Divendres passat vam comptar amb la presència de la Bibliotecària i Historiadora Montserrat Comas que ens va oferir la conferència “Teresa Basora, una senyoreta sota el govern d’homes” en la que glosar la figura de Teresa Basora i Sugranyes que aquest novembre passat va fer cent anys del seu naixement.
Com en tota trajectòria humana i professional hi ha llum i ombres , moments en que les coses surten bé i en altres que cal esmenar actuacions. Teresa Basora no s’escapa d’aquesta situació, però no hi ha dubte que la seva actuació va ajudar a consolidar la recuperació cultural de Vilanova en un moment en que la grisor consubstancial al franquisme regnava arreu.
Teresa Basora va dirigir el Museu i al Biblioteca Balaguer, però segons Montserrat Comas, hauríem de remuntar-nos a l’any 1915 per entendre l’arribada de la senyoreta Basora a la ciutat.
Aquell any la Institució Balaguerina travessava una profunda crisi econòmica i institucional. Les gestions que es van fer va comportar que l’Estat es fes càrrec d’una part de les seves despeses amb aportacions d’un Director i d’un Conserge. Això va portar col·lateralment que la Biblioteca no s’integrés al sistema públic de les biblioteques que havia a la Mancomunitat. Tampoc durant la república es va produir aquesta integració malgrat els esforços del llavors cap de biblioteques de la Generalitat el Dr. Rubiò amb la complicitat del Conseller vilanoví Ventosa i Roig. No se’n varen sortir per la resistència de la llavors directora Pilar Corrales que va arribar a l’any 1934 a la direcció de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i va haver de dirigir la institució en una etapa difícil a causa de la Guerra Civil. Corrales, però, va ser totalment reticent a que la Generalitat republicana gestionés la Institució.
La dependència estatal fou mantinguda fins ben bé els anys 80 quan hi va haver els traspassos de competències a la Generalitat.
Teresa Basora arriba a Vilanova a l’any 49 com a directora sota la tutela de Martín Almagro que era comisario del servicio de defensa del Patrimonio Artístico de Levante que era una autoritat imposada pel franquisme.
En aquells moments Ferrer Pi governava la ciutat , controlava qualsevol activitat i en conseqüència és també el president del Patronat de la Institució Balaguerina . La seva voluntat seria treure qualsevol records de la voluntat de Víctor Balaguer de convertir el Museu en un centre d’interpretació dels significats de la Corona d’Aragó. El Museu es convertirà en una pinacoteca. Teresa Basora executa questa transformació, o per imposició política, o per voluntat coincident amb la de l’autoritat política.
Montserrat Comas va anar explicat alguns del canvis que va promoure però també la seva activitat cultural al capdavant del Centre d’Estudis que va plegar els estudiosos vilanovins i el seu compromís amb les Assemblees d’Estudiosos, i posteriorment formant part del grup fundador el Institut d’Estudis Penedesencs.
L’arribada del nous temps democràtics va descol·locar a Teresa Basora que va anar perdent protagonisme , primer al Museu i posteriorment a la mateixa Biblioteca.
Va haver d’acceptar encara que a contracor alguna de les decisions.
En un moment determinat , segons Montserrat Comas, Basora ja havia decidit reclamar una plaça a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però el robatori del museu a càrrec de l’execrable Eric el Belga , la va fer seguir al capdavant de la Institució.
Teresa Basora dirigí al institució amb fermesa, amb les tics de l’ antic funcionariat. Gran coneixedora dels procediments administratius però poc avesada als treball de la Biblioteca i de la seva catalogació – ella no era bibliotecària- cosa que va fer que s’hagués de fer posteriorment un treball intens per posar el llegat de Balaguer en ordre.
Una de les grans aportacions que va fer va ser crear La Setmana Infantil a la Biblioteca com a treball per difondre i inculcar la lectura entre els més menuts. Iniciativa pionera a les biblioteques.
Finalment Montserrat Comas va reivindicar el seu paper de dona entre els homes que en aquells moments governaven la ciutat i el seu paper en l’activitat cultural de la ciutat en moments complicats .
Una conferència que va acompanyar amb un seguit d’imatges interessants. Montserrat Comas des de l’afecte , el coneixement i el respecte a la senyoreta Basora ens va fer un repàs de la seva activitat vital i professional a Vilanova.
