Divendres vam tenir una conferència molt interessant ja que es posava llum ( la que es pot) sobre els serveis d’intel·ligència que actuen a l’Estat. Així Isidre Monreal ens introduir a “Com funcionen els serveis secrets, el cas del CNI“.
Quan al final de la conferència se li va fer la pregunta que si els serveis secrets o d’intel·ligència es mantenen a l’ombra i amb poca informació, com és que ell, el ponent, havia obtingut tanta informació.
La resposta a l’alçada de la conferència. La clau de volta: investigant.
Perquè certament l’Isidre Monreal ens va donar molta informació dels diversos serveis que treballen la informació.
Va començar constatant que la majoria de les vegades la imatge que tenim del serveis secrets provenen del visionat de pel·lícules, per la lectura de novel·les i informacions de ficció. Això a vegades pot distorsionar la realitat.
El Espia negro
Actualment però, amb la difusió molt més àgil de la informació a través dels mitjans de comunicació o les xarxes socials és més fàcil conèixer les actuacions d’aquest serveis. Però també constatar que la seva presència als mitjans es correspon generalment a operacions fallides o que han suscitat alguns entrebancs polític.
Va definir el cicle de la Intel·ligència com un circuit amb quatre fases. La primera, la direcció, que correspon a qui fa la pregunta a respondre, l’encàrrec als serveis d’informació. Aquí a Espanya correspon al President del Govern o a alguns ministres o ministeris concrets. L’encàrrec passa a la fase d’obtenció, això vol dir que els experts dissenyen les informacions, accions i operacions que calen fer per poder obtenir la informació, després vindria l’elaboració que seria quan es tracta la informació i per tant es passa pel sedàs de la confirmació o refutació d’aquesta informació i finalment hi ha la fase de difusió, que consisteix en fer arribar els informes a les persones o a les institucions que poden tenir interès en la informació elaborada.
Monreal va fer una passada pel concepte de societat de risc que havia esbossat el sociòleg alemany Ulrich Beck en la que considera que estem assistint a l’emergència d’una societat del risc carregada de perills, catàstrofes, atemptats, accions desconegudes, la mateixa pandèmia ( feia almenys 10 anys que ja se’n parlava), que –risc sobre risc– escapa dels controls tradicionals de la modernitat industrial. I cal donar resposta i aquesta resposta cal donar-la des de la intel·ligència i també des dels comportaments que es moguin en el drets de les persones.
Per tal, hi ha d’haver serveis que s’anticipin al que vindrà, tot i que el futur és imprevisible, si que cal posar damunt la taula diverses hipòtesi per tenir respostes que generin les certeses i les seguretats que es pugui.
I aquests respostes venen moltes vegades per la feina dels serveis d’intel·ligència.
El conferenciant va fer una distinció respecte els termes que s’usen moltes vegades indistintament-
Serveis secrets, si són secrets no sabem si existeixen, tot i que en ocasions hi ha hagut filtracions que fan pensar que sí existeixen,
Serveis d’intel·ligència, són serveis públics però amb tasques reservades i protegides per les lleis.
Serveis d’informació, són serveis de la policia que treballen sota direcció d’un jutge d’instrucció.
Fets els matisos va entrar a parlar del Centro Nacional de Inteligencia
El CNI és hereu de l’antic CESID que va actuar durant bona part del franquisme i la transició. La constitució el CNI va avenir acompanyada d’un seguit de regulació amb lleis sobre l’autorització d’algunes de les seves activitats i investigacions que estan compreses en el que s’anomena “Directiva nacional de inteligencia” on es deixa constància d’aquells temes que són susceptibles de ser investigats o que poden gener algun problema i que per tant cal estar amatent a la seva evolució.
El CNI , te alguns ramificacions , la que actua a l’exèrcit que és el CIFAS (El Centro de Inteligencia de las Fuerzas Armadas) que posa moltes vegades la logística de l‘actuació dels agents del CNI . El propi CNI té dues seccions que són el CCN (Centro Criptológico Nacional ) adreçat primordialment a la ciberseguretat , ONS (Oficina Nacional de Seguretat) que acompanya a la direcció del CNI per mantenir la seva seguretat i finalment el CITCO ( Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado) que aplega els servis d’informació de les diverses policies de l’Estat.
Monreal va afirmar que la majoria de les accions són desconegudes i no es traslladen a l’opinió pública perquè són situacions molt delicades políticament i en algunes actuacions generen dubtes, i per tant mantenint-les secretes eviten molts conflictes..
Els serveis secrets cal que siguin els que mantinguin certeses i confiança en la detecció i prevenció de possibles situacions.
No es pot controlar tot, però tenir el màxim de possibilitat d’avançar-nos al fets és important i els serveis d’intel·ligència ajuden a fer-ho.
La conclusió a que vam arribar és que el Serveis d’intel·ligència són necessaris, a vegades son conflictius i en ocasions cometen excessos, i això també cal dir-ho.
Pegasus?
Més que interessant conferència d’Isidre Monreal. Amb ell ens vam introduir una mica en la part més fosca de l’Estat.
