El proper divendres dia 6 de febrer, la Teresa Mañà recordarà Més de cent anys de Biblioteques a Catalunya: una història cultural amb final obert. La conferència serà a dos quarts de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC.
Anar a la biblioteca és una acció normal, les biblioteques compleixen una funció social i cultural de primer ordre.
Però tot té la seva història i ja fa més de cent anys que es va pensar en l’estructura del servei de biblioteques del país.
Va ser la Mancomunitat de Catalunya que posar en marxa el sistema de biblioteques a Catalunya i que es va convertir en el primer que es va crear i funcionar a l’Estat espanyol.
La Mancomunitat va fer una bona feina ja, que a més de crear les biblioteques i el seu desplegament al llarg i ample del país, va estructurar la formació i preparació del personal que les fes funcionar i format específicament, amb uns estudis propis creats per la mateixa Mancomunitat.
Aquest estudis es concretaren en un document que va treballar Eugeni Dors , que a més de presentar la seva idea sobre com haurien de ser les biblioteques, detalla la formació del personal que hi ha d’haver al capdavant. Adapta els sistema anglosaxó que ja en aquells moments funcionava prou bé.
En els inicis de les biblioteques es generà un debat entre si calia crear primer la Biblioteca Nacional i després les biblioteques populars, el debat és en el pla intel·lectual. Es va treballar en la xarxa de biblioteques populars ja que l’Institut d’Estudis Catalans va estructurar una biblioteca científica que va ser l’embrió de la futura Biblioteca Nacional. Dors elabora el “Projecte” sobre les biblioteques.
Borja de Riquer en una celebració a l’any 2015 del centenari de les biblioteques diu : Les biblioteques populars que es proposen en el Projecte tindran una missió reclamada per justícia social: «donar mitjans de coneixements a aquells que per la fatalitat de la seva situació es troben apartats d’una fruïció fàcil dels mateixos». Però l’acció de les biblioteques serà tant de cultura com d’erudició i, per tant, atendran dues menes de lectors: la població mitjana que sap llegir, que té l’amor a la cultura, que posseeix els primers coneixements indispensables, i les persones cultivades dedicades al treball intel·lectual, però que no tenen accés a les novetats científiques ni a les fonts d’informació. Per als primers, es constituirà un dipòsit de llibres en una sala de lectura i s’oferirà préstec de llibres a domicili. Per als segons, s’establirà un servei de préstec amb la biblioteca científica, la Biblioteca de Catalunya.
Sala de la Biblioteca de Catalunya
La bona feina que fa la Mancomunitat i la de la Generalitat republicana va quedar estroncada per la guerra civil i el franquisme.
La recuperació de les biblioteques populars es va produir per voluntat de la Diputació de Barcelona que estructurà un servei al llarg del seu territori competencial. Més endavant Ajuntaments i alguna entitat financera van crear biblioteques que van anar unificant serveis i criteris. Amb la nova Generalitat s’ha estructurat també el servei actual.
De tot això ens parlarà la Teresa Mañà
Bibliotecària i professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona des del 1993, on imparteix assignatures sobre biblioteques escolars i història de les biblioteques públiques a Catalunya als segles XIX i XX. Entre les seves publicacions destaca el llibre Les biblioteques populars de la Mancomunitat 1915-1925 (2007), fruit de la seva tesi doctoral, Les biblioteques populars a través dels seus Anuaris: 1922-1936 (2001)i, darrerament, Les biblioteques, un projecte d’èxit? Una mirada cent anys després (2014). Ha estat assessora per a l’àmbit de biblioteques populars en l’exposició L‘inici del demà. Mancomunitat de Catalunya 100 anys (CCCB, 2014) i comissària de l’exposició BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària a Catalunya (Palau Robert, febrer-maig 2015). És directora del grup de recerca consolidat “BIBES. Biblioteques, educació i societat