Passada la pausa breu del Carnaval vam reprendre les conferències dels divendres i ho vam fer amb la xerrada “Joan Magrinyà: dansa, figura i llegat “ a càrrec del l’ historiador Xavier López i Soler.
Xavier López va comentar que en les seves investigacions, s’havia trobat la figura de Magrinyà almenys en tres treballs que havia fet: quan va confeccionar juntament amb l’Anna Llaó, el segon volum de “l’ABANS de Vilanova i la Geltrú” (un recull d’imatges i comentaris entre 1960 i 1991) on en el camp de la cultura era inevitable parlar de Magrinyà, la segona coincidència amb Magrinyà va ser al voltant dels treballs sobre Carnaval on la figura de Magrinyà emergeix amb la recuperació i coreografia de les Danses de Vilanova a l’any 1943 (les Danses havien caigut en l’oblit i Magrinyà en va fer una versió actualitzada) i en tercer lloc en el treball publicat ara fa un any i escaig, sobre els Pastorets fet juntament amb la Francesca Roig, ja que en forces versions dels Pastorets dels anys 30 s’hi poden trobar coreografies i balls creats per Magrinyà per aquelles representacions.
Va fer esment a treballs editats sobre Magrinyà en especial èmfasi en els que s’han fet a la nostra cuitat. Així va esmentar la biografia escrita per Xavier Garcia:Joan Magrinyà , dansa viva i els treballs de Trinitat Gilbert: el Retrat que li va dedicar l’ajuntament i el llibre editat el 2003 pel Cep i la Nansa Joan Magrinyà, Avui, amb un recull de treballs i opinions de diverses persones vinculades a Magrinyà.
Així mateix va fer esment del llibre del Pilar Llornes i Xose Aviñoa Història de la dansa a Catalunya de l’any 1987.
Xavier López va seguir amb un recorregut biogràfic de Magrinyà, sobretot el seu trajecte vital lligat al món de l’art del ball i també la seva evolució artística que va portar-lo a tot el món fent gala de la seva qualitat artística. Explicà que Magrinyà tenia una certa atracció cap el món de la cultura de ben jove i el mateix artista explicava que era en part degut a que el seu pare s’havia format a l’escola d’Arts i Oficis i així s’havia desvetllat un cert interès per la cultura i l‘art que va transmetre als fills .
Va fer un recorregut mot interessant de la presència de Joan Magrinyà a la nostra ciutat amb nombroses actuacions a diversos teatres de la ciutat i fonamentalment al Foment Vilanoví que sempre el va tenir com un dels seus i com un artista a homenatjar.
A l’any 37 participà en una missió cultural de la República a diverses capitals europees amb l’Emili Vendrell i la Cobla Barcelona.
Magrinyà va creant de manera ingent fent coreografies mentre ell mateix ballava i com a primer ballarí del Liceu des de l’any 1931 va protagonitzar actuacions de gran interès i reconeixement .
A partir de 1941 fa de professor de l’ Institut de Teatre i la dansa s’incorporà de ple als estudis teatrals, Així mateix obrirà escola al carrer Petritxol on van passar gairebé tres generacions de ballarins i ballarines.
Magrinyà amb el mestre Theodore Wassilieff
Magrinyà sap recollir la influència i l’estètica dels ballets russos i és un innovador i actualitza coreografies i ballets i per mantenir aquest vinculació amb Vilanova crea dos ballets d’una clara influència Vilanovina, Festa Major i les Gavines.
Festa Major Festa Major és una coreografia que va crear Joan Magrinyà per als Ballets de Barcelona —la companyia que va fundar el 1951— i s’estrenà al Teatre Calderón. El coreògraf va partir de música escrita pel compositor i fundador del teatre líric català Enric Morera (Barcelona, 1865-1942). Pel que fa a l’escenografia, Magrinyà va comptar amb el pintor Pere Pruna. Els rols protagonistes els van interpretar Joan Magrinyà i Rosa Segòvia. El ballet, que combinava la tècnica de dansa clàssica amb danses tradicionals catalanes, va comptar amb la col·laboració de l’Esbart Folklore de Catalunya, que van ballar la Moixeranga de Sitges i el Ball de Bastons.
El ballet, ambientat en una localitat costanera, narra un triangle amorós entre tres joves. Una senyora pretén casar el seu fill amb retard mental amb una noia molt bonica de la vila. Però la donzella no vol, perquè està enamorada del cap de la colla del Ball de Bastons, que sí que li correspon (text de Clàudia Brufau a Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes)
Així mateix va deixar empremta amb gran ballarins i ballarines i deixebles seus a Vilanova com Coral Retamero, Roser Garcia i Albert Tort,.
Parlà dels múltiples i diversos reconeixements destacant la Creu de Sant Jordi a l’any 1982, la Medalla al Mèrit de Belles Arts a l’any 1989 i entre ells el de la ciutat que li va atorgar la Medalla de la Plata de la Ciutat i així mateix va rebre diversos homenatges populars.
Xavier López va plantejar en el tram final de la conferència el tema del seu llegat patrimonial . L’Ajuntament en dues etapes va adquirir la Casa Olivella, seu de la clínica Magrinyà que regentava el seu germà Isidre i la Masia Nova més endavant amb voluntat de que esdevingués un centre museïtzat.
La Masia Nova fou la residència dels germans Magrinyà durant molts any a la ciutat. La Masia es convertí en un indret de relacions social del Mestre i la gent del ballet . Així mateix contenia tots els seus records i documentació respecte al ballet que va passar a mans de l’ajuntament per via d’un conveni.
Per diversos motius el projecte de convertir e la casa en un museu del records de l’artista ha tingut diversos inconvenients i retards però el seu llegat està perfectament conservat i document al Museu Balaguer.
López va demanar més implicació sobretot pel que fa a la Masia Nova, a la seva conservació i dignificació
Finalment Xavier López va concloure que Magrinyà és un personatge i figura important en el món de la dansa a Catalunya, a Espanya i a nivell internacional, que és cabdal en la renovació de la dansa moderna i sap preservar l’art de la coreografia en moments de precarietat i dificultat.
I va llençar un seguit de preguntes que caldria respondre per actualitzar i difondre la seva figura a les noves generacions:
Com expliquem Magrinyà al futur , en clau local i de territori?
Quin valor té el seu patrimoni
El fet de ser home (en un món en que la presència masculina era en el seu temps molt poc usual)
Llegat material i immaterial?
Preguntes a les que cal donar resposta , cadascú des del seu paper.
Interessant relat sobre Joan Magrinyà que ens va oferir Xavier López
