Els dies 13 i 20 de novembre s’ha programat una sortida a conèixer el patrimoni de la ciutat de Lleida. Previ a la sortida hi haurà una conferència per parlar de l’evolució històrica de la ciutat de Lleida.
Així el proper divendres 17 d’octubre a dos quarts de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC tindrem l’oportunitat d’escoltar la conferencia D’Iltrida a Lleida, apunts per a comprendre la singularitat de la terra ferma, a càrrec de Joan González Pérez.
Iltrida o Iltirda o Ilirda son noms amb que era coneguda la ciutat ibèrica més important de l’interior que va anar evolucionant i creixent fins a convertir-se en la Làrida musulmana.
Com a capital dels ilergets, Iltirta prové d’un remot nom ibèric Ilerta, Ilerda, Lersda. Alguns etimòlegs tradueixen com a “edificada al turó”. La llegenda el fa venir del nom de la flor dita lliri, perquè la ciutat fou fundada en un lloc on hi abundaven, i per això hi són representats, a l’escut.
Amb la dominació romana passà a dir-se Iltrida i més tard, amb la musulmana, Larida. La forma Leyda medieval és la que ens ha arribat
Algunes monedes provinents de Ilirta
Algunes dades sobre la evolució de la historia de la ciutat de Lleida de les guies municipals:
Cap als anys 716-719, Lleida va ser ocupada pels sarraïns. Quatre segles de convivència marcaren el caràcter de la ciutat.
A l’octubre de 1149, la ciutat es va rendir a les tropes de Ramon Berenguer IV i d’Ermengol VI d’Urgell. S’otorga la Carta de Població a la ciutat l’any 1150.
La Seu Vella –coneguda també com “el Castell de Lleida”– és el monument amb el qual, sens dubte, s’identifica a la ciutat de Lleida. Aquesta singular catedral va ser construïda en un turó des d’on s’albira, no només la ciutat, sinó també gran part de la comarca del Segrià i de la plana de Lleida. La seva construcció, iniciada l’any 1203, es va perllongar durant més de dos segles fins que el 1431 es va finalitzar el campanar. Segons els historiadors, la Seu Vella es va construir al lloc on s’alçava una mesquita musulmana, sent el primer mestre d’obra Pere de Coma. La gran obra es va iniciar amb la construcció del temple, dedicat a Santa Maria, que presenta planta basilical de creu llatina de tres naus i que va ser consagrat al culte l’any 1278.
L’any 1300, Jaume II establí el famós Estudi General, que serà l’únic centre d’ensenyament superior de la Corona d’Aragó fins a finals del segle XV.
Des del 1382, el govern de la ciutat s’instal·la a l’antic Palau dels Sanaüja, obra significativa del romànic civil. A partir d’aquell moment, l’edifici passa a anomenar-se Palau de la Paeria. El nom de Paeria correspon al privilegi de Jaume I (1264), que substitueix l’antic consolat, d’origen romà, per Paeria, com a forma de govern municipal.
El segle XV suposa un període de proliferació de grans obres arquitectòniques que han perdurat fins als nostres dies, com ara l’Hospital de Santa Maria, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs des de la seva creació l’any 1942.
Els dos segles següents van estar marcats per la recessió, agreujats per guerres i malalties que culminaren amb la Guerra dels Segadors (1640-1652). La ciutat va quedar malmesa i Felip V es trobà una Lleida en ruïnes.
Actualment, la ciutat de Lleida, amb uns 140.000 habitants, ha adequat les seves infraestructures per acollir els diferents barris que s’han unit al centre gràcies a la construcció del Pont Nou (1973), el Pont de la Universitat (1993), del Pont de Pardinyes (1995), la passarel·la de Blondel (1997), la passarel·la de l’avinguda del Segre (2003), la passarel·la de Maristes (2010) i el pont de Príncep de Viana (2010).
Serà interessant fer el recorregut històric de la ciutat de Lleida acompanyats per Joan González Pérez, arqueòleg, Cap de Servei d’Arqueologia de la Diputació de Lleida (1981-2020) i President de La Seu Vella. L’associació de la Seu Vella va néixer l’any 1972 amb voluntat de conservar el conjunt monumental que presideix la ciutat de Lleida i divulgar-ne la importància. Un conjunt que està format per tres béns d’interès nacional: la mateixa Seu Vella, el Castell del Rei o la Suda i la fortificació moderna construïda entre els segles XVII i XVIII, que fa que el Turó de la Seu tingui aquesta singularitat i que va fer que es convertís durant més de dos-cents anys en caserna militar.
Recordeu doncs D’Iltrida a Lleida, apunts per a comprendre la singularitat de la terra ferma, divendres 17 d’octubre a dos quarts de set de la tarda a la sala d’actes de la UPC a càrrec de Joan González Pérez.