La memòria dels deportats als camps nazis
El proper divendres dia 29 de maig, l’Aula d’Extensió Universitària de Vilanova i la Geltrú i Òmnium Garraf presenten la conferència “Deportats als camps nazis del Garraf”
La sessió que tindrà lloc a les 18.30 h a la Sala d’actes de la UPC, comptarà amb les intervencions d’Àngels Parés i Berta Llorens, que abordaran aquest episodi des d’una perspectiva històrica i social.
La deportació de catalans als camps nazis és un dels episodis més tràgics de la història contemporània de Catalunya. Després de la derrota republicana a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), milers de catalans es van exiliar a França. Quan l’exèrcit nazi va ocupar el país durant la Segona Guerra Mundial, molts d’aquests exiliats republicans que s’havien incorporat a la resistència francesa van ser capturats i deportats a camps de concentració i extermini, especialment al camp de Camp de concentració de Mauthausen. El règim franquista no només no els va protegir, sinó que sovint els considerava “apàtrides” i enemics polítics. Es calcula que més de 9.000 republicans espanyols van ser deportats als camps nazis, dels quals prop de 2.000 eren catalans. Molts hi van morir víctimes de la fam, les malalties, els treballs forçats i la repressió nazi.
A la comarca del Garraf també hi va haver víctimes de la deportació nazi. Municipis com Sitges, Vilanova i la Geltrú o Sant Pere de Ribes van perdre veïns que, després de l’exili, van acabar empresonats en camps de concentració alemanys. Concretament, a la comarca del Garraf hi va haver 35 persones deportades als camps de concentració i extermini nazis (la gran majoria a Mauthausen i Buchenwald). Aquests veïns de la comarca van patir l’horror després d’haver patit una guerra i d’exiliar-se al final de la Guerra Civil espanyola. La memòria d’aquestes persones s’ha recuperat gràcies a investigacions històriques, exposicions i la col·locació de llambordes Stolpersteine, petites plaques commemoratives instal·lades davant dels domicilis de les víctimes. Aquestes iniciatives tenen l’objectiu de preservar la memòria democràtica i recordar les conseqüències del feixisme i la intolerància.
L’Institut d’Estudis Penedesencs ha fet una feina ingent de recerca de les persones deportades i ha publicat el llibre Del Penedès als camps d’extermini nazis. Deportats de l’Alt Penedès, el Baix Penedèsi l’Anoia, un treball de dos anys de recerca, del qual en son autores les historiadores Berta Llorens, Àngels Parés, Maria Peña i M. Teresa Sadurní i l’historiador Ramon Arnabat.
El llibre s’ha organitzat en dues parts temàtiques. A la primera part es contextualitzen els fets històrics: l’Europa d’entreguerres (1918-1939); l’ascens al poder d’Adolf Hitler i el sistema concentracionari; l’exili republicà i l’internament i sortida dels camps francesos dels ‘refugiats’; la deportació als camps de concentració i extermini nazis, l’alliberament i la seva promesa de ‘Mai mes!’.
La segona part del llibre se centra en els deportats penedesencs. A partir de la informació que es té i de la recerca realitzada, es presenta una anàlisi general i comarcal (Alt Penedès, Anoia, Baix Penedès i Garraf) dels 124 deportats penedesencs als camps d’extermini nazis i, tot seguit, es detalla una fitxa de cadascun d’ells, que inclou dades de la seva biografia i la seva estada en els camps, on va ser capturat o com hi va entrar, entre d’altres, la qual cosa permet posar nom a les persones deportades i saber qui eren i d’on eren.
Segons detalla l’estudi, 114 deportats penedesencs van ser al camp de Mauthausen i els seus comandos, 4 a Dachau, 4 a Buchenwald i 2 a Flossenburg. Només 29 d’aquests penedesencs en van sortir en vida. La resta, 95, van morir als camps d’extermini nazis.
Dues de les autores ens acompanyaran en la xerrada. L’Àngels Parés Corretgé és una historiadora, investigadora i política catalana, reconeguda per la seva tasca de recuperació de la memòria històrica local i la promoció del patrimoni. És autora de nombrosos estudis i publicacions centrats en la Guerra Civil espanyola a la comarca, com el llibre Records de guerra, i ha investigat detingudament els bombardeigs i les defenses militars al municipi. La Berta Llorens ha estudiat Ciències Polítiques Universitat Pompeu Fabra i també Antropologia social a la Universitat de Barcelona . Ha treballat en diversos estudis històrics i socials
L’Angels Pares la Berta Llorens i el Miquel Muç en al presentació del llibre a Ribes.
Una sessió dedicada a la memòria històrica i en concret a les persones del nostres terrioris que van ser deportades per les seves idees i actitud pel nazisme i van patir una repressió brutal.
Es bo tenir-ho present per evitar repetir la història i la barbarie.