Acabarem les conferències d’aquest primer trimestre del curs amb la intervenció de Magí Miret que durant molts anys ha estat Arqueòleg territorial en el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i que ha treballat al nostre territori. Magi Miret ens parlarà de Vilanova i la Geltrú i les seves fortificacions durant els guerres carlines. L’acte com sempre a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC
Les guerres carlines són conflictes dinàstics que van enfrontar els partidaris de que després de Ferran VII, el rei fos el seu fill Carles –d’aquí Carlins- en comptes de la seva germana Isabel, gràcies a que el rei va derogar la llei sàlica que no permetia regnar a les dones.
Aquestes guerres que van tenir escenaris diversos a la península van ser també un enfrontament entre part de la societat més conservadora i la liberal . Al conflicte dinàstic s’hi va afegir altres aspectes més lligats a l’economia i el manteniment de les tradicions.
La primera guerra Carlina, es va iniciar amb la mort de Ferran VII el 1833, quan els carlistes es van aixecar contra els partidaris d’Isabel. Va ser un conflicte que va durar fins el 1840 i que acaba amb el triomf del partidaris d’Isabel. La guerra va finalitzar amb “El conveni de Bergara” també conegut com “l’abraçada de Bergara”.Però encara hi va haver dos enfrontaments més. A 1846 es va plantejat un nou conflicte de successió .Els insurgents volien com a rei a Carles VI, fill de Carles V, a aquesta demanda més política s’hi va afegir demandes molts més lligades a la forta crisi agrària. La revolta va durar uns tres anys i altre cop els carlins són derrotats. A Catalunya es coneix com la guerra del Matiners. La tercera i darrera va començar el 1869. A Catalunya hi va haver un sector que no volia canvis en els valors , sobretot catòlics i la preservació d’algunes institucions del país. Novament malgrat políticament tingués una certa projecció, el Carlisme va perdre.
Les guerres d’aquells temps no eren les que tenim més presents, eren enfrontaments prop de les ciutats i no continuades , sinó amb èpoques de certa tranquil·litat.
Les principals poblacions eren un focus de lluites entre els bàndols enfrontats i per tant les ciutats es fortificaven i buscaven defenses que els hi permetés aguantar els setges.
Vilanova tingué també diverses batusses i entrades de partides carlines i per tant edificà diverses torres i fortificacions per l’advertiment de l’arriba dels escamots revoltats i poder-se preparar per la defensa i donar la resposta adequada .
Torre de la immortalitat abans de la seva restauració.
Aquestes fortificacions s’han convertit avui en element històrics que tenen també el seu valor patrimonial.
De les torres que hi ha a la ciutat, algunes són encara d’aquelles guerres carlines.
En concret, de la segona guerra Carlina es recorden la torre del Vallès i la Torre dels Immortals o de la Immortalitat recentment restaurada i encara durant la tercera guerra carlina es van aixecar altres torres que garantien fins a cert punt la defensa del perímetre d’entrada a la ciutat.
Torre del Garrell de la tercera guerra carlina
Així doncs el proper divendres podem a través de la conferència de Xavier Miret Vilanova i la Geltrú i les seves fortificacions durant les guerres carlines conèixer alguns elements de la història i del patrimoni de la ciutat.