El passat divendres vam celebrar el lliurament de premis del catorzè concurs de Relats Breus de L’Aula. Aquest any hem tornat a la biblioteca del Museu Balaguer.
L’acte es va iniciar amb la intervenció del President de l’Aula el sr. Francesc Vila que després de fer els agraïments als participants del concurs, al jurat i a l’Escola i Conservatori de Música en la persona de la directora, la Sra. Isabel Pla, va considerar que el concurs s’ha consolidat amb la seva continuïtat i també s’ha guanyat el respecte precisament per la seva constància en seguir en el projecte que no és altre que esperonar a l’escriptura i a tenir cura de la llengua catalana com valor col·lectiu, com a pal de paller del referents del nostre país. Va fer una crida a perseverar en l’ús de la llengua catalana en la quotidianitat com a mesura per seguir i augmentar la seva difusió i coneixement.
Després, la Sra. Mercè Foradada actuant com a portaveu del jurat va fer diversos comentaris sobre els treballs presentats coincidint en la quantitat molt alta de treballs i la qualitat dels mateixos. Va esperonar als participants en seguir treballant per consolidar la seva capacitat literària. Va afegir que el jurat havia tingut molta feina donat l’alt nombre de participants, 173 i va indicar que el jurat havia seguit els criteris de que la lectura fos atractiva, que tingués qualitat literària, interès de la trama i valorant el redactat i claredat del llenguatge.
Seguidament, el secretari del jurat, el Sr Albert Sanabra, va fer una anàlisi dels participants i de la procedència dels treballs presentats i es va donar a conèixer els guanyadors amb la lectura de l’acta del jurat, que diu:
Reunit el jurat del 14è Concurs de Relats Breus 2025, organitzat per l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, el qual ha estat format per la Sra. Rosanna Lluch, la Sra. Mercè Foradada, el Sr. Joan Martorell, el Sr. Sixte Moral i el Sr. Albert Sanabra , aquest darrer en qualitat de secretari sense vot, ha decidit atorgar el següents premis:
Categoria no soci/a:
Primer Premi : Mort a la Biblioteca de Sebastià Bennasar.
El jurat va considerar atorgar un accèssit a l’obra El nou temps de les cireres de Beatriu Mir.
Categoria soci/a: al treball Alfama de Montserrat Masferrer
Vilanova i la Geltrú, 7 d’abril del 2025.
Els guanyadors de la categoria de no socis no van poder estar present en el lliurament però van enviar unes paraules d’agraïment i satisfacció per la seva elecció com treballs guanyadors i alhora es felicitaven perquè hi hagi concursos com els de l’Aula que ajuden i esperonen a seguir escrivint.
La guanyadora de la categoria de socis, va recollir el guardó que li fou lliurat pel President de l’Aula, Sr. Francesc Vila i la senyora Montserrat Masferrer va adreçar unes paraules en les que va agrair al jurat el premi i va manifestar la seva voluntat de seguir escrivint, el guardó, va afirmar, era un al·licient per seguir treballant.
Els guanyadors van enviar-nos la seva personal presentació
Sebastià Bennasar
Sóc en Sebastià Bennasar, escriptor, traductor, periodista i agitador cultural. Vaig néixer a Palma, el 1976, i des de 1994 fins al 2005 vaig treballar als diaris Baleares i Balears. Des del 2005 al 2009 vaig estudiar Humanitats a la Pompeu Fabra on em vaig llicenciar havent aconseguit el premi extraordinari final de carrera. L’agost del 2009 em vaig instal·lar a Lisboa fins al maig del 2013 en què vaig tornar a Barcelona. Des de l’estiu del 2019 visc a la ciutat d’Olot. Tinc un màster en Història del Món de la UPF, del 2011. He publicat una trentena llarga de llibres de tots els gèneres literaris excepte teatre i sobrevisc de la literatura i l’escriptura. Dirigeixo amb en Carles Domènec la revista Bearn dedicada a la promoció de la literatura en català i escric habitualment al diari Vilaweb i també faig articles d’opinió al diari Última Hora. Dirigeixo les col·leccions de novel·la negra “Lo marraco negre” (Pagès Editors) y “Marrajo” (Milenio). Porto tres clubs de lectura en biblioteques de Barcelona
Beatriu Miró
Em dic Beatriu Miró i Juárez, i soc nascuda a Lleida, un dia de maig de 1963.
La meva trajectòria laboral i vital ha transcorregut entre jaciments arqueològics i la docència, ja que soc llicenciada per la Universitat de Barcelona en Història Antiga i Arqueologia.
He viscut sempre entre Lleida i Barcelona, i, actualment, resideixo a Ponent, on dedico preferentment el meu temps a llegir i escriure, les meves grans aficions de tota la vida.
Montse Masferrer
Fotografia de Pau Codina
La Montse va néixer al Brasil de pares catalans, grans lectors i amants de la cultura. Va aprendre a parlar el català molt abans que el castellà, el que li va portar no pocs problemes quan tota la família va tornar a Barcelona l’any 1964, en ple franquisme.
En molts moments difícils, alegres o melancòlics escriure ha estat el seu refugi i una constant necessitat al llarg dels anys.
Quan va descobrir l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona s’hi va matricular i va fer el recorregut de Narrativa primer, amb la Dolors Millat, i de novel·la després, amb la Flàvia Company i l’ Isidre Grau com a professors. Curs de Micro Relat amb Flàvia Company, Escriptura terapèutica amb Raquel Piccolo, Escribir con los Cinco Sentidos amb Esmeralda Berbel i Escriptura Natural amb Roger Coch.
Aquest ha estat el primer concurs en què ha participat.
L’acte es va cloure amb un Recital a càrrec del Cor de Veus Blanques de l’ECMM Mestre Montserrat, dirigit per l’Isabel Pla. Novament una formació del conservatori col·laborà amb l’Aula, col·laboració que és d’agrair ja que és un luxe gaudir de les seves acurades interpretacions. Cal remarcar que l’Escola des de fa temps participa en algunes dates assenyalades, fet que dóna més brillantor als actes. Tots els assistents vam poder gaudir d’un recital magnífic , amb una qualitat excel·lent i amb una sensibilitat interpretativa extraordinària.
El Cor de Veus Blanques acompanyat al piano per la seva directora, ens va oferir un seguit d’interpretacions que van girar a l’entorn de poemes musicats d’autors catalans. Així vam poder escoltar L’ametller de Joan Maragall, Cançó del forner de Miquel Desclot, l’havanera Vestida de Nit de Glòria Pèrez Cruz, Cançó de breç per una princesa negra de Gabriel Janer Manila, Passeig del Carme de Pere Tàpies i van acabar amb una cançó d’un poeta hongarès.
Curta per necessitat, però molt intensa pel contingut, la mostra que ens va oferir El Cor de Veus Blanques
L’acte va finalitzar amb un petit refrigeri a l’entrada de la UPC.
I l’any vinent ja arribarem al quinzè concurs.
