La conferència que ens van oferir la Francesca Roig i el Xavier Orriols Musica vilanovina , un patrimoni immaterial, va ser un compendi excel·lent de les músiques vilanovines i la importància patrimonial que tenen molts dels arxius musicals de la ciutat.
La música, entesa com la ciència del sons inspirada per les muses, forma part indubtablement dels elements patrimonials , en aquest cas immaterials , perquè els fets musicals són espontanis i en determinats moments aquestes melodies fan un pas important quan són codificades i per tant llegibles i interpretables per molta gent i els músics ja tenen documents sobre els que poder treballar. La categoria de patrimonial requereix algunes condicions, l’època històrica a que pertany, els entorns on es produeixen les músiques, la mateixa perspectiva històrica i les aportacions que es poden fer a la història de la música , i les contingències diverses que puguin tenir les peces musicals o fets a l’entorn de les músiques , les seves composicions o les seves interpretacions.
La Francesc i el Xavier van fer una explicació sobre els fons documentals que permeten les investigacions a l’entorn de les composicions musicals. D’aquesta investigació se’n desprenen posteriorment publicacions però encara romanen molts aspectes inèdits , d’alguns d ‘ells se’n té notícia però no documents. Segons va afirmar, en Xavier Oriols creu que hi ha més patrimoni malmès que trobat. Això, donat que hi ha molt material conegut, significa la importància qualitativa i quantitativa dels documents recuperats.
Com a mostra va ensenyar un partitura d’unes “completes” (S’anomena completes, en la tradició cristiana d’hores canòniques, a la darrera pregària de la Litúrgia de les Hores, a primera hora de la nit, abans del descans. Trobant-se tota la comunitat reunida a l’església, es dona gràcies a Déu pel dia que acaba i se li demana la seva protecció divina per al descans nocturn) que eren tocades la vigília de la Festa Major i recuperades d’una crema a l’any 1936 de l’arxiu musical de l’església de Sant Antoni.
A la Parròquia de la Geltrú també hi ha un bon arxiu que s’ha mantingut on s’han trobat obres de força interès ja que entre la música de caràcter religiós també s‘hi han trobat obres profanes com una peça en la que hi ha consignades les músiques festives de la ciutat, Ball de Valencians – castells -, Danza, música de les danses de Vilanova. o les tonades que acompanyen el Drac, Pastorets, els Gegants o la Moixiganga, aquestes músiques ese feien servir per entretenir els feligresos durant la Nit de Nadal que era un continu de celebracions dins de l’església.
També a la Geltrú s’hi va trobar un quadern de músiques per ser interpretats amb un salteri , a la Biblioteca Museu Balaguer s’ha trobat un conjunt de partitures per guitarra catalana molt antiga o bé músiques de l’any 1723 on s’inclou per primera vegada el terme de l’ instrument musical “fagot” un document important i inèdit. Tota aquesta documentació palesa el valor dels arxius musicals de la ciutat.
Imatge d’un salteri
També es van fer un repàs dels documents dels mestres de capella de les esglésies de Sant Antoni , La Geltrú i Els Josepets. Destacaren d’entre altres la figura de Magí Sans , mestre de capellà de Sant Antoni que va recollir els treballs de l’Obra de Cançoner Popular , document en que Vilanova hi apareix reiteradament.
La darrera part de la xerrada va ser una il·lustració musical de les tonades del calendari de celebracions de la ciutat.
Va començar amb el Carnaval i aquí van fer referència a un text de Creus i Coromines musicat pel mestre Ferran on es van desglossant totes les músiques que fan referència a la festa per excel·lència de la nostra ciutat. També van parlar de les Danses i , com no, del Turuta i en aquest sentit van reivindicar que aquesta música ja s’interpretava abans de la guerra. A l’arribada del nou Drac patrocinat pel Foment a l’any 1948, el mestre Montserrat dirigia una banda que van tocar el Turuta i la crònica periodística ja parlava de la reconeguda música.
De Setmana Santa van parlar dels “versets” , músiques que reiterativament van sonant al pas de les processons i via crucis. La Francesca i El Xavier n’han recollit en un llibre prop d ‘un centenar però consideren que n’ hi ha moltes més.
Les tonades de la festa major són també unes músiques que tenen molta presència durant les dates festives , van destacar que s’hagi mantingut com ball La Pavana que executen els bastoners com senyal de respecte a les autoritats.
I finalment els Pastorets amb el conjunt de peces musicals que hi ha a Vilanova, destacant la figura de Manuel Bosser amb peces tant conegudes com “ Puix la terra” que va tancar la xerrada. Xerrada donaria per molt més com van dir la Francesca i El Xavier, però el temps era acotat.
Segur que tindrem altres ocasions per seguir.
