Divendres vam comptar amb la presència del catedràtic d’Història contemporània Àngel Casals que ens va parlar sobre les monarquies europees.
El professor Casals va explicar com s’estructura la monarquia en la història , com han evolucionat i com en l’actualitat encara són un sistema de representació d’alguns estats ,però també, bàsicament, un conglomerat d’interessos diversos.
La monarquia era considerada una de les formes de govern per les primeres teories sobre la pràctica del poder . El grecs distingien entre monarquia , govern d’un, l’aristocràcia, el govern dels “millors” i la democràcia el govern del poble .El sistema democràtic però no es formula d’una manera directa fins el segle XVI.
Les monarquies van ser els sistemes de govern més usuals a Europa almenys fins el 1918. Amb posterioritat a la primera guerra les monarquies entren en declivi i són eliminades de molts estats que es constitueixen després de la guerra.
Va parlar l’Àngel Casals dels tipus de monarquia , així trobem a l’edat mitjana que el rei és un dels feudals que s’imposa al altres i no hi ha línia successòria, quan mor se’n agafa un altre, després es va passar a l’absoluta en que el rei s’imposa per damunt de la resta de la noblesa i es creen les dinasties , posteriorment evolucionen cap la monarquia parlamentària, on el parlament té un paper poc actiu en la feina del Rei i finalment les constitucionals on les funcions de la monarquia queden subjectes a les que el mateix text de la Constitució els dóna.
Les monarquies es fonamenten en un seguit de bases ideològiques com: Legitimitat divina , se’ls considera que són ungits per deu i per tant tenen virtut i intel·ligència per damunt de la massa i alhora són els representats de la seguretat que dóna l’estat. Però amb l’evolució que fa la monarquia per mantenir-se fa que al voltants del segle XX les monarquies vulguin significar els valors nacionals i legitimen el control sobre les colònies com a referents de protecció i desenvolupament , i també les monarquies volen constituir-se com elements exemplars davant la societat.
El professor Casals va fer un repàs de les dinasties que encara regnen a Europa , i com en moltes monarquies els reis no són nadius del estat en que regnen, això venia perquè en constituir-se alguns estat buscaven algun membre de la noblesa emparentada amb les monarquies per establir la seva dinastia. A l’any 1918 en desfer-se els grans imperis, hi ha el naixement d’estats que prenen com a forma la monarquia, tot que això després de la segona guerra mundial va variar substancialment .
Així mateix, el conferenciant va voler desmentir alguns dels tòpics habituals sobre la monarquia, va qüestionar l’antiguitat de les monarquies perquè gairebé totes són insaturades al segle XVIII i XIX, tampoc es pot identificar el rei o reina amb la identitat nacional perquè com ja s’ha dit molts dels reis no tenen la nacionalitat original d’on exerceixen el seu poder ni tampoc són valedors ni conservadors de les tradicions ja que les van canviant en funció de les seves necessitats.
Va posar especial èmfasi en la família dels Hannover que és la dinastia alemanya regnant a Gran Bretanya des del 1714 fins als nostres dies, que té el seu origen en una casa nobiliària establerta a Suàbia i Baviera des del segle IX. En un moment de la història i davant els enfrontaments amb Alemanya la monarquia anglesa agafa el cognom Windsor (el 1917) ,que al·ludeix al palau reial d’aquesta ciutat anglesa.
Jordi III. Dinastia Hannover
Va ser interessant el que va dir de les dinasties no regnants però que tenen molta influència econòmica i social i va posar els exemples de les cases reials de Romania, Sèrbia Montenegro. Albània i Itàlia, la majoria d’elles amb grans negocis arreu del planeta. No regnen però tenen substanciosos negocis.
I això el va portar a analitzar alguns aspectes de les monarquies, la seva capacitat d’adaptació a cada moment de la història, que formen part d’una xarxa de sociabilitat entre les dinasties per mantenir nivells d’influència i que el seu finançament es fa a través de fundacions i ONG masses vegades amb una certa opacitat.
Una conferència molt interessant que ens va fer descobrir alguns elements poc públics de les dinasties europees i de les monarquies que encara tenen un cert rol en els governs dels estat europeus. Casals va dir que les monarquies europees sobreviuran gràcies als vincles de sang, d’amistat i de negoci que mantenen les famílies que regnen i les que no.
