El proper divendres dia dos de maig a dos quarts de set de la tarda i a la sala d’actes de la UPC tindrà lloc la conferència : Vilanova i la Geltrú en el segrest de la Marededéu de Núria, a càrrec de de Manuel Castellet i Rosa Anna Felip, autors del llibre Mossèn, ens han pres la marededéu!. Aquest episodi de la història és poc conegut i per això se’n ha parlat poc i sembla que alguns dels protagonistes de la història encara avui mantenen silenci sobre els fets.
El règim franquista volia fer un acte d’exaltació del nacionalcatolicisme i el juliol de 1967 va convocar la coronació canònica de la Mare de Déu de Núria en una cerimònia que havia de presidir el ministre de Justícia. Coincidia en el temps amb la campanya “ Volem bises catalans”. Campanya en que es reclamava que els delegats episcopals fossin persones vinculades al país. S’acabava d’anomenar Marcelo González, que no provenia precisament de les diòcesis catalanes.
Aquesta acció d’exaltació del catolicisme vinculat al franquisme és veu truncada per la desaparició de la imatge de la Marededéu de Núria
La nit del 8 al 9 de juliol del 1967 es produeix el segrest de la marededéu de Núria a càrrec d’un grup de joves antifranquistes autoanomenat Almogàvers. L’acció s’havia començat a preparar unes setmanes abans amb el reconeixement el terreny, la preparació de la logística i les possibles vies de sortida de la vall, que recordem-ho només s’hi accedeix a peu o amb el cremallera.
Dies després de la desaparició de la imatge de la Verge, alguns dels activistes, entre ells Josep-Rafael Carreras de Nadal i Albert Manent, fan públic un comunicat, signat per una inexistent Comissió de Sacerdots i de Militants d’Acció Catòlica per intentar desviar l’atenció sobre els autors. És un document que entre altres coses reclama el lliure nomenament de bisbes autòctons per part de l’Església i la dimissió de Marcelo González Martín, bisbe de Barcelona, nascut a Valladolid.
El segrest va tenir molt més tractament informatiu a la premsa internacional que a la d’aquí, que qualificarà aquell acte de “robatori sacríleg”. Es va desencadenar una operació molt àmplia per trobar la imatge però de res va servir. La paradoxa és que la cerimònia de coronació es va celebrar amb tota la pompa i la parafernàlia del nacional catolicisme , tot i que amb una rèplica de la imatge de guix i una més aviat assistència migrada de públic
La marededéu va tornar a Núria quan els autors de l’acció van contactar amb Josep Benet per tal que fes d’intermediari. Aquest, juntament amb la seva esposa, Florència Ventura, van lliurar la imatge al secretari del bisbe d’Urgell. La marededéu va arribar a la Seu d’Urgell aquella mateixa nit i el bisbe va ordenar que es portés immediatament a Núria, cosa que va succeir el 28 de gener del 1972
Els ponents de la conferència, que van escriure el llibre Mossèn, ens han pres la marededeu! ens explicaran els detalls i les interioritats de l’acció que van portar a l’acció que va palesar el rebuig de bona part de la nostra societat a accions impostades del franquisme en l’àmbit de les creences religioses i els elements de referència nacional.
Així també veurem què hi pinta Vilanova i la Geltrú en el desenvolupament dels fets. Recordem doncs Vilanova i la Geltrú en el segrest de la Marededéu de Núria a càrrec de Manuel Castellet i Rosa Anna Felip divendres dia dos de maig a dos quarts de set de la tarda i a la sal d’actes de la UPC.
Aquesta conferencia està coorganitzada amb Omnium Cultural de Vilanova i la Geltrú.
