Divendres vam tenir entre nosaltres a Jaquim Aloy, un dels impulsors més actius de la recuperació de la memòria històrica de la República , la guerra civil i la repressió franquista. La seva conferència “Testimonis i documents sobre la por i el silenci de la guerra incivil i la dictadura franquista” va ser un ampli compendi de testimonis i explicació de com es pot recuperar la memòria històrica.
Joaquim Aloy té una llarga experiència. És creador del portal telemàtic memoria.cat, que agrupa una vintena de webs, del qual és autor o coautor. Memoria.cat s’ha convertit en un referent de la memòria històrica per la quantitat i qualitat dels seus continguts i la seva voluntat divulgadora. Aloy Bosch és historiador i autor de diferents webs, publicacions, documentals i exposicions sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme. És un apassionat de la recerca. Fa poc temps, va trobar en un arxiu d’Amsterdam el manuscrit inèdit de Carme Ballester que narra la detenció i l’empresonament del president Lluís Companys.
Va començar deixant clar que una guerra civil és el major desastre que pugui tenir una societat i que la recuperació de la memòria es també una clara voluntat d’evitar que es torni a produir un desastre com van haver de patir les anteriors generacions. Aloy però, va deixar molt clar que en la guerra d’ Espanya no hi va haver una enfrontament declarat entre dos bàndols inicialment, sinó que es va patir un cop d’estat militar contra el govern legal i legítim de la República que va haver de defensar-se dels militars colpistes.
Visita de F. Macià Vilanova
Va ser la voluntat de tornar a una societat retrograda que acabés amb les reformes socials, educatives, econòmiques que va fer que l’exèrcit s’aixequés en armes contra la legalitat.
Ens va parlar de les diverses metodologies que treballen per obtenir les informacions que ajudin a conèixer la realitat i versemblança del fet.
Ens va parlar de la memòria oral, passant-nos fragments d’entrevistes a familiars de víctimes tant de zona republicana, com la dels reprimits pel franquisme o membres de la lleva del biberó. Declaracions que commocionen i ens donen la mostra del patiment que van sofrir. Veure com els records es fan presents, veure com persones retroben les restes dels seus familiars o com recorden els moments més difícils que els va tocar viure.
També explicà com han revisat molts arxius i sobretot a Salamanca per trobar documents que facin referència a persones de les que s’havia perdut qualsevol referència. Explicà alguns casos de com amb la correspondència trobada s’ha pogut refer la història de moltes persones.
Ens va posar exemple concrets de com a través de cartes creuades entre parelles s’ha pogut seguir fins trobar-les i reconstruir el seu passat i la seva trajectòria al llarg el temps.
Considera que l’Arxiu de Salamanca a més de les documentacions personals requisades va servir com arxiu policial amb notes i filiacions de persones que eren sospitoses, però constitueix un bon contenidor d’informació.
Mostra de cartes trobades a l’Arxiu de Salamanca
Va aportar experiències dels seus treballs i de com han pogut retrobar documentació que podia semblar perduda i també com a través d’investigacions i seguiments ha pogut trobar les restes de persones desaparegudes durant molt anys.
Un treball magnífic per reconstruir la història que ens han volgut amagar durant molts anys com a voluntat de reprimir uns records i una història que provoqués encara més dolor al que ja tenien moltes famílies per no poder saber que havia passat amb alguns del seus membres.
Joaquim Aloy va explicar que la seva investigació s’ha cenyit bàsicament a Manresa i el Bages però també han pogut fer aportacions a la memòria col·lectiva del País. I també va assenyalar que els fets , la metodologia de la guerra franquista i la repressió va ser molt semblant en tots els pobles i ciutats de Catalunya.
Va proclamar la necessitat de que s’expliquin els fets ,que s’expliqui com va desenvolupar-se la història , sobretot per rendir homenatge als protagonistes de l’oblit però també perquè les noves generacions de joves conegui i entengui els fets de manera objectiva i siguin conscients de al gran repressió i silenci que hi va haver als nostre país.
Acabà la seva exposició fent-se la pregunta. Per què fem tot això?
Va donar quatre respostes molt clares.
Combatre el feixisme i fer-ho en moments en que veiem que l’ultradreta avança i justifica moltes de les accions repressores que es van portar a terme o blanquegen els fets més cruels de la guerra
Aixafem el feixisme. cartell de Pere Català i Pic
Una altra raó és al lluita per la democràcia i retre homenatge a totes aquelles persones, oblidades expressament pel franquisme, que es van comprometre i van donar el bo i millor que tenien, fins i tot la vida per defensar els valors democràtics republicans.
Una altra raó i mot important evitar la transmissió de l’odi que no deixa de ser un dels motor de l’enfrontament entre les persones.
I una quarta raó és la de poder trobar a les persones desaparegudes i per tant poder lliurar a algunes famílies la documentació que els permeti retrobar les seves restes i poder dignificar el seu record.
Una xerrada molt interessant donat el treball que ha fet al llarg de molts anys Joaquim Aloy, treball acurat i amb la voluntat de tornar la dignitat als oblidats i trencar el silenci dels anys del franquisme.
És d’agrair la seva constància i dedicació a la recuperació de la memòria democràtica.
