanova, repartien pels carrers el document de la proclamació de la República i els guàrdies civils patrullaven per la ciutat amb braçals amb els colors de la bandera republicana.
La monarquia havia caigut.
Tubau va dividir el període republicà en quatre parts:
El bienni reformista del 31 al 33 on el govern emprèn la majoria de les reformes que portava en cartera, canvis transcendents en educació, en assoliment de drets i en recuperació de les llibertats i assumpció del debat territorial.
El bienni de la rectificació governat per les dretes que intenten tirar enrere algunes de les reformes que s’havien fet del 33 al 35.
La república del Front d’Esquerres fins el 36 on es procura consolidar el govern català i tirar endavant reformes estructurals.
La República en guerra a partir del 36, on l’esforç és per defensar-se del cop militar però sense deixar de fer allò que correspon a un govern.
Albert Tubau va fer esment de manera remarcable a la tasca educativa de la república amb una millora incontestable de l’educació, amb noves escoles, amb recursos, amb formació de mestres …… Fruit d’aquesta acció a Vilanova es va construí el Grup Escolar , l’actual Pompeu Fabra, grup escolar que s’havia de dir Francesc Macià i va acabar portant el nom de José Antonio, en homenatge al fundador de la Falange , perquè va ser inaugurat pels franquistes. Vet aquí la paradoxa.
Tubau va considerar que la República va voler fer masses reformes en poc temps, la de l’educació, la de l’exèrcit, l’agrària, la relació amb l’església , la de la distribució territorial…..
Tot plegat potser no podia ser assumit i també perquè es creu que la República estava mancada de tècnics competents en alguns temes sensibles.
Però malgrat els obscurs, la República va ser un temps de grans realitzacions i gran esperances.
Després el cop d’estat militar , el franquisme i la mateixa transició va oblidar bona part de la seva obra.
Albert Tubau , un cop mes, va demostrar el seu profund coneixement i estudi d’un període en que amb èxits i fracassos i en mig d’una situació europea convulsa va voler tirar endavant canvis necessaris a l’estat espanyol.
