El passat divendres vam comptar amb la presència de Jordi Minella que ens oferí la conferència Què veiem al cel que veiem: el firmament de primavera. El conferenciant va ser presentat per la seva germana Marta, que ens va fer un retrat entranyable i molt humà del seu germà i de records d’una infantesa i joventut.
Jordi Minella ens va explicar que com firmament entenem part de l’espai sobre la Terra on hi ha els núvols i on es veu el Sol, la Lluna i els estels. I aquest firmament va variant cada dia en funció de les estacions de l’any en que fem l’observació.
I va començar amb una aplicació del programa Stellarium que és un planetari de codi obert per a l’ordinador. Mostra un cel autèntic en 3D, tal com el que es veu a primera vista, amb binoculars o un telescopi i certament va ser una eina bàsica per la seva excel·lent xerrada ja que, visualitzant tot allò que explicava, va donar una major comprensió de les idees que volia transmetre.
Va centrar-se primer en la Lluna, i ens va explicar el seu moviment i també com aquesta acompanya a la terra en els seus moviments , tan de translació com de rotació. I com es produeixen els eclipsi quan o el sol o la lluna s’interposen davant de la terra i es tapen entre ells.
La lluna té cicles en funció del seu moviment des de la lluna nova , absència de la mateixa, fins a la lluna plena. Va fer al·lusió al que es coneix com a lluna blava, que és quan en un mes coincideixen dues llunes plenes i també l’anomenada superlluna que es produeix quan la proximitat del satèl·lit es veu augmentada en un 15 % aproximadament.
Després de la lluna ens va parlar del sol i de la seva relació amb les diverses estacions de l’any.
Abans però, coneguda la lluna, va entrar a parlar de les diverses constel·lacions que hi ha al firmament que veiem des de la nostra posició de latitud 41.
La referència però és sempre l’estrella Polar sobre la que graviten i podem fer el reconeixement de les diverses constel·lacions.
Les constel·lacions son grups d’estrelles que amb més o menys imaginació ens recorden algunes figures d’animals o d’objectes i personatge mitològics, Podem observar 48 agrupacions d’estrelles que formen dibuixos diversos en el firmament. D’aquestes constel·lacions n’hi ha algunes de força conegudes com l’Ossa major i l’Ossa menor, el Drac, Cassiopea , Orió . I domina sempre l’estel polar que ens marca el nord per estar damunt de l’eix imaginari de la terra.
Identificant l’estrella Polar
Encara que les estrelles sembla que estiguin quietes, si les mirem durant suficient estona amb atenció comprovarem que les estrelles i constel·lacions es mouen en el cel al llarg de la nit. El moviment de les estrelles en el cel és aparent. En realitat, només l’estrella Polar resta quieta durant tota la nit, que marca la direcció del nord.
Va seguir en Jordi Minella parlant de sol, i la seva funció al firmament i sobretot el cicle del seu moviment que genera ,no per la proximitat, sinó per la seva incidència i per la inclinació de la terra el solsticis i els equinoccis que donen pas a les estacions de l’any. Depenent del grau d’inclinació dels raig damunt la terra es genera més o menys insolació i calor. Això és produeix fruit dels moviments que fa la terra al voltant del sol i també de com rota sobre el seu propi eix.
Va acabar la seva conferència parlant dels planetes que es poden observar , bàsicament en són quatre, Venus, Mart, Júpiter i Saturn, i en algunes contades ocasions i amb les aparells adequats es pot observar Mercuri.
No sempre es veuen els tots els planetes ja que també tenen moviments en funció de l’època de l’any en que es mirin , el més visible és Venus que està en ocasions entre la terra i el sol, mentre que els altres són els anomenats planetes externs que no segueixen la companyia el sol.
Vam poder observar el que la nit del dia 21 de febrer podríem veure si es donessin les condicions òptimes.
Cel del 21 de febrer del 2025
Com a punt final de la xerrada ens va convidar també a veure els satèl·lits artificials (Aparell, de dimensions molt variables, que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.) que giren al voltant de la Terra
Com a curiositat ens va explicar que mentre va durar la seva xerrada van passar per sobre Vilanova prop de 130 satèl·lits artificials amb les seves diverses òrbites i funcions.
La conferència va ser explicada amb mota claredat i va ser una experiència notable de veure més enllà de l’atmosfera, endinsant-nos en un món ple de misteri però també d‘elements que ens son propers quotidianament com el sol o la lluna
Profund coneixement del tema i una claredat expositiva envejable. En definitiva una conferència excel·lent.
