El passat divendres vam comptar amb la presència de l’arqueòleg, historiador i antropòleg Joan Garcia Targa que ens va delectar amb la conferència: Excavant a Xbaatun ( Yucatán- Mèxic), una ciutat maia.
Xbaatun és una important ciutat maia amb un potencial arqueològic molt potent que es localitza dins del Parc de Oxwatz (Tekal de Venegas, Estat de Yucatán, Mèxic). L’existència de la ciutat era coneguda ja fa temps. La primera identificació i anàlisi del lloc es va fer els anys 80 durant la realització de l’Atles Arqueologico de Yucatán. Entre els 90 i inicis del segle XXI el Projecte Izamal del Centre INAH Yucatán va dur a terme dos aixecaments de plànols del lloc que permeten definir una vintena de construccions entre llacunes d’aigua i amb estructures emmurallades que són prou importants per conèixer com podia estar estructurada la ciutat maia.
En l’actualitat i des del 2018 s’estan fent un seguit de campanyes d’excavació que han permès identificar forces espais habitacionals i també estructures urbanes prou interessants.
Xbaatun és un topònim maia que es pot traduir com a “lloc on es recull l’aigua”; és un espai urbà situat al costat d’una aiguada, que fins a l’inici de les feines del projecte estava format per 22 construccions organitzades al voltant de sis espais oberts o places.
Dins del conjunt destaquen algunes estructures piramidals de fins a 50 m per costat i més de 15 m d’alçada. Sembla que eren els habitatges de les persones que detectaven el poder.
Les estructures de les cases tenen elements ornamentals importants com un seguit d’escultures que representen els deus que tenien el poble maia.
Joan Garcia va explicar-nos com es procedeix a estudiar les excavacions des del reconeixement del terrenys, fins als sondatges que es fan per anar trobant restes de ceràmica que permet datar la zona i les construccions. En aquesta excavació es van trobar ceràmiques que oscil·len entre el 200 AC i el 1000 DC. Per tant abasta molts temps que permet anar estudiant la cultura i les costums del poble.
Tenien força capacitat de distribució racional de la ciutat , destaca la ceràmica que era un element molt interessant i també els colors de les seves ciutats que podien anar dels rosa fins el groc, per donar vistositat a les construccions.
El conferenciant ens va fer una detallada exposició de com es desenvolupa el treball, des de la necessitat de netejar els espais on creuen que hi poden trobar restes arqueològics fins al sondatges necessaris per saber com procedir en els treballs i aixecar la planimetria del lloc i en això Joan Garcia va comentar que actualment amb el drons poden fer molta feina en menys temps.
A més del treballs arqueològics es fan treballs també de botànica per documentar i reconèixer espècies que fins ara només eren conegudes pels autòctons , així com les propietats d’aquestes plantes i es fa un treball antropològic ja que s’intenta vincular els actuals habitants amb els seus avantpassats i quin són els trets , usos i costums que s’han mantingut vius al llarg de la vida i del temps.
A aquestes iniciatives cal sumar-li l’inventari de coves que eren habituals en la zona construïda ja que consideraven que les coves conduïen a l”inframon” que generà tot un seguit de llegendes i rituals.
Joan Garcia va explicar que la recerca que es duu a terme és possible gràcies al patrocini de la Fundació Catalunya-Amèrica amb seu a Badalona a l’empresa Sunway amb seu a Sitges, i amb el suport acadèmic de la Universitat Europea de l’Atlàntic i de la Universitat de Cantàbria. El treball és col·laboratiu i altruista i desinteressat per part d’arqueòlegs espanyols i que bàsicament no cobren , tenen la manutenció, els diners que hi ha són per pagar els treballadors del territori i els temes logístics que són prou importants
Un projecte cultural i social que vol arrelar al territori i que permet que amb el descobriment de les joies arqueològiques dels maies hi hagi també un retrobament dels autòctons amb la seva història.
Joan Garcia Traga ens va oferir una magnífica conferència fruit dels seus coneixements i d’un treball constant i ben fet.
