El passat divendres dia 3 de març i amb la voluntat manifestada ja en altres anys de contribuir modestament en la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, enguany hem volgut mostrar la dona a través de l’art i en concret de l’art del segle XIX. Així, la xerrada que ens va fer la Mireia Rosich, directora del Museu Balaguer, va anar sobre La imatge de la dona en l’art del segle XIX,
Fou un autèntic recorregut amb imatges de quadres del Museu Balaguer i d’altres museus del món de com els diversos artistes van interpretar el retrat i en concret del retrat de la dona. Així mateix en els mateixos retrats es defineix i descriu el seu entorn i la significació de la posada en escena en cada moment
Vam poder veure una àmplia gamma de retrats de diversos corrents artístics, estils diferents i com a protagonista sempre les imatges de la dona, retrats, ambientacions diverses , escenaris complexos o simplement la imatge com a mostra d’una certa prestància i reconeixement social.
El retrat pictòric va ser un àmbit de l’art habitual durant el segle XIX que només va fer una davallada quan va aparèixer la fotografia.
La Mireia Rosich ens va presentar una excel·lent mostra de figures de dona a través de la pintura i van desfilar la majoria dels gran artistes de l’època des de Fortuny a Casas passant per Romero de Torres . Miralles, Gaspar Miró fins Rusiñol, Anglada Camarasa, Luna i alguns autors europeus i americans.
Una notable nòmina d’autors i de pintures que mostraven en les seves composicions la diversitat de les representacions de la figura femenina i els seus arquetips en l’art del segle XIX. El retrat burgès, les femme fatale, les nimfes gràcils, les heroïnes de mites i tragèdies, personatges bíblics, les protagonistes de llegendes medievals.
Va posar èmfasi Rosich en la poca presència de dones entre els autors del moment i va destacar la figura de Lluïsa Vidal i Puig que va prodigar-se en el retrat tenint coma model a la seva germana Marta
Autoretrat de Lluïsa Vidal
Així mateix, Mireia Rosich va donar una visió dels diversos corrents que van formalitzar l’evolució de la figura de la dona , des dels retrats de la burgesia fins a les imatges d’elements i episodis bíblics, fins a buscar elements en la tradició cultural i mitològica com el descobriment dels element mes de la cultura oriental com sinònim d’esplendor ,luxe i sensualitat.
També ens va explicar com va evolucionar el tractament del nu femení que va des de l’ús com element d’interpretació d’episodis fantàstics o llegendaris fins l’ús del nu com element estrictament pictòric o d’estudi estètic sense més.
Va fer però una reflexió prou interessant ja que va dir que en general als museus un 85 % dels nus son sempre femenins i en canvi només hi ha un 5% de pintores exposades. Paradoxa , però real.
Com a mostra de la poca presència va esmentar que només dues dones van aportar obres a Victor Balaguer per la confecció del Museu,
Per acabar, Mireia Rosich va recomanar que es visitessin museus i que contempléssim les figures femenines i que intentéssim interpretar el que poden dir-nos més enllà de la imatge.
Interessant conferència que va posar damunt la taula els coneixements de la Mireia Rosich i la interessant interpretació que fa dels quadres que ens va mostrar.
Algunes exemples del que vam veure
Dos quadres de Juan Luna, un retrat d’una noia, però també l’enterrament d’un nen i la voluntat d’expressar el dolor de les classes treballadores.
De Ramon Casas
Interior a l’aire lliure, la placidesa del moment, la vida regalada de la burgesia
Madeleine o L’absenta, o Au moulin de la Galette, 1892.
De Marià de Fortuny
El model emprat a les «odalisques», malgrat ser un tema orientalista, no mostrava dones africanes o orientals sinó models occidentals. A la pintura el primer que s’aprecia és la blancor del nu sensual de la dona, tombada sobre una rica tela drapada. Les escenes d’aquest tipus, realitzades durant les seves primeres etapes, es mostren amb una clara recerca de la forma clàssica i tracten la carnació ideal del nu mitjançant la llum on l’erotisme forma part de tota la composició.
Odalisca
En definitiva un autèntica lliçó de la pintura sobre dones al segle XIX
