En la presentació de la conferència de l’Eva Mellado “Una passejada pel Nil”, l’Albert Sanabra pronunciava una frase que s’ha fet icònica al nostre país, Lo riu és vida.
I si hi ha un paradigma de l’afirmació, és el riu Nil i Egipte.
El Nil és un riu llarg ( es disputa ser el més llarg del món amb L’ Amazones ) i molt cabalós , cabal que cíclicament provocava inundacions a les planes d’Egipte,que portaven a que la terra fos fèrtil i per tant amb possibilitat d’una agricultura rica. Treballaven la terra a través de diversos sistemes com el “sahduf” que és un mecanisme simple però enginyós que se serveix d’un tronc que a un extrem té un contrapès fet d’argila o fang i a l’altre un bol lligat amb cordes. El tronc es recolza en un punt (pot ser un monticle de fang) i fa de palanca. Amb el recipient gairebé ple el tronc es manté en posició d’equilibri gràcies al contrapès, per això cal menys força en treure aigua d’un nivell inferior. Existia una variant lleugerament modificada que utilitzava un animal de tir, un ruc o un bou. Aquest artefacte ajudava molt la feina dels camps.
Els egípcis van organitzar tot un seguit de canalitzacions per poder aprofitar l’aigua per regar els seus camps sense que hi hagués problemes amb les avingudes del riu. En l’actualitat la presa d’Assuan fa aquesta regulació.
Del riu també s’aprofitaven els llim i sediments del riu i barrejats amb palla servien per fer-ne rajoles coneguts com a tovot per els construccions de les cases de la majoria del pobles.
El fet que moltes cases fossin d’adob és per la diferència de que la vida terrenal era una vida de pas cap a l’eternitat, i així els temples i les piràmides es feien amb pedra ja que havien de durar molt més, eternament.
La passejada pel Nil va començar a El Caire , ciutat que amb els seus entorns supera els 20 milions d’habitants. L’Eva la va definir com una ciutat caòtica. A partir d’aquest capital que alberga més de 3000 anys d ‘història i cultura ens vam endinsar en els elements més característics d’Egipte .
A Egipte el cap era el Rei o Faraó , els dos termes es poden entrellaçar i eren persones que provenien d’una dinastia i tenien una rol de gairebé uns semidéus. Eren enterrats en Piràmides
Les piràmides conegudes com les “cases de l’eternitat” estaven fetes amb pedra calcària i també al damunt una capa de pedra molt més emblanquides Les piràmides són les tombes on s’enterraven els faraons d’Egipte entre les dinasties III i XII. En aquesta època, la capital d’Egipte es trobava a la ciutat de Memfis, al nord del país, al mateix lloc on segons la creença dels antics egipcis, els morts eren enterrats sempre al lloc per on es posava el sol, és a dir a l’oest. En el cas d’Egipte, l’oest es troba a la banda oest del Nil. Entre les piràmides que vam poder veure en els fotografies hi havia les més important i conegudes, Keops, Kefren i Micerino. Així mateix va explicar-nos com estaven estructurades les piràmides per dintre.
Hi ha havia la cambra mortuòria que era , sens dubte, la part més important ja que hi havia el cos momificats dels faraó. També existien diverses entrades que configuraven un cert laberint per evitar la fàcil entrada al punt de la cambra.
Conegudes les piràmides, ens vam arribar fins a Luxor la ciutat que ha tingut diferents noms. Els grecs la van anomenar Tebes per la seva similitud amb la ciutat grega que li va donar nom. Posteriorment, els àrabs la van batejar com a Lúxor o “palaus amb mil portes” . Lúxor va ser la capital de l’antic Egipte durant més de 1500 anys.
Es important el Temple de Lúxor , un element patrimonial imprescindible a l’hora de valorar el patrimoni de l’antic Egipte construït entre els anys 1400 i 1000 aC pels faraons Amenhotep III i Ramsès II. El temple fa 260 metres de llarg i està dedicat a Amón (déu del vent).
Una altra peça de gran valor és el Temple de Karnak que és el temple més gran d’Egipte i encara avui dia se segueixen trobant restes i continua sent reconstruït. El recinte on es troba té 2.400 metres de perímetre i està envoltat per una muralla de tova de 8 metres de gruix.
Interior del Temple de Karnak
Construït per múltiples faraons entre els anys 2200 i 360 aC , el Temple de Karnak conté al seu interior el gran temple d’Amón, Els faraons més importants que van intervenir en la seva construcció van ser Hatsepsut, Seti I, Ramsès II i Ramsès III .
Destaca la sala hipòstila; amb més de 5.000 metres quadrats conté 134 columnes.
L’Eva Mellado es va acompanyar després a La Vall dels Reis que és la necròpolis d’Egipte on es troben inhumats molts dels faraons de L’ imperi Nou i s’han descobert més de 60 tombes tallades a les roques.
El primer faraó que va ser enterrat a la Vall dels Reis va ser el rei Tutmosis I , faraó de la XVIII però també hi ha les tombes de Tutmosis III, Ramsès VI, Ramsès IX, Siptah i Ramsès IV .Tutankamon, Aquesta darrera la més coneguda potser . Els materials que s’hi van trobar es troben al Museu del Caire que encara està en fase de museïtzació després de més de vint anys de projecte. Hi ha també la Vall de les Reines on foren enterrades les reines d’Egipte i alguns dels seu fills.
Així mateix va mostrat imatges d’unes piràmides més petites de les habitualment conegudes.
Contenen pintures amb escenes de la vida quotidiana i petites figures de fang o ivori, que serien la figuració dels que haurien de treballar a l’eternitat perquè el faraó enterrat no ho hagués de fer. Sobre aquest tema el primer egiptòleg català Eduardo Toda n’ha dit coses i en va trobar algunes. Toda va ser qui va llegar la seva col·lecció egípcia al Museu Balaguer.
Vam acabar el viatge a la presa d’Assuan que permet controlar les avingudes del Nil. La seva construcció va malmetre moltes obres d’art, temples i construccions. Van salvar-ne algunes entre elles, per exemple, el temple de Debot , avui a Madrid.
Destaca en aquet indret el temple d’Abu Simbel construït per Ramses i també un temple més petit en llaor de la seva dona Nefertari
Una extraordinària exposició de l’Eva Mellado que ens va acostar al Nil per seguir-lo i descobrir els testimonis d’una cultura fascinant i mil·lenària
