El passat divendres 25 de novembre vam gaudir d’una sessió molt interessant a l’entorn de la memòria històrica de la nostra ciutat. La conferència “ Sis galledes, un cistell i una embarassada. La història de la manifestació de les dones contra la manca d’aigua que sacsejà la Vilanova Franquista de 1965” a càrrec de Josep Maria Rafols, periodista i escriptor va ser una àmplia i documentada exposició d’uns fets ja llunyans en el temps però que van tenir importància a la Vilanova de l’any 65, sota el règim franquista i en una ciutat controlada per l’alcalde del moment Antonio Ferrer Pi.
Vilanova patia una restricció d’aigua enorme, manca de pressió que impossibilitava l’arribada de l’aigua als pisos superiors, també una xarxa deficitària que feia que els pèrdues fossin mot grans i impedia donar més pressió perquè llavors les pèrdues i fuites es multiplicarien. Tot això feia que moltes persones es veiessin obligades a anar a les fonts públiques a omplir galledes i cossis per poder tenir aigua a les cases per accions tant quotidianes com rentar o cuinar . Aquells que disposaven de pous o cisternes tenien més o menys el problema resolts i fins i tot en algun moment resolien els dels veïns facilitant-los l’aigua.
Les fonts doncs s’havien convertit en fòrums de debat i de crítica, majoritàriament per part de les dones , a una manca d’actuació en un dels temes més elementals i necessaris en una ciutat moderna.
La conferència de Josep Maria Ràfols va ser una completa i documentada detallada exposició dels fets del setembre de l’any 1965 .Des de la idea de la manifestació fins el seu desenvolupament i les conseqüències que va comportar.
La convocatòria es feu a través d’octavetes que van ser impreses per en Josep Albà i en Xavier Capdet, amb una rústica ciclostil vietnamita, persones vinculades als moviments d’esquerra clandestins, encara que els partits PSUC i FOC hegemònics en aquells moments a la ciutat, van veure l’acció com un element que els podia posar al descobert i van preferir no participar-hi de manera directa.
Finalment el 24 de setembre, les octavetes es van estendre per la ciutat i especialment a l’entrada de la casa de l’alcalde al Pont del Nin. Aquest en veure que algú volia transgredir l’ordre va donar compte a la govern civil que va enviar policia secreta, “la brigada social” segurament, per impedir qualsevol acció massiva.
Finalment sis dones es troben al capdamunt de la Rambla, al Quiosc de l’Ángela amb la galleda a les mans una mica decebudes per la manca de resposta però tot així decideixen anar fins al plaça de la Vila. Són: Francesca Cabrisses, Montserrat Esteve, Maria Lluïsa Grifoll, Enriqueta Guinda, Cèlia Lorenzo, Dolores Ruiz Àngela Zarzoso i una desconeguda de que no s’ha pogut trobar al filiació.
Rambla avall i Plaça de la Vila.
Plaça plena de persones encuriosides però sense donar suport a les dones
Entrada a l’ajuntament a través d’un passadís que es va obrint i la guàrdia civil expectant , però sense intervenir directament .
Al patí de l’ajuntament policies de paisà les empenyen cap a una habitació dels baixos de la casa de la vila.
Marxen al cap d’una estona sense poder parlar amb ningú , amb cap regidor ni l’alcalde, per descomptat.
Han aconseguit, encara que modestament, visualitzar la protesta.
A tres d’elles les espera la guàrdia civil a la porta de casa seva que les cita o pren directament a la caserna on són interrogades. Interessa saber si al darrera hi ha algun partit.
Dies més tard arriba una multa de govern civil de 5000 pessetes per tres d’elles, Francesca Cabrisses, Àngela Zarzoso i Dolores Ruiz .
Les multes són pagades per aportacions populars i anònimes moltes vegades o bé amb diners que es deixaven al quiosc de l’Àngela o bé directament a les persones sancionades.
En un d’aquest lliurament hi ha al frase que encapçalà aquestes ratlles “…I gràcies per haver fet tant poques, lo que havíem d’haver fet tantes”.
El tema de l’aigua trigà gairebé més trenta anys a resoldre, però el paper d‘aquestes dones és molt important per la seva voluntat d’intentar cridar l’atenció d’un problema col·lectiu que afectava a al ciutat.
Un gra de sorra , modest però important en la memòria antifranquista de la ciutat.
La premsa no en va parlar. El Diario de Villanueva y la Geltrú va ignorar la protesta. En canvi el butlletí clandestí. SID. Serveis d’Informació Democràtica van recollir els fets.
El mateix Ràfols ha publicat fa ben poc “Sis galledes, un cistell i una embarassada”, on relata pormenoritzadament els fets , les seves protagonistes i l’entorn en que es va produir la que coneixem a Vilanova com la manifestació de les galledes.
L’exposició del Josep Maria Ràfols va ser excel·lent per la documentació i per la forma amena i col·loquial amb que va ser exposada.
