Divendres passat vam tenir l’oportunitat d’escoltar a la Dra. Ariadna Baulenas que ens va parlar de les “Línies de Nasca” , ubicades al desert de Nazca, al Perú ,que és un dels elements d’antigues cultures que ha generat més teories i controvèrsies sense que encara avui hi hagi certeses del seu significat però s’intueixen algunes línies de treball, que es van comentar en el decurs de la xerrada, prou sòlides ja.
Per emmarcar la xerrada la Dra. Baulenas va parlar sobre el poble i la cultura dels Nasca, un poble que va viure a la zona del Perú entre els Andes i l’oceà Pacífic en el territori més al sud. Un territori desèrtic però amb una notable presència fluvial , més de cinquanta rius i moltes aigües subterrànies feien que fos una terra fèrtil i que ho van aprofitar els Nasca per poder viure i desenvolupar tota una expressió cultural al voltant de l’aigua. Però el poble Nasca va acabar d’ocupar aquest territoris ja que l’ús abusi del guarango, un arbre que els donava la fusta per fer les seves construccions per la portada de les aigües i també aliments amb el seu fruit, va portar que anessin desapareixent i per tant va fer que haguessin de desplaçar-se o barrejar-se amb altres cultures.
Els Nasca es situen cronològicament en el que s’anomena al Període Intermedi Primerenc, entre l’any 10 aC fins als anys 700 dC
A més dels treballs sobre la conducció de les aigües també tenen importància els seus treballs de ceràmica , que són policromades i tenen decoració amb figures humanes i també d’animals, així mateix tenen importància per la seva concepció de les ciutats. La més important, que sembla que era on hi havia el poder polític, era Kawachi on es van edificar cases per a habitatges i edificis públics i també un gran temple de forma piramidal.
El Nasca era una societat jerraquitzada i un dels trets de les elits era que amb els nens ja els deformaven el cap fent-lo més gran a base d’estilitzar i allargar les formes del crani com a distintiu de pertinència a les classes dirigents .
Situat el marc cultural, la Dr. Baulenas va entrar en les Línies de Nasca però abans va explicar el sistema de l’obtenció de les aigües subterrànies i les conduccions que feien per obtenir-la i sobretot per conservar la canalització a través del que s’anomenen els ”puquis” obertures en espiral que ajudaven a mantenir en perfecte estat les conduccions d’aigua
Sobre les línies de Nasca va començar afirmant que pels arqueòlegs i científics són geoglifs S’anomena geoglif la figura que es dibuixa a terra o al vessant d’una muntanya amb terra, pedres, etc. Pobles antics de diverses parts del món solien produir aquest tipus de dibuixos.
Els Nasca ho feien retirant la capa superficial de pedres fosques i deixant al descobert la sorra més clara i per tant queden molt ben impreses i contrastades en el paisatge. Tenen diverses formes ,des de figures antropomorfes , fins dibuixos amb línies i geomètriques com triangles o rectangles, també són de llargària diferents . Cal dir que no són les úniques que hi ha a l’Amèrica del Sud però sí les més importants . Els càlculs que han fet avui els experts indiquen que un miler de persones treballant, trigarien tres mesos en reproduir el que són les actuals línies, cosa que indica una certa facilitat ja que comptaven amb dissenys previs
Va desmentir algunes de les hipòtesis que han corregut més recurrentment . No són les úniques, no només poden ser vistes des de l’aire ja que tenen uns recorreguts segurament rituals, fa molts anys que es conserven fruit de les condicions climàtiques que hi ha i va desmentir i amb rotunditat que fossin fruit de la presència d’extraterrestres.
La Dra. Baulenas va presentar la figura de Maria Reiche que va ser la persona que va començar a estudiar les línies i va determinar que tenien unes funcions astronòmiques tot que hi ha altres teories com les que indiquen que podien ser espais rituals i camins de cerimònies, i altres que defensen que són línies vinculades al simbolisme de la muntanya i les aigües. De fet , la Dra. Baulenas va fer una projecció d’una superposició de mapes i es va veure amb claredat com algunes de la línies estan situades just per on hi ha corrents subterrànies i fins i tot marquen la direcció del curs de l’aigua i també en alguna de les línies en forma d’estrella, les línies s’orienten cap els cims de les muntanyes. Aquesta és per ara, la teoria més plausible però encara no està assegurada.
En definitiva un magnífica conferència per descobrir-nos més coses sobre les Línies de Nasca un dels elements més singulars i alhora enigmàtics de l’arqueologia actual
La Dra. Ariadna Baulenas va fer una exposició magnífica, molt documentada, entenedora i amb dinamisme.
